El futur del sector del totxo, sense el totxo
Quatre empreses vinculades al món de la construcció d'habitatges industrialitzen el procés de fer una casa sostenible i econòmica
Com sortirà el sector del totxo d'una crisi de les proporcions de l'actual? Seguirà fent les coses de la mateixa manera que sempre o canviarà substancialment? Un grup d'empresaris vinculats a la construcció d'habitatges ha creat una societat conjunta, Newlifeconcept, després de fer-se aquestes mateixes preguntes. Pensen que urgeix oferir una solució alternativa a les maneres tradicionals d'edificar en base a criteris de qualitat de la construcció, minimització dels costos i eficiència energètica. Per a Pere López Gausa, arquitecte del despatx López-Pedrero-Roda que lidera el projecte, aquests supòsits passen inevitablement per la industrialització dels béns immobles. “Portar l'habitatge a la fàbrica permet assegurar que els paràmetres de qualitat i de costos es respecten, cosa que a l'obra no és possible en la mateixa mesura”, afirma López Gausa. També es minimitzen els residus que s'originen durant l'execució de l'obra i es redueix el temps d'edificació. La casa mostra de 120 metres quadrats que s'ha construït a Vilobí d'Onyar (la Selva) s'ha fet en tres mesos, un cop resolta tota la paperassa prèvia, quan amb els sistemes tradicionals s'hi haurien d'invertir entre nou mesos i un any.
Però una de les coses que més criden l'atenció de la proposta de Newlifeconcept és la seva forma tubular, molt allunyada de la tradicional. Els responsables de l'empresa són conscients que, d'entrada, pot generar un cert rebuig, però asseguren que és la solució ideal tant des del punt de vista de la producció, ja que redueix el nombre de motlles i peces, com de l'habitabilitat, perquè evita les constructives juntes que és per on s'escapa l'energia: “Els nostres edificis consumeixen una tercera part d'energia que els de les mateixes característiques en construcció tradicional”, afirma l'arquitecte. També defensa la forma circular per raons d'espai, de fet, amb la mateixa superfície hi ha més metres cúbics que es poden aprofitar per a zones d'emmagatzematge, a més de proporcionar una gran sensació d'amplitud. Cal pensar que tot i que l'amplada trepitjable fa 3,52 m, l'espai màxim entre paret i paret arriba als 4,10 m. El punt més alt de la casa arriba als 3,10 m. Per evitar els inconvenients derivats d'aquestes formes, l'immoble es lliura amb el mobiliari bàsic que s'adapta a les característiques d'aquest tipus de parets.
Material.
Tots aquests elements de gestió de la casa, canalitzacions i xarxes de serveis estan ubicats en una galeria subterrània d'1,2 m d'alçada, de forma que les tasques de manteniment i reparacions es poden efectuar sense necessitat d'entrar a l'interior de la llar.
La comercialització de les cases Newlifeconcept, que ha començat fa uns mesos, només preveu la venda claus en mà a clients que disposin del terreny, tot i que no es descarta l'opció de fer de promotors quan les condicions del mercat ho permetin. En espera d'aquesta recuperació, els impulsors del projecte aixecaran altres cases de mostra a Catalunya per així anar polint els treballs de construcció d'execució de les obres. Ara bé la gran oportunitat per a aquest tipus de producte està a Europa, per la qual cosa els esforços es concentraran en l'assistència a mostres i fires.
La inversió que ha comportat el projecte en hores i recursos és elevada, però López Gausa la situa en el capítol d'R+D i espera que ben aviat puguin veure el retorn.
Una altra forma d'edificar és possible
López-Pedrero-Gausa va néixer el 1987 i ben aviat van fer una aposta per la construcció industrialitzada que han aplicat sobretot en escoles públiques. És un sistema que encaixa molt bé en la filosofia dels arquitectes sobre com s'haurien de fer els habitatges. Pere López Gausa explica que per evitar que l'habitatge es converteixi en un bé d'inversió objecte d'especulació s'hauria de desvincular la propietat del sòl i la de l'immoble. En aquest sentit, s'han vinculat a una cooperativa d'habitatges a Girona. En aquest cas, el sòl es propietat pública i els pisos, de la cooperativa. Les famílies participen de la cooperativa i els dóna dret a l'ús d'un pis.