Recent­ment vaig tenir l'opor­tu­ni­tat de visi­tar el ser­vei d'urgències d'un hos­pi­tal pro­vin­cial. Ens havien dit que anàvem a veure un nou pro­gra­mari de gestió de les emergències molt interes­sant.

La pri­mera sor­presa és arri­bar al ser­vei i no veure cap malalt al pas­sadís, i la sala d'espera pràcti­ca­ment buida. Aquí no hi ha reta­lla­des o no hi ha gent malalta?

Res d'això, hi ha les matei­xes reta­lla­des que en qual­se­vol altre lloc i l'àrea d'influència de l'hos­pi­tal té una població amb un 30% de per­so­nes més grans de 65 anys.

Tot i així, pràcti­ca­ment no hi ha espera, a menys que es vegi molt clara­ment superada la capa­ci­tat del ser­vei, que vénen a ser uns 200 paci­ents al dia. El pro­gra­mari és sor­pre­nent­ment sen­zill, només marca els paci­ents amb colors segons la seva gra­ve­tat. El cap del ser­vei ens explica com han acon­se­guit la millora: han reor­ga­nit­zat tots els equips d'atenció del ser­vei per acon­se­guir l'objec­tiu, han impli­cat tot el per­so­nal: zela­dors, infer­me­res, met­ges, admi­nis­tració, informàtica de l'hos­pi­tal...

S'han mar­cat unes fites i diària­ment es reu­nei­xen tots per veri­fi­car si les estan acon­se­guint, i això té un efecte moti­va­dor i esti­mu­lant sobre­tot l'equip: el mateix dia de la nos­tra visita, el cap de ser­vei va rebre dels zela­dors una pro­posta de pro­to­col de man­te­ni­ment de les cadi­res de rodes per que no fallin durant el ser­vei.

Final­ment s'han pro­po­sat tots un únic objec­tiu: reduir l'espera de les per­so­nes segons la gra­ve­tat de la seva situ­ació. Actu­al­ment han acon­se­guit una reducció del 30% de la per­manència al ser­vei dels paci­ents de gra­ve­tat lleu –els greus són ate­sos sem­pre en menys de 3 minuts– i, segons l'opinió del cap de ser­vei i del seu equip, encara tenen molt espai per millo­rar.

El més curiós d'aquesta història va venir quan vam pre­gun­tar per què no com­par­tien l'experiència amb altres cen­tres hos­pi­ta­la­ris pro­pers, i la res­posta és que ho van inten­tar: els met­ges d'un altre cen­tre els van anar a visi­tar fa uns mesos, i van arri­bar a la con­clusió de que al seu hos­pi­tal no es podia apli­car aquesta millora: perquè el pas­sadís del pri­mer hos­pi­tal és recte i el del segon té forma de U. Aquesta experiència il·lus­tra un fet que en algun moment hau­rem d'assu­mir: mal­grat que siguin injus­tes les reta­lla­des, difícil­ment podrem tor­nar a la situ­ació ante­rior a la crisi, i difícil­ment podrem resol­dre les man­can­ces d'orga­nit­zació a base de pres­su­pos­tos crei­xents. D'ara enda­vant, la situ­ació serà durant molts anys deli­cada i no tor­narà l'abundància; per tant, hau­rem d'acon­se­guir les millo­res amb l'eficàcia de la gestió i la moti­vació de tots nosal­tres, i evi­tar excu­ses insubs­tan­ci­als.

És pos­si­ble acon­se­guir-ho, però ens cal la feina, el pen­sa­ment posi­tiu, i la moti­vació de tots els que par­ti­ci­pem en el pro­jecte comú de con­ti­nuar empe­nyent aquest país.