El salari mínim va ser introduït a l'Estat espanyol l'any 1963, i durant els tres primers anys de vigència es va mantenir estable, però a partir de 1967 la seva evolució sempre ha estat creixent fins l'any 2012, en què es va congelar per primera vegada en la seva història. L'any 2014 serà el segon, doncs, en què es produirà aquesta situació.

La congelació del salari mínim a l'Estat espanyol coincideix temporalment amb el debat obert a bona part de les economies desenvolupades sobre la conveniència o no de tenir salari mínim i sobre quina ha de ser la seva quantia. A Alemanya s'ha adoptat recentment un acord per introduir el salari mínim interprofessional de manera progressiva entre el 2015 i el 2017, i als Estats Units s'està considerant seriosament la possibilitat d'augmentar-ne substancialment la quantia. En canvi, aquestes mesures no agraden a tothom.

Però quina és la raó de ser del salari mínim? El principal motiu per justificar l'existència del salari mínim és reduir les desigualtats salarials afavorint una major cohesió econòmica i social. De fet, l'experiència del Regne Unit mostra que la introducció del salari mínim va contribuir de manera significativa a reduir les desigualtats no només per l'efecte sobre els treballadors que reben aquest salari sinó també per l'increment que es va produir en els sous de la part central de la distribució salarial. El principal argument dels detractors del salari mínim és que dificulta la creació d'ocupació, ja que es tracta d'una intervenció estatal que altera el lliure funcionament de l'oferta i la demanda en un mercat de treball competitiu, és a dir, que treballadors i empreses puguin negociar de mutu acord les condicions laborals i salarials. De fet, els detractors del salari mínim addueixen que aquest augment salarial a la part mitjana i baixa de la distribució salarial podria portar a les empreses a una major utilització de la tecnologia per tal de substituir aquest tipus de treballadors que ara són molt més cars en termes relatius. Ara bé, la pràctica totalitat dels estudis acadèmics que han considerat el possible impacte del salari mínim sobre la destrucció d'ocupació no han trobat cap tipus d'evidència que justifiqui aquest argument. De fet, l'únic cas en què podria produir-se aquest efecte seria aquell en què el salari mínim se situés a un nivell clarament “excessiu”.

És aquest el cas de l'Estat espanyol? Cal congelar el salari mínim perquè el seu nivell és massa elevat? Si parlem en termes absoluts, és evident que 645 euros/mes no és una quantitat gaire elevada, però ha estat la seva evolució en línia amb l'evolució dels salaris i els preus? Tal com es pot observar al gràfic, en els últims 20 anys el salari mínim ha tingut una evolució força similar a la dels salaris i els preus. L'única excepció es va produir l'any 2005, quan el govern Zapatero va augmentar el salari mínim un 11,4%. Cal remarcar, però, que aquest increment només va representar la recuperació del poder adquisitiu perdut després de l'adopció de l'euro i la indexació del salari mínim a l'objectiu d'inflació del Banc Central Europeu del 2%. Així doncs, en un context com l'actual, en què les perspectives d'inflació pel proper any semblen situar-se al voltant de l'1% i en què els salaris nominals han caigut significativament durant els últims dos anys, congelar el salari mínim no sembla cap decisió irracional.