Al punt de sor­tida de la mani­fes­tació que el 30 de març va aple­gar més de 10.000 per­so­nes a Sant Jaume d'Enveja hi havia una pin­tada car­re­gada de verí con­tra Manel Masià. És el pre­si­dent de la comu­ni­tat de regants de la dreta de l'Ebre i se l'asse­nyala amb el dit per ser un dels sig­nants del pla de la Conca de l'Ebre, un docu­ment que aprova rebai­xar els hectòmetres cúbics d'aigua al tram final del riu i que, a més, dóna llum verd a la cre­ació de 445.000 noves hectàrees de rega­diu en els trams supe­ri­ors del riu (ter­res de Lleida, l'Aragó i la Rioja). Si l'aigua s'escola Ebre amunt, la desem­bo­ca­dura perd cabal i això genera temors, recels i pre­o­cu­pa­ci­ons en unes ter­res on l'agri­cul­tura és el clau roent a què s'aga­fen mol­tes but­xa­ques. Igual­ment, col·lec­tius eco­lo­gis­tes també s'han aixe­cat en peu de guerra perquè menys aigua dolça com­pro­met el medi natu­ral i la super­vivència de la flora i la fauna del Delta. Un lament, aquest, que també dei­xen sen­tir els ope­ra­dors turístics que asso­cien la via­bi­li­tat del seu negoci a la per­vivència de la que és la zona humida més gran del país (320 quilòmetres qua­drats de Parc Natu­ral).

Les 13.581 hectàrees que engloba la dreta de l'Ebre s'este­nen per Amposta, Sant Jaume d'Enveja i Sant Car­les de la Ràpita i estan en mans de 4.952 regants. L'aigua és bàsica per als seus cul­tius (arròs, cítrics i hor­ta­lis­ses) i són ells els qui han de deci­dir cap a on s'ori­enta el vot de la comu­ni­tat de regants en cada decisió que pugui com­pro­me­tre el cabal. Però no són poques les veus que diuen que la comu­ni­tat de regants peca de pràcti­ques pròpies de cacic i que emmu­deix l'opinió dels dis­si­dents. Manel Masià es defensa: “Tots els arros­sai­res estem d'acord. Ni a les reu­ni­ons ni a la junta de govern ningú ha dit res en con­tra. A la mani­fes­tació aquesta, de gent de fora n'hi havia molta, però pocs arros­sai­res.”

Al marge esquerre en dis­cre­pen ober­ta­ment. José Pedro Cas­tells és pre­si­dent de la comu­ni­tat de regants de l'esquerra de l'Ebre, un total de 10.500 hectàrees d'arros­sars que s'este­nen pels ter­mes de l'Aldea, l'Ampo­lla, Camar­les i Del­te­bre. Explica que a la riba esquerra “com­par­tim total­ment el sen­ti­ment dels mani­fes­tants perquè el que volem tots és que el Delta no des­a­pa­re­gui”. Cas­tells qua­li­fica de “bona relació” la que man­te­nen amb la junta de govern de la part dreta, asse­nyala que “tenim interes­sos comuns” i posa com a exem­ple la pre­o­cu­pació per la regressió del Delta (el fet que el mar es vagi men­jant ter­reny als arros­sars i a les lla­cu­nes de la desem­bo­ca­dura). Ara bé, és con­tun­dent quan diu “nosal­tres defen­sem els arros­sai­res” i quan explica que, pre­ci­sa­ment per defen­sar-los, la junta va forçar a dimi­tir Lluís Pegue­ro­les. Pegue­ro­les era l'antic pre­si­dent dels regants de l'esquerra i va haver de ple­gar després de sig­nar el Pla de Conca tot i actu­ant, supo­sa­da­ment, d'esquena a la volun­tat de la junta de govern.

Masià s'aferra a aque­lla una­ni­mi­tat sig­nada en el Pla de Conca (un docu­ment nego­ciat i redac­tat a cavall de Madrid i Sara­gossa, sem­pre lluny de les Ter­res de l'Ebre) per insis­tir que “els arros­sai­res pen­sem tots el mateix, el que volem és poder regar”. Cas­tells, en canvi, entén que el pla de Conca sigui aplau­dit riu amunt perquè “cadascú defensa el que li convé i és evi­dent que han gua­nyat hectàrees de rega­diu”, però pre­fe­reix no pro­nun­ciar-se sobre els motius que por­ten els veïns de la dreta a mos­trar-se ferms a favor d'un pla que per­ju­dica qui ha de cap­tar aigua del tram final: “Nosal­tres hi sor­tim per­dent.”

De fet, els regants de Lleida aplau­dei­xen els nous cabals i també hi està a favor la Pae­ria (en mans soci­a­lis­tes i que fa de con­trapès admi­nis­tra­tiu a la crítica que ha opo­sat CiU des del Govern de la Gene­ra­li­tat). El pre­si­dent del canal Segarra-Gar­ri­gues, Josep Maria Jové, dóna xifres del ren­di­ment que tre­uen els page­sos llei­da­tans del sub­mi­nis­tra­ment d'aigua: “Uti­lit­zem l'aigua per a pro­duir ali­ments, i Cata­lu­nya n'és defi­citària, perquè de cada quilo de gra que es pro­du­eix, se n'impor­ten dos.”

El con­tro­ver­tit pla de conca per­met a les comu­ni­tats de regants espe­cu­lar amb les hectàrees de reg que no uti­lit­zen. És a dir, una comu­ni­tat que no usi part d'una con­cessió d'aigua la pot ven­dre. Manel Masià, però, nega que esti­gui mer­ca­de­jant amb l'aigua i asse­gura el seu interès per pre­ser­var el model agrícola al Delta perquè “jo porto 100 hectàrees de terra a Amposta”. En canvi, acusa els crítics dient que “la majo­ria dels qui es quei­xen no tenen ni un pam de terra”.