El llibre explica 50 històries sobre empreses familiars catalanes.

D'on va sortir la idea?

Va ser de Xavier Cambra, l'editor. M'ho va proposar perquè coneix la meva manera de veure la nostra història. Ja està en marxa el segon, amb cinquanta empresaris més.

Al pròleg diu que el català és homo economicus. Ho és més que la gent d'altres llocs?

Som més homo economicus per una raó. No és casual que la primera publicació periòdica que surt en català després de 1714, Lo Vertader Català, sigui sobretot d'economia. No hi ha ressorgiment català sense ressorgiment econòmic. És una terra fecunda on sempre s'ha lluitat contra les adversitats, econòmicament independent perquè sempre s'hagut d'espavilar. Les històries d'aquests capitans d'indústria són genètiques, s'ha hagut de lluitar contra tot. Les empreses familiars neixen d'aquesta necessitat, i es traspassa de pares a fills.Pla deia que la gastronomia és el paisatge portat a la cassola; l'empresa és el paisatge portat a la fàbrica.

Sembla que el tòpic que en cada crisi hi ha una oportunitat no ho és tant. Amb la fam de després de la guerra veiem com a Guissona el poble queda buit perquè la gent marxa a les ciutats, i neix el negoci d'alimentar la gent de ciutat, o la creació dels cubets de Gallina Blanca... .

Pagesos i empresaris són germans bessons. Tots tenen un tret comú, fan el pas d'autoalimentar-se a alimentar els catalans, i acaben fent el corral global. Casademont comença amb un obrador matant el porc de casa i diu una frase que és d'escola de negoci: “Si s'en mata un, s'en poden matar dos”. I aquests empreses tenen el tret comú de la capacitat d'arriscar-se i plantejar-se un canvi. Simón abandonant els portalàmpades de porcellana pels de plàstic quan s'acosta el boom de la construcció, per exemple. I acabem sent multinacionals. Són empreses fruit de casa, i de casa de pagès. Amb continuïtat, n'hi ha que daten del segle XVIII, però amb la novetat que ara el seu mapa mental és el món.

Quina història l'ha sorprès més?

En general, que a les comarques de Girona n'hi ha que són súperpotents i no es coneixen. Com Hipra d'Amer, líder en vacunació animal.

Es repeteix el cas dels fills que han fet màsters però asseguren que el màster real el vam fer quan van haver d'assumir la gestió del negoci.

És cert que les noves generacions han sortit a estudiar, molts a l'estranger, però una altra característica comuna és que han mamat l'empresa de petits. S'en parlava a taula, el lleure de cap de setmana era visitar la fàbrica, i hi entren a treballar des de baix i poc a poc van assumint més responsabilitats. De manera que quan es fa el relleu ja tenen un coneixement global de l'empresa.

Es fàcil fer el relleu, o el patriarca es resisteix a plegar?

Per això que deia abans, el relleu és bastant normal. La gran majoria dels que porten aquestes empreses tenen entre 40 i 50 anys... i per sota ja hi ha els fills que comencen a treballar a l'empresa. És molt important el protocol de l'empresa familiar per assegurar la seva continuïtat, i per això s'hi posen condicions molt estrictes per poder accedir als càrrecs.