En gestió d'organitzacions no hi ha fórmules infal·libles i les empreses no són eternes. Per tant, vagi per davant que també hi ha cooperatives que estan tenint dificultats. De tota manera, des que va començar la crisi, les cooperatives han demostrat que són més resistents. Així, d'acord amb un estudi de la publicació Banca Cooperativa, les cooperatives han destruït un cinc per cent menys d'ocupació que la resta de fórmules societàries. En l'àmbit del sistema financer, per exemple, fins avui cap cooperativa de crèdit ha necessitat diners públics ni ha acudit al FROB, mentre que el conjunt del sistema financer ha rebut des del maig del 2009 fins avui 61.366 milions d'euros en forma de capital.

Una explicació d'això té a veure amb aspectes diferencials del model cooperatiu, que es guia pels anomenats principis cooperatius, que es basen en la filosofia participativa i solidària, en què predomina la persona, i que té com a objectius centrals la creació d'ocupació, la promoció humana i professional dels seus treballadors i el compromís de desenvolupament amb l'entorn social. L'obsessió pels beneficis a curt termini és menys important en les cooperatives, i això redueix la probabilitat de decisions imprudents que sí que han enfonsat moltes empreses per la bombolla immobiliària. Quan una empresa mercantil té una reducció de vendes, és habitual que s'acomiadin treballadors. En canvi, en les cooperatives, abans d'arribar als acomiadaments s'acostumen a prendre mesures que intenten repartir els sacrificis entre tots. Com a exemples, podem citar cooperatives que han actuat sobre les retribucions amb una congelació salarial, la renúncia a una o més pagues extres i, en casos més extrems, a la reducció del salari. D'altres han seguit el principi d'intercooperació, que promou la cooperació amb altres cooperatives i han ressituat socis en altres entitats demandants d'ocupació. També hi ha cooperatives que han reforçat la seva base financera capitalitzant totalment o parcialment una o més pagues extres. Així, s'enforteix el balanç. En casos límit en què l'accés a fonts de finançament exterior requereixi una prèvia recapitalització de la cooperativa es recorre a les ampliacions de capital pels socis treballadors en funció del seu nivell retributiu.

Les mesures exposades expliquen que moltes cooperatives s'adaptin més fàcilment a un entorn de caiguda d'ingressos i de resultats, i mantenint l'ocupació dels socis treballadors. Aquestes mesures són possibles atès que l'estratègia portada a terme durant molts anys permet disposar d'un alt nivell de compromís de les persones.

És un bon exemple de com l'economia social pot plantar cara a entorns de recessió gràcies a la implicació dels seus socis treballadors i a la solidaritat entre cooperatives.