L'envelliment de la població: es diu que és una qüestió demogràfica, jo penso que és exclusivament econòmica.

Al planeta existeix un problema de falta de recursos, la solució a això passa per un augment de la productivitat. Però llavors, menys hores de treball humà són requerides per produir la quantitat precisa del que en cada moment sigui necessari, per la qual cosa cada vegada és pertinent menys població activa. Però, com que la població és la que és, les rendes mitjanes tendeixen a la baixa, i, com a conseqüència d'això, la massa total de cotitzacions socials també tendeix a la baixa.

Plans de pensions privats: però a menor renda mitjana menor capacitat mitjana d'aportar a plans de pensions –i la seva rendibilitat és una absoluta incògnita: repassin hemeroteques, i la seva evolució futura una altra incògnita.

Alguna cosa compensarà l'envelliment: penso que l'esperança de vida disminuirà en anar declinant el model de protecció social i ser cada vegada menys capaces les rendes mitjanes de, malgrat la publicitat, pagar-se una sanitat privada –com a exemple, el que va succeir a l'antiga URSS.

Importar immigració perquè contribueixin a les cotitzacions socials penso que empitjorarà les coses, perquè, pel que s'ha dit, l'atur estructural tendeix a l'alça i els salaris mitjans a la baixa, per la qual cosa la massa recaptada no evolucionarà segons es plantegi la necessitat –al marge que, en els casos en què aquesta immigració treballi i cotitzi, tindrà accés a una pensió assistència en el futur i a una sanitària en la seva vellesa –suposant que aquesta existís–, i això crearia un nou problema en el futur.

En relació al fons de reserva de les pensions … ja coneixen el seu estat: 5.000 milions disposats per satisfer la paga de Nadal. 23.631 milions s'han agafat del fons el 2012 i el 2013; ara en queden 53.744. A aquest ritme, en quatre anys no quedarà gens clar: l'atur: des del començament de la crisi, l'afiliació a la Seguretat Social ha baixat del 16%. A tot això afegeixin la caiguda del poder adquisitiu de les pensions.

Diuen d'endarrerir l'edat de jubilació: durant menys anys es pagaran pensions, però la demanda de treball és la que és i serà la que serà, per la qual cosa les possibilitats de fer això i l'atur juvenil… I incentivar l'emprenedoria i l'autoocupació de la gent gran és altra opció, però la capacitat de consum de noves idees, béns i serveis també és la que és i serà la que serà.

El pròxim futur? Possiblement una massa de persones grans menor del que ara es creu, la majoria pobra i desatesa, dependent dels seus descendents, que tindran els seus propis problemes; havent de disposar, la majoria, d'una pensió de subsistència, i treballant, qui pugui mentre pugui i mentre li ho permetin.

Això succeeix a tot arreu, però en països grans amb molta població i pobres com Espanya és més evident. El que s'ha dit: un problema econòmic.