Eines

L'ús de les tecnologies a la feina

Existeixen també noves maneres de comunicació com són les xarxes socials (Facebook, Whatsapp, Twitter, entre altres) que són utilitzades pels empleats durant la seva jornada laboral bé sigui des del seu mòbil personal o des de l'ordinador. La prohibició o l'acceptació de l'ús d'aquestes dependrà novament de les mesures que adopti l'empresari, d'acord amb l'article 20 ET, que anirà interrelacionat amb el bon fer professional

La moni­to­rit­zació de la nos­tra soci­e­tat en gene­ral, la qual actu­al­ment es troba cap­tu­rada per la tec­no­lo­gia, ha pro­vo­cat una autèntica revo­lució en la forma, estil i mane­res d'ope­rar en tots els estrats de la nos­tra vida. La nos­tra comu­ni­cació es basa, prin­ci­pal­ment, en la uti­lit­zació del cor­reu electrònic, del telèfon mòbil i de càmeres de vigilància o qual­se­vol altre dis­po­si­tiu. Tots ells són emprats en el dia a dia de les nos­tres vides i/o en llocs de tre­ball. Si bé al prin­cipi de la seva uti­lit­zació l'ús era molt reduït -i fins a exclu­siu-, en l'actu­a­li­tat la majo­ria de pro­fes­si­o­nals tenen a la seva dis­po­sició com a eines de tre­ball un e-mail o/i telèfon mòbil de tre­ball. Però, fins a on aques­tes eines són exclu­si­ves de l'ús labo­ral o com poden per­ju­di­car un empleat en el seu ús pri­vat?

El pro­blema radica quan aquesta tec­no­lo­gia és apli­cada en el cen­tre de tre­ball, bàsica­ment. És lla­vors quan exis­teix una con­flic­ti­vi­tat entre els límits o fron­te­res de la uti­lit­zació d'aquests quan s'uti­lit­zen per a fins dife­rents als esta­blerts. Mol­tes vega­des la uti­lit­zació de cor­reus electrònics o mòbils que l'empresa posa a la dis­po­sició del tre­ba­lla­dor, a fi d'agi­li­tar les seves tas­ques, no s'usen d'acord al bon fer pro­fes­si­o­nal.

La con­trovèrsia sor­geix, d'una banda, en el poder de decisió i direcció de l'empre­sari i, de l'altra, en la deli­mi­tació dels interes­sos del tre­ba­lla­dor. En pri­mer lloc, hem de reme­tre'ns a l'arti­cle 20 del Reial decret Legis­la­tiu 1/1995, de 24 de març, pel qual s'aprova el text refós de la llei de l'Esta­tut dels Tre­ba­lla­dors, que esta­bleix que serà l'empre­sari l'encar­re­gat de diri­gir i con­tro­lar l'acti­vi­tat labo­ral. És a dir, serà el que adopti les mesu­res opor­tu­nes de vigilància i con­trol per veri­fi­car el com­pli­ment pel tre­ba­lla­dor de les seves obli­ga­ci­ons i deu­res labo­rals, sem­pre res­pec­tant i apli­cant la con­si­de­ració deguda a la seva dig­ni­tat humana. (p.​ex: SSTS 98/2000 de 10 d'abril). Aquest arti­cu­lat pot veure's millo­rat pel con­veni col·lec­tiu d'apli­cació. Per tant, serà l'empre­sari el que deli­mi­tarà l'ús de la tec­no­lo­gia en el lloc de tre­ball.

DRET A LA INTI­MI­TAT.

En segon lloc, ha de vet­llar-se pel dret a la inti­mi­tat i al secret de les comu­ni­ca­ci­ons -arti­cles 18.1 i 18.3 de la Cons­ti­tució Espa­nyola-, que tenen els tre­ba­lla­dors en el seu lloc de tre­ball. Aquesta situ­ació ha estat con­tro­ver­tida i ha arri­bat als òrgans juris­dic­ci­o­nals del nos­tre país, els quals han inten­tat pre­ser­var el neces­sari equi­li­bri entre les obli­ga­ci­ons del tre­ba­lla­dor impo­sa­des per l'empre­sari i el dret i lli­ber­tats expo­sa­des en la Cons­ti­tució. Algu­nes de les situ­a­ci­ons com­pro­me­ses, les expo­sem a con­ti­nu­ació:

