Les plantes que no es moren

“Se'm moren les plan­tes, no puc fer-hi res. Per molt que les regui, se'm pan­sei­xen al cap de pocs dies i no en sé el perquè”, diu una cançó de Mazoni. Es cal­cula que el 2050 un 70% de la població mun­dial viurà en ciu­tats, i la ver­dor de les plan­tes del pis serà una de les fines­tres quo­ti­di­a­nes que ens con­nec­ta­ran amb la terra. Això sí, caldrà adap­tar-les al nos­tre estil de vida perquè tirin enda­vant.

Xavi Rius és fun­da­dor de City­sens, gua­nya­dora dels pre­mis Empresa Tar­ra­gona Smart City. Aquest any, l'empresa ini­ciarà la comer­ci­a­lit­zació de jar­dins domèstics intel·ligents. “Creem pro­duc­tes per faci­li­tar que la gent pugui tenir plan­tes a casa, con­tri­buint a fer les ciu­tats més ver­des”, explica. City­sens ha dis­se­nyat estruc­tu­res ver­ti­cals on enca­bir fins a cinc plan­tes en l'espai que ara n'ocupa una. És modu­lar, així que es pot adap­tar a les neces­si­tats i als gus­tos estètics de cada cli­ent. A més, s'ali­men­ten automàtica­ment amb l'aigua i els nutri­ents adi­ents a cada família de plan­tes.

El pro­jecte empre­sa­rial sor­geix a par­tir de la tesi doc­to­ral en sen­sors de Xavi Rius a la Uni­ver­si­tat Rovira i Vir­gili. Les plan­tes s'ali­men­ten de tretze nutri­ents (ions) i car­boni per sobre­viure i créixer. El con­trol dels nutri­ents estal­via cos­tos en fer­ti­lit­zants i redu­eix els ris­cos de tenir males colli­tes o, en aquest cas, que les plan­tes es morin. “Fins ara, se'n conei­xia el nom­bre total de nutri­ents i als hiver­na­cles se'n mesura la quan­ti­tat, però es trac­tava de saber quins nutri­ents neces­sita en tot moment cada planta. Les apli­ca­ci­ons són molt grans”, asse­gura.

Després de dis­se­nyar cinc pro­to­ti­pus, City­sens ha tro­bat una solució basada en un sis­tema hidropònic. És a dir, con­reu de plan­tes sense sòl. L'aigua i els nutri­ents arri­ben a les plan­tes a través d'una bomba, silen­ci­osa i ama­gada al peu de l'estruc­tura ver­ti­cal que suporta els tes­tos. Està con­nec­tada a un tem­po­rit­za­dor endo­llat al cor­rent.

City­sens ha tin­gut en compte la sos­te­ni­bi­li­tat de l'estruc­tura. Així, tot el que li cal a la planta és aigua i nutri­ents cada tres set­ma­nes, i el que no neces­sita, es recull al dipòsit. El cost elèctric està cal­cu­lat en 1,2 euros anu­als. “Ocupa molt poc espai, i et per­met des­pre­o­cu­par-te'n, perquè el sis­tema fa la feina diària de regar-les i donar-los l'ali­ment neces­sari.” El subs­trat subs­ti­tu­tiu de la terra, que sosté les arrels i els aporta oxi­gen, també prové del reci­clatge. De moment, són pinyols de préssec, però també ho tes­ta­ran amb clos­ques d'ave­llana i d'arròs. City­sens ha dis­se­nyat qua­tre famílies de plan­tes, agru­pa­des a raó de la simi­li­tud de nutri­ents que reque­reix cada espècie, per tal d'asse­gu­rar el crei­xe­ment òptim de cada una. També, per les carac­terísti­ques estètiques i les pro­pi­e­tats de cada família. Es ven­dran per paquets, que inclou­ran els nutri­ents. Fins ara, n'han creat tres –flors, flor blanca i flor ver­me­lla– i un quart que està com­post per espècies que, segons la NASA, con­tri­bu­ei­xen a depu­rar l'aire de les partícules invi­si­bles que des­pre­nen els mobles, els apa­rells elèctrics i la pols, tot cre­ant ambi­ents més salu­da­bles. City­sens han tes­tat els paquets amb la venda de cin­quanta pro­to­ti­pus, que s'han esgo­tat. “Sobre­tot, agrada a la gent jove, molt activa i que viu a les ciu­tats. Ens remar­quen que és un sis­tema còmode.”