La universitat vol una reforma flexible i oberta
Catalunya aspira que el ministeri obri la porta perquè les comunitats autònomes que ho vulguin puguin legislar sobre el nou model de govern
Encara està obert el debat i la polèmica per la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (Lomqe), l'anomenada llei Wert, que té en peu de guerra mitja comunitat educativa i territoris com Catalunya pel seu capítol lingüístic, entre altres. Però el Ministeri d'Educació té encara una altra tasca pendent de dimensions ingents i igualment estratègica. Es tracta de la reforma universitària, un compromís que el mateix Wert va dir que compliria aquest any, el 2014, si bé de moment l'executiu s'ha esforçat a no concretar ben bé res, ni tan sols el calendari previst.
La reforma de la universitat és d'aquelles assignatures pendents que situen l'Estat espanyol a la cua d'Europa però que per la seva complexitat ha quedat aparcada al calaix durant molt de temps. L'executiu de Rajoy i, més concretament, el seu ministre Wert, la van posar de nou sobre la taula amb el compromís de tirar-la endavant aquesta legislatura, però el calendari empeny i la figura del ministre més polèmic del govern espanyol podria acabar trontollant, i amb ell el projecte de reforma. En qualsevol cas, la comunitat universitària segueix molt de prop qualsevol avenç perquè el que està en joc és molt. També el govern català ha fet els deures per mirar d'influir en la mesura que sigui possible en el procés de reforma. L'objectiu: evitar que la futura llei tendeixi a ser excessivament rígida i uniformadora. Una possibilitat que, d'altra banda, no resultaria incoherent amb el currículum de l'executiu popular i del ministre d'Educació en particular. “Des del govern català els hem demanat que es tingui en compte les comunitats que estan finançant tot el sistema universitari, com és el cas de Catalunya, i per tant que se'ls permeti legislar en matèria de governança”, explica el secretari d'Universitats, Antoni Castellà. El que vol el govern és que la reforma obri la porta perquè aquelles comunitats autònomes (CA) que ho vulguin puguin assumir la iniciativa i proposar el seu propi model de governança, i de moment, explica Castellà, el ministeri “ha pres nota d'aquesta petició”. El model de governança de les universitats públiques és un dels punts més calents de la futura reforma.
Proposta catalana.
En el model que defensa la Generalitat, i que ha fet arribar al ministeri, la tria de rector hauria de quedar oberta a candidats estrangers, una opció que aixeca no pocs recels entre la comunitat universitària.
Sobre la taula hi ha també la possibilitat que el ministeri aprofiti la reforma per suprimir l'actual sistema d'accés a la universitat substituint l'examen d'entrada comú per una prova específica de cada centre. Aquí, Catalunya ja ha passat al davant i, tot i ser una competència estatal, govern i universitats han acordat que si Madrid tira pel dret i suprimeix les actuals PAU “totes les universitats farien la mateixa prova d'accés”, explica Castellà. Pel secretari d'Universitats, “el que proposa el ministeri provocaria un caos, perquè seria inviable que cada alumne hagués de fer una prova per a cada universitat”. En aquest sentit, el rector de la UPC, Enric Fossas, destaca: “Defensem un examen general perquè és l'únic que garanteix la igualtat d'oportunitats.” I és que, com afegeix el rector de la UAB, Ferran Sancho, “quins alumnes són els que es podrien permetre anar universitat per universitat a fer proves?” “El sistema actual és l'únic que garanteix que pesin més els mèrits que la influència”, remarca Sancho.
En tot cas, tal com indica el catedràtic de la UB i membre del grup d'opinió EuropeG -que defensa la urgència d'una reforma a fons del sistema universitari com a via per millorar la competitivitat de l'economia-, Martí Parellada, “un canvi així no es pot fer d'un dia a l'altre, cal anar a poc a poc, però si volem avançar en l'autonomia de les universitats aleshores aquestes també haurien de tenir més capacitat per triar els seus alumnes”.
Permetre el 3+2.
La possibilitat de graus de menys durada és una opció que agrada al conjunt de les universitats catalanes. “Hi ha molts estudiants joves que tenen interès a venir a estudiar a Barcelona i en el nostre cas sí que ens plantejaríem fer el canvi, no de cop, però sí per fases i en funció dels estudis”, explica el rector de la UPF, Jaume Casals. En aquest mateix sentit, el rector de la UAB creu que “el que seria realment interessant és tenir llibertat per fer-ho, si bé sense aplicar-ho a tots els estudis”. I aquesta és de nou la clau, una legislació flexible que permeti que cada universitat es defineixi: “Seria un error plantejar un canvi homogeneïtzador”, conclou Parellada.
Un altre element que haurà de ser clau en la reforma, i que de fet s'inclou en el full de ruta elaborat per la Generalitat, és el retiment de comptes, una assignatura que molts consideren encara pendent.
Pendents del Ministeri.
D'altra banda, en la decisió final del ministre pesarà molt també la pressió que exerceixi la comunitat universitària, i aquí les diferències entre territoris són també evidents. A Catalunya domina un cert consens sobre la necessitat d'emprendre aquesta reforma, “en part perquè la política de recerca i la gestió de les institucions de recerca ja estan apuntant a aquest nou model de governança”, explica Parellada. I tant si Wert compleix el seu compromís d'iniciar la reforma abans de l'estiu com si al final l'ajorna, el que té clar la comunitat és que el procés ha de ser obert.
Model català de contractació
El capítol de personal es menja bona part del pressupost de les universitats. El problema és que els centres tenen poca capacitat per triar bona part del seu personal, que es mou dins el circuit funcionarial amb uns paràmetres marcats des de l'Estat. Per això la Generalitat ha posat un dels accents en la seva actuació universitària dins aquest capítol de personal, i una de les apostes ha estat el programa Serra Húnter, creat el 2003 i que ara el govern ha impulsat de nou amb una segona fase que implicarà la contractació de 75 professors que se seleccionaran partint de criteris d'excel·lència internacional.
El programa Serra Húnter preveu la contractació de més de 500 nous professors fins al 2020. En aquesta primera convocatòria s'han rebut 740 sol·licituds, corresponents a 482 candidats de fins a 38 països.
