El novem­bre del 1995, Emma­nuel Todd, al pre­faci de la pri­mera edició de L'inven­tion de l'Europe, aca­bava dient que “si la moneda única és una rea­li­tat, aquest lli­bre per­metrà com­pren­dre, d'aquí a 20 anys, per què una uni­fi­cació esta­tal impo­sada amb absència d'una consciència col·lec­tiva ha produït una jun­gla més que una soci­e­tat”. El 2015 farà 20 anys del 1995: tenim una “jun­gla” esta­ta­lista a Europa, com va pre­veure Todd?

Com que, a l'entorn del nou inde­pen­den­tisme català, les idees de Todd han tor­nat a cir­cu­lar, pot­ser val la pena que hi tor­nem. Al volum Teo­ries de Cata­lu­nya. Guia de la soci­e­tat cata­lana con­tem­porània (Bar­ce­lona, Proa, 2000), es reproduïa el mapa clau de l'estudi de Todd: “Regi­ons de famílies tronc a l'Europa occi­den­tal”, car, a Cata­lu­nya, Todd hi detec­tava un clar pre­do­mini de famílies tronc.

Les famílies tronc són aque­lles en què “l'herència (ter­res, obra­dor, taller) es des­tina a un sol fill (que no ha de ser forçosa­ment el pri­mogènit)... els altres fills seran ani­mats a ins­tal·lar-se pel seu compte”. Així, “sem­bla lícit pen­sar que aquest tipus de família asse­gura la con­tinuïtat patri­mo­nial (que no es frag­menta), valora els béns immo­bles i força els no-hereus a la inno­vació, i, sovint, a l'emi­gració”.

El mapa euro­peu de les famílies tronc (que és, alhora, el mapa d'un cert èxit econòmic) és molt sig­ni­fi­ca­tiu. Inclou qua­tre grups de països: el grup germànic, des de l'est dels Països Bai­xos fins a la Suïssa ger­manòfona i el Tirol del Sud, el grup celta, dis­pers, unit pel mar, des d'Escòcia fins a la Bre­ta­nya, pas­sant per Cor­nu­a­lla i la perifèria d'Irlanda, el grup escan­di­nau, de l'oest de Noru­ega a la costa de Finlàndia, i el grup occità i nord-ibèric, amb una con­tinuïtat ter­ri­to­rial des de la Savoia i el Llen­gua­doc fins a Galícia i el nord de Por­tu­gal, amb Cata­lu­nya i el País Basc com a cen­tres.

Què tenen en comú aquests dis­per­sos –però, econòmica­ment amb èxit– països d'Europa on pre­do­mina la família tronc? Emma­nuel Todd, tot i que afina molt, no ho explica. Ara no cal fer grans esforços per des­co­brir que els països amb família tronc són països sense estat propi.

A Ale­ma­nya, fins al 1870, i, encara, serà un estat fede­ral. Suïssa és la Con­fe­de­ració Helvètica. Al grup celta, Irlanda va llui­tar amb èxit- per la seva inde­pendència, i ara és el torn d'Escòcia. Dos dels qua­tre petits estats del grup escan­di­nau són del segle XX. Al grup occità i nord-ibèric, els estats francès i espa­nyol són vis­tos com a externs. Les famílies tronc (i el pes donat a la riquesa immo­biliària) tenen, doncs, una funció: asse­gu­rar la con­tinuïtat d'unes soci­e­tats on l'estat és llunyà o hos­til.

Així, l'únic que pot sor­pren­dre del lli­bre de Fran­cesc Canosa Capi­tans d'indústria. Expli­cats pels seus fills (Bar­ce­lona, Mobil Books, 2013) és que no s'hagi fabri­cat abans. És clar que hem tin­gut a l'abast els nom­bro­sos i lla­mi­ners lli­bres de Fran­cesc Cabana. I, també, un reguit­zell de peti­tes mono­gra­fies, que tenen un interès molt vari­a­ble.

Els qui par­len, al lli­bre de Canosa, dels capi­tans d'indústria són els fills, o els néts, o els renéts dels cre­a­dors d'empre­ses. En alguns casos, la història de l'empresa fami­liar comença al segle XIX, o al XVIII. Els hereus i les pubi­lles han estat impor­tants. De fet, en la mesura que algu­nes d'aques­tes empre­ses han cres­cut i han esde­vin­gut mul­ti­na­ci­o­nals, els hereus han pogut ser més d'un, car els qui mar­xa­ven, a Xile o a Califòrnia, eren ger­mans.

O ger­ma­nes, amb fun­ci­ons de pubi­lla. La idea és tan forta que pot ser­vir per expli­car els límits en el crei­xe­ment d'altres eco­no­mies, com per exem­ple la xinesa. En la seva interes­santíssima pre­sen­tació de l'agri­cul­tura a la Xina (l'any 1884), Edu­ard Toda explica que un dels pro­ble­mes de l'eco­no­mia xinesa és que en la seva soci­e­tat no exis­teix la figura de la pubi­lla.

Sense les famílies tronc basa­des en pubi­lles (que, per cert, Todd no té en compte en els seus estu­dis), segons Toda, dis­mi­nu­ei­xen molt les pos­si­bi­li­tats d'èxit d'una eco­no­mia.