Gran angular

Empresaris catalans a l'Argentina als anys vint (1)

El protagonisme dels empresaris catalans seria ben visible en el sector de l'automòbil. Amb la creació, el 1925, de Hafdasa, l'empresa Hispanoargentina de Fabricació d' Automòbils SA, dirigida per Carles Ballester, sorgida de la catalana Hispano-Suïssa. Va arribar a projectar motors dièsel i, el 1936, va començar a fabricar un turisme Hispano: el PBT

Segons l'última edició de l'Atlas His­to­ri­que, de W. Devos i R. Gei­vers, els anys trenta del segle pas­sat són els dels ini­cis de la revo­lució indus­trial a l'Argen­tina. Aquests ini­cis estan asso­ci­ats, lle­gim, a les migra­ci­ons por­tu­gue­ses i ita­li­a­nes i a les inver­si­ons britàniques. Com­bi­nant les infor­ma­ci­ons con­tin­gu­des al Dic­ci­o­nari dels Cata­lans d'Amèrica (un excel·lent pro­ducte d'abans de l'era digi­tal) i les explo­ra­ci­ons en soli­tari a Goo­gle Argen­tina, podrem anar des­co­brint una altra veri­tat: en la revo­lució indus­trial de l'Argen­tina dels anys trenta, algu­nes peces estratègica­ment impor­tants van ser d'ori­gen català.

De fet, molts dels cata­lans de la Revo­lución de Mayo del 1810 van ser empre­ne­dors, o tècnics, esde­vin­guts, per un temps, mili­tars. En alguns casos, eren, també, fabri­cants. Per exem­ple, Domènec Mat­heu, un dels dos cata­lans del govern revo­lu­ci­o­nari del 1810 (ell i Joan Lar­reu eren els únics d'aquest govern nas­cuts a Europa), va posar en marxa i va diri­gir una fàbrica de fusells entre el 1811 i el 1813.

Des d'ales­ho­res (i fins als anys trenta), els pro­gres­sos de la indus­tri­a­lit­zació argen­tina serien lents, però reals. No van ser més ràpids perquè, tal com succeïa –i con­ti­nua pas­sat, per exem­ple, a l'Estat espa­nyol-, el poder de la bur­ge­sia agro­co­mer­cial i finan­cera lliu­re­can­vista (i, per tant, antiin­dus­tri­a­lista) era un poder prou fort. Però els pro­gres­sos indus­tri­a­lit­za­dors van ser reals perquè els països del Riu de la Plata ana­ven can­vi­ant. La pri­mera prova va ser la cre­ació de noves pobla­ci­ons, que, en molts casos, es basa­ven en el fer­ro­car­ril, o en la nova nave­gació flu­vial a vapor.

Mol­tes d'aques­tes pobla­ci­ons, al segle XXI, man­te­nen el nom d'una per­so­na­li­tat cata­lana: un nom que van con­si­de­rar sig­ni­fi­ca­tiu en la seva tra­jectòria ini­cial o un home­natge. Per exem­ple, a la província de Chaco, un nucli habi­tat ini­ciat el 1878, amb fer­ro­car­ril des del 1907, ha aca­bat dient-se Fon­tana en home­natge als ger­mans Fer­ran i Pere Fon­tana, que el 1912 hi van ins­tal·lar una gran fàbrica d'extracció de taní.

Als anys trenta, però, si seguim el guió, ens tro­bem dins d'un procés que pot ser defi­nit com a revo­lució indus­trial, tot i el pes que con­ti­nu­a­ran tenint els par­ti­da­ris de la bur­ge­sia comer­cial no indus­tri­a­lista. Ens tro­ba­rem, però, amb una revo­lució indus­trial del segle XX, que vol dir, entre altres coses: diver­si­fi­cada, basada en l'elec­tri­ci­tat i el motor d'explosió, pen­sant en l'expor­tació, però, també, en el mer­cat inte­rior.

El pro­ta­go­nisme dels empre­sa­ris cata­lans seria ben visi­ble en els sec­tors clau de la nova eco­no­mia indus­trial. Comen­cem per l'elec­tri­ci­tat, el petroli, l'automòbil i el tèxtil.

Pri­mer, l'elec­tri­ci­tat, amb la cre­ació, el 1920 –això sí: a Berlín-, de la Chade, la Com­pa­nyia His­pa­no­a­me­ri­cana d'Elec­tri­ci­tat. Pre­si­dida per Fran­cesc Cambó, un dels cons­truc­tors de l'Estat espa­nyol modern. Altres noms cata­lans de la Chade a Bue­nos Aires van ser els de Rafael Vehils, Andreu Bau­sili o Josep M. Casabò. El 1922, la for­mació d'YPF, la pri­mera petro­li­era inte­grada ver­ti­cal­ment de la història, amb la direcció de l'engi­nyer mili­tar Alfons Bal­drich.

INDÚSTRIA de l'AUTOMÒBIL.

Segon, la indústria de l'automòbil. Amb la cre­ació, el 1925, d'Haf­dasa, l'empresa His­pa­no­ar­gen­tina de Fabri­cació d'Automòbils SA, diri­gida per Car­les Balles­ter, sor­gida de la cata­lana His­pano-Suïssa. Va arri­bar a pro­jec­tar motors dièsel i, el 1936, va començar a fabri­car un turisme His­pano: el PBT.

Ter­cer, el tèxtil, la con­fecció, el calçat. Amb empre­ses mítiques, com ara Amat, cre­ada el 1937 a Mon­te­grande per Alfons Amat (“els pri­mers que van estam­par art i moda en llençols”), for­ta­ment expor­ta­dora a diver­sos països d'Amèrica, durant uns anys. O com Mas­llo­rens (“cami­se­tes i calçotets de llana per a home”).

El món de l'acer

El 1900, es calcula que, a l'Argentina, hi havia uns 3.000 tallers metal·lúrgics. Petits, heterogenis, responent a unes demandes molt variades. Només un d'aquests fabricava (La Cantàbrica) làmines d'acer. El 1922, s'inaugurà una nova seu connectada amb els dics i els ferrocarrils que transportaven els inputs (la ferralla, el carbó) i els productes (6.000 Tm de làmines, més eines i màquines). Als anys trenta del segle passat, l'enginyer Emili Pujals va dirigir la instal·lació de forns Siemens-Martin per produir a Haedo, a 20 quilòmetres del centre de Buenos Aires.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.