1) Cor­reu electrònic. Ha estat deba­tuda en múlti­ples oca­si­ons i la més recent és la Sentència del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal de 7 d'octu­bre de 2013, Sala pri­mera, que ha deter­mi­nat que, d'acord amb l'arti­cle 20 ET i ate­nent a l'arti­cle 18.3 CE, es pro­te­gi­ran comu­ni­ca­ci­ons que es rea­lit­zin a través de mit­jans tan­cats, con­si­de­rant-se la cor­res­pondència com una comu­ni­cació externa i per això no secreta, doncs pot ser oberta d'ofici o per qual­se­vol con­trol per exa­mi­nar i deter­mi­nar el seu con­tin­gut. Però el Tri­bu­nal ha estat clar en la seva decisió al·legant que la uti­lit­zació del cor­reu electrònic de titu­la­ri­tat empre­sa­rial per a fins per­so­nals ha de ser san­ci­o­nada. Per això es tipi­fica com a con­ducta pro­hi­bida la d'usar el cor­reu electrònic pro­pi­e­tat de l'empresa per a fins dis­tints als pro­fes­si­o­nals i rela­ci­o­nats amb la pres­tació labo­ral, qua­li­fi­cada de falta molt greu.

2) Càmeres de vide­o­vi­gilància. Han de ser uti­lit­za­des com a eines per super­vi­sar la pro­ducció i la segu­re­tat labo­ral, però, igual que amb el cor­reu electrònic, s'ha de vet­llar pels drets dels tre­ba­lla­dors. Un dels requi­sits més sig­ni­fi­ca­tius d'adop­tar aquesta mesura és la prèvia comu­ni­cació als tre­ba­lla­dors de l'apli­cació de càmeres de vide­o­vi­gilància en el lloc de tre­ball, la fixació de les matei­xes, així com la seva esporàdica revisió a fi d'obser­var si es com­pleix l'esta­blert.

CÀMERES DE VIGILÀNCIA.

Sent d'apli­cació l'esmen­tat arti­cle 20 ET, igual que passa amb els cor­reus electrònics, també és apli­ca­ble a càmeres de vigilància, entre altres. No hem d'obli­dar que s'ha d'estar en relació amb el que s'exposa a la ins­trucció 1/2006, de 8 de novem­bre, de l'Agència Espa­nyola de Pro­tecció de Dades, sobre el trac­ta­ment de dades per­so­nals amb fins de vigilància a través de sis­te­mes de càmeres o càmeres de vídeo. Però, tal com s'ha dic­tat rei­te­ra­da­ment pels tri­bu­nals del nos­tre país, aquesta mesura de vigilància mai podrà ser ins­tal·lada en lava­bos, ves­tu­a­ris o llocs d'oci, ja que la fina­li­tat ha de ser, com s'ha indi­cat, de vigilància de pro­ducció i segu­re­tat.

Exis­tei­xen també noves mane­res de comu­ni­cació com són les xar­xes soci­als (Face­book, What­sapp, Twi­ter, entre altres) que són uti­lit­zats pels emple­ats durant la seva jor­nada labo­ral bé sigui des del seu mòbil per­so­nal o des de l'ordi­na­dor. La pro­hi­bició o l'accep­tació de l'ús d'aquests dependrà nova­ment de les mesu­res que adopti l'empre­sari, d'acord amb l'arti­cle 20 ET, que anirà inter­re­la­ci­o­nat amb el bon fer pro­fes­si­o­nal.

LEGIS­LACIÓ LAXA.

A manera de con­clusió, la legis­lació era molt laxa però, a mesura que la tec­no­lo­gia ha estat inte­grada com a ins­tru­ment de tre­ball, tant la regu­lació així com les rei­te­ra­des sentències han pres més força impli­cant les seve­ri­tats en la seva deli­mi­tació. Així doncs, es deriva l'acció de decisió i impo­sició de límits a les empre­ses res­pecte a la uti­lit­zació dels mit­jans tec­nològics que es posen a la dis­po­sició dels emple­ats a fi que amb­dues parts cone­guin el camp d'actu­ació de cadas­cun, d'acord amb el bon fer pro­fes­si­o­nal i la legis­lació apli­ca­ble.

Però que l'ús d'aquest poder no frus­tri la seva fina­li­tat, és a dir, l'empre­sari no pot extra­li­mi­tar-se i impo­sar límits que puguin arri­bar a per­ju­di­car la rea­lit­zació del tre­ball de l'empleat. Per això, crec que la legis­lació vigent no és del tot estricta, cal­dria reforçar-la per fixar cri­te­ris objec­tius d'apli­cació uni­ver­sal a totes les empre­ses i de manera homo­geneïtzada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.