Hi ha preguntes que propicien incomoditat: “Quin nivell d'anglès té? I d'informàtica?” D'altres generen incertesa: “En què estàs pensant?”, “Trobes que m'he engreixat?”, “T'agrada això que t'he regalat?” També n'hi ha que, directament, provoquen nerviosisme: “Què hi fan aquestes revistes sota el teu llit?”, “Què és aquesta olor de colònia a la teva brusa?”

Ara bé, l'autèntic xoc de sensacions l'ha tingut l'establishment espanyol en fer-se pública la pregunta en majúscula. Amb un pes del 20% en el PIB espanyol, la possible marxa de Catalunya de l'Estat espanyol fa trontollar els fonaments ibèrics, i és per això que el president Mariano Rajoy no ha dubtat a proclamar que “la consulta no se celebrarà” i que “l'Estat no negociarà”.

L'anunci del consens de les forces polítiques catalanes (87 de 135 diputats) arribava en un dia compromès per a l'executiu espanyol perquè Rajoy va haver de donar respostes en presència del president del Consell Europeu, Herman Van Rompuy. La Moncloa presumeix de tenir l'economia encarrilada, la prima de risc a nivells de 2011 i uns quants esparadraps tapant l'hemorràgia de l'atur. Tem, però, que la mínima brisa pugui portar de nou una pulmonia i l'anunci català genera psicosi.

Cap mandatari europeu no ha valorat el pas fet per Catalunya, però Van Rompuy (que és de nacionalitat belga i que responia en qualitat de convidat de Rajoy) va dir que estava convençut que “per a tots els territoris estar junts és la millor opció per als seus ciutadans”.

Per la seva part, els sindicats UGT i CCOO donen suport a la consulta. Josep Maria Álvarez va apuntar que “el govern de l'Estat no pot mirar cap a una altra banda i ha de tenir en compte l'opinió majoritària dels catalans” i Joan Carles Gallego va reconèixer que la pregunta “permet reflectir la pluralitat d'opcions de Catalunya”. Josep Maria Vila d'Abadal, president de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), ha posat de manifest que els ajuntaments “han reduït força l'endeutament i tenen eines per resistir el que vingui amb la consulta”.

Josep González, president de Pimec, va criticar aquesta setmana el fet que, aprofitant-se de la crisi, s'hagi convertit en una pràctica “generalitzada” per part de moltes empreses la imposició de salaris “indignes”. Més moderada s'ha mostrat la patronal en relació amb la consulta. La patronal de pimes entén que fixar la data i la pregunta forma part del procés endegat, però rebutja fer-ne cap valoració. Joaquim Gay de Montellà, president de Foment del Treball, dubta que la consulta es pugui celebrar i va mostrar la seva preferència perquè “es faci un esforç per al diàleg i la negociació”.

Tot i les pors i les amenaces, el món continua girant. Madrid ha perdut Eurovegas i la Comissió Europea ha anunciat 1.500 milions d'euros per al desenvolupament del corredor mediterrani ferroviari en el període 2014-2020. També el ministre Cristóbal Montoro ha assignat 873 milions d'euros per a Catalunya provinents del Fons de Liquiditat Autonòmic. En la mateixa línia, la companyia ICL, matriu d'Iberpotash, invertirà més de 100 milions d'euros en una nova terminal de càrrega al Port de Barcelona per exportar la sal que es produirà a Súria.

En un altre context, Catalunya ingressa 34,4 milions d'euros per l'impost sobre les estades en establiments turístics, dels quals gairebé la meitat correspon a Barcelona. 22,7 milions d'euros els haurà de gestionar la Generalitat i la resta ajuntaments i consells comarcals.