Focus

Ni parlar-ne, de fusionar municipis

La nova llei estatal recull per primera vegada incentius per a aquestes unions, tot i que el món local descarta que hi hagi candidats

Hi ha massa muni­ci­pis i massa petits? És la pre­gunta eterna. El debat sobre si en un estat amb 8.116 muni­ci­pis –848 a Cata­lu­nya- hau­ria de plan­te­jar-se un procés de fusi­ons com el que han fet els països del nord d'Europa i que ha tin­gut com a resul­tat que als països nòrdics sigui difícil tro­bar ajun­ta­ments amb menys de 30.000 habi­tants.

Diver­ses ins­ti­tu­ci­ons, com ara el Cer­cle d'Eco­no­mia o Fun­cas, han pro­po­sat les fusi­ons de muni­ci­pis com a via per gua­nyar eficiència i estal­viar cos­tos, i la nova llei esta­tal de reforma local intro­du­eix per pri­mera vegada aquesta opció esta­blint una sèrie d'incen­tius -bàsica­ment econòmics- als con­sis­to­ris que apos­tin per fusi­o­nar-se. I tot i que la norma no obliga a gua­nyar dimensió, sí que fixa el mínim de 5.000 habi­tants per poder donar permís per crear un nou muni­cipi. Aquest és també el llin­dar que es mar­cava en un estudi de l'Ins­ti­tut d'Eco­no­mia de Bar­ce­lona (IEB), en què es posava de mani­fest que el 85% dels muni­ci­pis de l'Estat estan per sota d'aquest volum. “Però els incen­tius que recull la llei per a les fusi­ons són molt petits per veure movi­ments en aquest sen­tit”, des­taca el catedràtic de la UB i inves­ti­ga­dor de l'IEB Albert Solé. I és que un major coe­fi­ci­ent en el càlcul de les trans­ferències o una posició pri­o­ritària en l'assig­nació d'obres i ser­veis no sem­bla sufi­ci­ent per tren­car anys i anys de tra­dició política.

Comú al sud d'Europa.

No és una carac­terística exclu­siva de l'Estat espa­nyol. Tot el sud d'Europa, inclo­ent-hi també França, ha fra­cas­sat sem­pre en els intents per fusi­o­nar muni­ci­pis.“En part és un pro­blema de cli­en­te­lisme; als par­tits els va bé tenir un sis­tema molt frag­men­tat”, explica Solé. Sigui com vul­gui, la tra­dició pesa i per això el pre­si­dent de la Fede­ració de Muni­ci­pis de Cata­lu­nya, Xavier Amor, veu les fusi­ons “com a molt invi­a­bles; són com­pli­ca­des a molts nivells, fins i tot a nivell sen­ti­men­tal”.

Per la pre­si­denta de l'Asso­ci­ació de Micro­po­bles de Cata­lu­nya, Maria Cre­huet, no està demos­trat que es gua­nyi eficiència amb les fusi­ons. “Mirem, si no, el cas de la fusió que hi va haver entre muni­ci­pis del Piri­neu; al final es van haver de crear uni­tats des­cen­tra­lit­za­des per pres­tar a una població molt dis­persa, i ales­ho­res quin sen­tit té la fusió de muni­ci­pis?” Per Cre­huet, “el pro­blema d'aquest país és que es fan les coses des dels des­pat­xos de les grans ciu­tats, sense tre­pit­jar el ter­ri­tori”.

Pel pre­si­dent de l'Asso­ci­ació Cata­lana de Muni­ci­pis, Miquel Buch, la porta a les fusi­ons no es pot tan­car perquè sí, però afirma que “hi ha mol­tes altres vies a explo­rar per gua­nyar en la gestió i, per tant, no s'ha de plan­te­jar com un camí obli­gat”.

A l'hora de plan­te­jar els bene­fi­cis de les fusi­ons, però, Albert Solé té clar que no es pot jugar tot a la carta de l'estalvi econòmic, “perquè si bé en la reducció d'estruc­tura sem­bla evi­dent que sí que s'acon­se­gueix una reducció en els cos­tos, això no necessària­ment ha de ser així en la pres­tació de ser­veis”. Per això l'inves­ti­ga­dor de l'IEB pre­fe­reix des­ta­car també altres bene­fi­cis més qua­li­ta­tius de tenir muni­ci­pis de més dimensió. “Els països on han avançat cap a aquest procés, com per exem­ple Dina­marca o Suècia, han gua­nyat en el fet que tenen una admi­nis­tració local més pro­fes­si­o­na­lit­zada, més autònoma i amb la capa­ci­tat per pres­tar més ser­veis a la seva població”, explica Solé.

Fusionar municipis, per què?

Maria Creheut

Ara s'ha posat de moda la idea que els municipis per sota de 20.000 habitants no són sostenibles. Però algú es planteja a partir de quants habitants una ciutat comença a no ser sostenible? No he sentit cap opinió respecte a aquest tema, i seria interessant analitzar-ho.

Però amb la idea de base dels 20.000 s'està plantejant la fusió (de moment voluntària) de municipis per sota d'aquesta xifra. Per estalviar, diuen. Però ningú explica en què s'estalviaria.

Catalunya és un país geogràficament rebregat i en cada rebrec hi ha un nucli habitat (en una expressió del president Maragall), i si alguna cosa encareix alguns dels serveis que es donen al territori és la dispersió de la població.

Algun govern s'atreviria, algun dia, a deportar els ciutadans dispersos cap a les ciutats per estalviar algun diner? Qui servaria, llavors, el territori? I, no és, precisament, als grans nuclis de població on s'ha detectat malversació de fons públics per interessos personals? Què estalviaríem, doncs?

Municipis més grans i forts, ja!

Albert Solé

Les fusions de municipis poden ser defensades per diverses raons. En primer lloc, tot i que les majors despeses per habitant dels municipis petits són degudes fonamentalment a l'efecte de la dispersió de la població, amb les fusions es poden aconseguir estalvis en despeses de funcionament. Un estudi efectuat per mi mateix suggeria que passar de 1.000 a 5.000 habitants reduiria les despeses corrents per habitant en un 15%. Un estudi més recent demostra que la fusió de municipis a Dinamarca va aconseguir reduir les despeses de funcionament en un 10%. En segon lloc, els nous municipis tindrien una administració més professionalitzada (per exemple, amb secretari, interventor i oficina tècnica), i això permetria augmentar la diversitat i qualitat dels serveis i disposar d'un sistema de finançament més apropiat. En tercer lloc, hi ha també estudis que demostren que, en el cas de les fusions municipals efectuades als països escandinaus, la proximitat dels ciutadans als seus representants i la qualitat democràtica en general no només no ha empitjorat sinó que ha millorat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.