És cert que la paraula èxit en boca d'un professor d'una escola de negocis pot provocar un cert rebuig. Però jo parlo d'èxit en un sentit ampli del terme i aquí cadascú pot tenir el seu concepte del que és tenir èxit, i no té per què ser guanyar molts diners o ser famós. Ara bé, definir que és per a tu l'èxit pot ser un bon principi per assolir-lo.

Sèneca deia que si no tens un destí qualsevol vent et servirà. Està a les mans de l'atzar i si tens sort les coses t'aniran bé i si no en tens, doncs no. Per això jo no crec en la sort, jo penso que la sort de la guanyes tu. Has de tenir clars els teus objectius i aleshores preguntar-te com assolir-los. Hi ha un mantra terriblement senzill però terriblement potent: què volem, que tenim i com hi arribem.

Sí i no. Sí, som capaços de gestionar el nostre talent, però no, ningú no ens ha facilitat aquestes eines. Precisament per aquest motiu he fet aquest llibre i per això em dedico a fer de consultor en actituds del rendiment. Certament el sistema educatiu no ens ensenya a saber en què som bons i tothom és bo en moltes coses i, en una o dues, molt bo. El títol del llibre, Éxito se escribe con A, fa referència a paraules clau que comencen per A i la primera és autoconeixement.

És una eina del món de l'empresa que jo he portat a camp del desenvolupament personal i que ens ajuda a fer aquest autoconeixement. Entenc que es una obligació que tots tenim de saber què som; si ets un Ford faràs unes coses i si ets un Ferrari, unes altres coses. No és ni bo ni dolent ser un o altre, el dolent és no saber què ets.

Les dues coses. El DAFO té el risc de la subjectivitat i dels angles morts, d'allò que no veus fàcilment, però es pot mitigar implicant gent del teu voltant.

Aquí hi entra l'estratègia i hi ha un munt de tècniques portades del món de l'empresa que ens poden ajudar. Sense un pla els teus objectius no deixaran de ser un somni. Tot està molt pautat i molt contrastat, però no vol dir que sigui fàcil. El camí de l'èxit té tres passos: voler fer alguna cosa, saber com fer-la i fer-la, que és el pas més difícil, és l'acció, que també comença per a.

Sense un marcador de temps un objectiu és un mal objectiu tècnicament parlant. Hi ha gent que diu que vol ser feliç, i com a objectiu és pèssim perquè no reuneix les cinc característiques que ha de tenir: ser específic, mesurable, assolible –a vegades ens marquem objectius inassolibles perquè ens fa més por l'èxit que el fracàs-, rellevant i tenir un límit temporal, una caducitat, que ens posa pressió per aconseguir els objectius. La vida no deixa de ser un projecte: tens uns objectius, uns recursos i una estratègia. Com una empresa.

Bé, és el mateix que el que fan el director de màrqueting i el director comercial.