Proposta catalana.

En el model que defensa la Generalitat, i que ha fet arribar al ministeri, la tria de rector hauria de quedar oberta a candidats estrangers, una opció que aixeca no pocs recels entre la comunitat universitària.

Sobre la taula hi ha també la possibilitat que el ministeri aprofiti la reforma per suprimir l'actual sistema d'accés a la universitat substituint l'examen d'entrada comú per una prova específica de cada centre. Aquí, Catalunya ja ha passat al davant i, tot i ser una competència estatal, govern i universitats han acordat que si Madrid tira pel dret i suprimeix les actuals PAU “totes les universitats farien la mateixa prova d'accés”, explica Castellà. Pel secretari d'Universitats, “el que proposa el ministeri provocaria un caos, perquè seria inviable que cada alumne hagués de fer una prova per a cada universitat”. En aquest sentit, el rector de la UPC, Enric Fossas, destaca: “Defensem un examen general perquè és l'únic que garanteix la igualtat d'oportunitats.” I és que, com afegeix el rector de la UAB, Ferran Sancho, “quins alumnes són els que es podrien permetre anar universitat per universitat a fer proves?” “El sistema actual és l'únic que garanteix que pesin més els mèrits que la influència”, remarca Sancho.

En tot cas, tal com indica el catedràtic de la UB i membre del grup d'opinió EuropeG -que defensa la urgència d'una reforma a fons del sistema universitari com a via per millorar la competitivitat de l'economia-, Martí Parellada, “un canvi així no es pot fer d'un dia a l'altre, cal anar a poc a poc, però si volem avançar en l'autonomia de les universitats aleshores aquestes també haurien de tenir més capacitat per triar els seus alumnes”.

Permetre el 3+2.

La possibilitat de graus de menys durada és una opció que agrada al conjunt de les universitats catalanes. “Hi ha molts estudiants joves que tenen interès a venir a estudiar a Barcelona i en el nostre cas sí que ens plantejaríem fer el canvi, no de cop, però sí per fases i en funció dels estudis”, explica el rector de la UPF, Jaume Casals. En aquest mateix sentit, el rector de la UAB creu que “el que seria realment interessant és tenir llibertat per fer-ho, si bé sense aplicar-ho a tots els estudis”. I aquesta és de nou la clau, una legislació flexible que permeti que cada universitat es defineixi: “Seria un error plantejar un canvi homogeneïtzador”, conclou Parellada.

Un altre element que haurà de ser clau en la reforma, i que de fet s'inclou en el full de ruta elaborat per la Generalitat, és el retiment de comptes, una assignatura que molts consideren encara pendent.

Pendents del Ministeri.

D'altra banda, en la decisió final del ministre pesarà molt també la pressió que exerceixi la comunitat universitària, i aquí les diferències entre territoris són també evidents. A Catalunya domina un cert consens sobre la necessitat d'emprendre aquesta reforma, “en part perquè la política de recerca i la gestió de les institucions de recerca ja estan apuntant a aquest nou model de governança”, explica Parellada. I tant si Wert compleix el seu compromís d'iniciar la reforma abans de l'estiu com si al final l'ajorna, el que té clar la comunitat és que el procés ha de ser obert.