El mode­lisme fer­ro­vi­ari aixeca pas­si­ons entre un grup reduït però molt fidel de per­so­nes que tenen a casa seva maque­tes amb esta­ci­ons, túnels, trens i vies amb tot luxe de detalls. A Cata­lu­nya no en són gai­res; a l'Estat, uns quants més, però hi ha països d'Europa on aquesta afició mobi­litza un nom­bre molt més ele­vat de per­so­nes dis­po­sa­des a inver­tir diners i temps en les seves cre­a­ci­ons del món del fer­ro­car­ril.

La passió pels trens va unir pro­fes­si­o­nal­ment Edgar Rubio i Ser­gio Díaz, que van con­ver­tir el mode­lisme fer­ro­vi­ari en la seva pro­fessió ara fa cinc anys. L'Edgar havia començat a tre­ba­llar amb només setze anys i va ser amb divuit quan va deci­dir mun­tar el seu propi negoci amb el Ser­gio, que durant un temps va com­pa­gi­nar els estu­dis d'engi­nye­ria indus­trial amb la feina. Ell va renun­ciar a l'opció de tre­ba­llar en trens de veri­tat per crear models a escala. Per posar en marxa el negoci, Edgar Rubio es va adreçar al ser­vei d'atenció a l'empre­ne­dor de l'Ajun­ta­ment de Sant Adrià de Besòs, on encara rep asses­so­ra­ment sobre dife­rents aspec­tes rela­ci­o­nats amb el dia a dia del negoci. L'un adri­a­nenc i l'altre veí de l'Hos­pi­ta­let de Llo­bre­gat, van deci­dir llo­gar un local a Bar­ce­lona, fer-se autònoms i començar l'aven­tura. Reco­nei­xen que els ini­cis van ser durs. A la seva inex­periència se sumava el fet d'entrar en un negoci amb mar­ques con­so­li­da­des i cli­ents d'una mit­jana d'edat ele­vada i molt fidels, als quals els costa fer el pas per can­viar. Van haver de tre­ba­llar de valent per donar-se a conèixer. Con­si­de­ren que la seva joven­tut va ser un avan­tatge. “No tenir càrre­gues fami­li­ars ens va per­me­tre posar-hi mol­tes hores i treure'n molt poc bene­fici al prin­cipi”, asse­gura Edgar Rubio.

Mafen i N-Train són les dues mar­ques que comer­ci­a­lit­zen. Tenen un catàleg que inclou 200 referències dife­rents, entre senyals, semàfors, catenàries i altres peces i acces­so­ris. Els seus pro­duc­tes es poden tro­bar en la majo­ria de boti­gues espe­ci­a­lit­za­des de l'Estat. Fabri­quen sèries de trens per encàrrec i tenen l'avan­tatge que poden adap­tar-se a les deman­des dels seus dis­tribuïdors amb sèries més cur­tes i per­so­na­lit­za­des que les empre­ses més grans, que només ser­vei­xen a par­tir d'un cert volum.

També es des­pla­cen a les prin­ci­pals fires del sec­tor per mos­trar les seves cre­a­ci­ons direc­ta­ment als cli­ents. Asse­gu­ren que es tracta d'un públic molt expert que sap el que vol i que valora la qua­li­tat en els aca­bats de les peces. Tots els seus pro­duc­tes es dis­tri­bu­ei­xen a través de la xarxa comer­cial con­ven­ci­o­nal, tot i que alguna de les boti­gues per a les quals tre­ba­llen també ofe­reix venda per inter­net.

La seva par­ti­ci­pació en fires inter­na­ci­o­nals els va fer ado­nar ara fa un parell d'anys de les pos­si­bi­li­tats de negoci en països euro­peus on l'afició està molt més estesa i on els cli­ents poten­ci­als tenen un poder adqui­si­tiu més ele­vat. Tot just aquest any han començat a lliu­rar les pri­me­res coman­des a Suïssa, un país molt interes­sant en l'aspecte fer­ro­vi­ari per la vari­e­tat de tipus de trens i com­pa­nyies que hi ope­ren. I és que, segons diuen, els trens suïssos són molt valo­rats pels afi­ci­o­nats de tot el món i, en ele­ments com catenàries i senyals llu­mi­no­sos, no tenen com­petència en la seva gamma de preus. També han acon­se­guit un dis­tribuïdor pel Bene­lux, Ale­ma­nya i França. De fet, afir­men que el mer­cat ale­many és el més interes­sant perquè hi ha unes 400 boti­gues espe­ci­a­lit­za­des, que el con­ver­tei­xen en el mer­cat euro­peu més gran.

Ara tre­ba­llen per poder crear les peces específiques de cada país i han començat a desen­vo­lu­par alguns pro­duc­tes. “Volem anar pas a pas per poder créixer a poc a poc i això és bo per a nosal­tres, perquè ens per­met pro­duir de manera pro­gres­siva”, manté Ser­gio Díaz. Tots dos s'ocu­pen del mun­tatge de les peces, que es fabri­quen en part a Roma­nia, perquè d'aquesta manera es poden aba­ra­tir cos­tos. Això per­met dedi­car més temps al mun­tatge i donar una res­posta més ràpida a la demanda. Asse­gu­ren que la pujada de l'IVA a l'Estat espa­nyol fins al 21% els ha per­ju­di­cat perquè es tracta d'una afició cara, tot i que han mirat de man­te­nir els preus. Ara cada cop tenen més clar que el futur està més enllà de les fron­te­res.