El BOE ha publicat la llei de suport als emprenedors i la seva internacionalització. Aquesta té evidents encerts però algunes de les iniciatives, bones en teoria, resulten de dubtosa aplicació pràctica. La llei proposa nombroses mesures administratives, fiscals, financeres i d'una altra índole; examinem les principals novetats amb els seus pros i contres.

D'entrada destaca la creació de la figura de la Societat Limitada de Formació Successiva: un nou subtipus societari que es constitueix sense capital mínim, i el règim jurídic és molt similar al de les Societats de Responsabilitat Limitada. Encara que estem molt lluny d'aconseguir l'agilitat d'altres països en la constitució de societats (com Regne Unit per exemple) la llei introdueix iniciatives en aquest sentit. En primer lloc es creen els Punts d'Atenció a l'Emprenedor, finestretes úniques electròniques o presencials per realitzar tots els tràmits d'inici i exercici de l'activitat empresarial. I en segon lloc se simplifiquen les càrregues administratives i es flexibilitzen les exigències de comptabilitat de les empreses de menor dimensió. El resultat serà que la paperassa es reduirà considerablement i deixarà de frenar la creació d'empreses.

I com que començar qualsevol negoci sol ser econòmicament complicat, la reforma preveu, d'una banda, que l'emprenedor persona física pugui limitar la seva responsabilitat pels deutes contrets en l'exercici de la seva activitat mitjançant l'assumpció de la condició d'Emprenedor de Responsabilitat Limitada. També és nova la creació d'un mecanisme de negociació extrajudicial de deutes que, a través d'un mediador concursal -designat per registrador o notari- tracti de resoldre problemes. És clar que si el procediment fracassa llavors caldrà el concurs.

Finalment, quan es tracta d'un emprenedor persona física declarat en concurs, es preveu l'exoneració de deutes residuals en els casos de liquidació del patrimoni del deutor, sempre que quedi un llindar mínim del passiu satisfet i que l'emprenedor no sigui declarat culpable de la insolvència.

Totes aquestes mesures blinden parcialment la posició de l'emprenedor. No obstant això, caldrà veure si al creditor, tal com estan les coses, li surt a compte treballar amb l'emprenedor sabent que potser no cobrarà. Sort que com que la llei millora la contractació pública amb els emprenedors, potser Ella (l'Administració pública) estigui disposada a assumir més risc davant una probable insolvència. Ja ho veurem.

També són importants els suports fiscals. D'entrada, es permet a l'emprenedor retardar la declaració d'IVA fins al moment del cobrament total o parcial de les factures, amb un límit temporal fins al 31 del 12 de l'any següent i un altre econòmic de dos milions d'euros (de volum d'operacions). El dubte és si serà fàcil convèncer l'Administració de quan s'ha cobrat realment una factura i que això no porti, a la pràctica, problemes d'interpretació amb el fisc.

Per la seva banda l'Impost de Societats permetrà que les empreses de dimensió reduïda es dedueixin fins a un 10 % dels beneficis obtinguts, sempre que es reinverteixin en l'activitat econòmica. També és nou que les deduccions per R + D + I que es puguin aplicar en un exercici puguin recuperar mitjançant un sistema de devolucions, cosa que garanteix als empresaris la recuperació de les seves inversions. Al costat d'aquestes mesures tributàries s'afegeixen incentius fiscals a l'IRPF per afavorir els business angels i avantatges per a les persones interessades en aportar només capital per a l'inici d'una activitat, el que es coneix com a capital llavor.

Altres mesures són clarament tendents a finançar projectes i a promocionar el comerç exterior, com la flexibilització dels acords de refinançament a través de la modificació de la Llei Concursal o la creació de cèdules i bons d'internacionalització. Aquí el dubte és saber quin serà el comportament dels bancs en aquest sentit i si tindran una actitud amb els emprenedors menys rígida que l'actual a l'hora de donar crèdit.

Més voluntarioses semblen les mesures perquè els joves adquireixin, a través del sistema educatiu, les competències i habilitats requerides per emprendre. Això que sembla tan ideal sobre el paper, en la pràctica es torna més dubtós: de debò es van a adoptar mesures d'impuls als emprenedors quan les retallades ofeguen el sistema educatiu? Actualment no hi ha ni mitjans ni ànim suficients per donar suport al viatge a la creativitat.

Amb el text en vigor des de l'endemà de la publicació (29 de setembre 2013) és d'agrair l'esforç polític en aquest àmbit, per donar ales a la creativitat i flexibilitzar el seu marc jurídic. Això sí, caldrà estar atents a la seva aplicació pràctica per saber si realment funciona.