Parramon inverteix 1,5 milions en una nova planta de taps

L'empresa de taps de suro Par­ra­mon Expor­tap, amb seu a Cassà de la Selva, ha inver­tit 1,5 mili­ons d'euros en una nova planta –la quarta ampli­ació que fa des del 1992– per pro­duir taps de suro de la gamma alta per a des­til·lats, que li per­metrà aug­men­tar un 40% la pro­ducció.

La nova ins­tal·lació comer­ci­a­litza amb la marca ART'S. Està des­ti­nada a pro­duir “taps d'alta gamma” per a licors i des­til·lats, com ara conyac, arma­nyac, bour­bon, brandi o vodka i també olis i essències, que ini­ci­al­ment es des­ti­na­ran al mer­cat escocès i a països de l'Amèrica Cen­tral. En aquesta nova planta es poden pro­duir fins a 20 mili­ons de taps.

La nova planta, segons explica el gerent de l'empresa, Fran­cesc Par­ra­mon, està equi­pada amb tec­no­lo­gia d'última gene­ració, com maquinària amb visió arti­fi­cial en 3D, “per garan­tir el con­trol i la qua­li­tat del pro­ducte final” ja que per­met ana­lit­zar 10.000 taps/hora i eli­mi­nar-ne els defec­tu­o­sos. “La nos­tra idea és poten­ciar nous mer­cats i, sobre­tot, con­so­li­dar-nos en mer­cats més exclu­sius”, va expli­car Par­ra­mon, que va asse­gu­rar que l'empresa “ja fa taps per ampo­lles molt exclu­si­ves i que, per això, neces­si­ta­ven ins­tal·laci­ons a l'altura”.

El 65% de la pro­ducció de Par­ra­mon s'exporta i bona part de la pro­ducció és per a països de la Unió Euro­pea, com l'Estat francès, Ale­ma­nya, Suïssa, Itàlia, però també als Estats Units, el Japó, Austràlia i Mèxic. El 35% de la pro­ducció de Par­ra­mon Expor­tap es des­tina a alguns dels “millors cellers de l'Estat espa­nyol”.

Durant aquest 2014 bona part dels esforços de l'acció comer­cial de l'empresa se cen­tra­ran a con­so­li­dar-se en el mer­cat del vi dels Estats Units, el Japó i també a Sud-àfrica i Xile, països on comença a ven­dre: “perquè acabo de fit­xar dos nous comer­ci­als”. I si ara el 65% de la pro­ducció es ven al mer­cat exte­rior, l'objec­tiu en el ter­mini de qua­tre anys és d'arri­bar a expor­tar el 80% de la pro­ducció. “Tot això es podrà acon­se­guir si els cli­ents a qui venem, que tenen un poten­cial increïble, con­ti­nuen apos­tant per nosal­tres”, va dir Par­ra­mon.

Fun­dada el 1956, Par­ra­mon Expor­tap és una empresa de capi­tal cent per cent català dedi­cada a la fabri­cació de taps de suro natu­ral, suro gra­nu­lat i taps espe­ci­als per a licors, des­til·lats, olis i essències. Els pro­mo­tors de l'empresa són Fran­cesc Par­ra­mon i els seus fills Joan i Tirso –el pare i l'oncle del gerent–, fle­quers de pro­fessió “però com que en aque­lla època es tre­ba­llava molt i es gua­nya­ven pocs diners” van deci­dir apos­tar per la fabri­cació de taps de suro, com ja havien fet altres empre­sa­ris de Pala­fru­gell, Palamós, Sant Feliu o de Cassà de la Selva mateix. “Durant molts anys feien pa a la nit i taps de dia, i a mi em van trans­me­tre l'esforç del tre­ball i la feina. Amb setze anys ja acom­pa­nyava el pare a Suïssa a fer trac­tes amb els cli­ents”, asse­gura l'actual pro­pi­e­tari, que amb 21 anys ja es va con­ver­tir en el gerent de l'empresa.

El direc­tor gene­ral de l'empresa va començar a obrir nous mer­cats a l'Estat espa­nyol, francès i Itàlia i va incor­po­rar noves tec­no­lo­gies per millo­rar els pro­ces­sos de pro­ducció.

Ara per ara, entre els seus 800 cli­ents, hi ha “pres­ti­gi­o­sos cellers de 13 països pro­duc­tors de vins tran­quils, escu­mo­sos i des­til·lats d'Europa, Amèrica, Àsia, Àfrica i Oce­a­nia”.

Par­ra­mon Expor­tap va pro­duir l'any pas­sat uns 50 mili­ons de taps “i aquest 2014 dis­po­sem d'un 20% més de capa­cita gràcies a la posada en marxa de la nova planta de taps espe­ci­als”. La fac­tu­ració de l'empresa en el tan­ca­ment del 2013 va ser de 6 mili­ons d'euros i per aquest any, pre­veu créixer un 10% “gràcies a nova ober­tura”.

Entre els nous pro­jec­tes a curt ter­mini hi ha el de crear una planta de bio­massa. L'empresa ven l'escorça del suro a empre­ses que l'uti­lit­zen com a ter­res vege­tals per a jar­di­ne­ria. “Però com que nosal­tres podem gene­rar entre 60 i 70 tones l'any, voldríem uti­lit­zar-la per cre­mar i gene­rar ener­gia per a l'empresa, reduint així el con­sum de gasoil entre uns 40 i 50 mil euros l'any i gene­rar uns 100 qui­los d'ener­gia”, va expli­car.