Fa temps que tenim aquestes dues forces, una de centrífuga i una altra de centrípeta. S'està produint una fusió d'editorials en grans conglomerats, que sovint tenen altres interessos al marge de l'editorial, com és el de la comunicació. Això s'ha vist recentment amb la compra que ha fet Penguin Random House de la part d'edició general de Santillana, que pertany a Prisa, o el cas de Planeta. Però això no és gaire diferent del que passa a la majoria dels sectors. En aquests anys, qui està desapareixent és la classe mitjana empresarial, i s'estan creant o grans conglomerats o petites editorials. Ara s'ha posat una mica de moda parlar de microeditorials, d'una persona que s'autoocupa i una majoria de col·laboradors externs, amb un màxim de dos o tres empleats.

Se li afegeixen dues crisis fonamentals. El canvi d'hàbits de consum, que significa que el llibre a una part de la població ja no li importa tant com a factor d'oci i coneixement, l'ha dessacralitzat. I això és bastant típic d'una societat com la nostra, en què quan encara no havíem començat a tenir índexs de lectura que valguessin la pena, ja els hem abandonat, perquè el món que domina ara són les pantalletes. Amb la llei de propietat intel·lectual, és possible, amb una tasca de reeducació paral·lela, que la gent entengui que si vol llegir llibres digitals haurà de pagar, i que això és lògic perquè tot el sistema editorial funcioni. Aquest vessant es pot salvar, el llibre digital trobarà un model de negoci que si encara no l'ha trobat és perquè no tenia el marc legal per desenvolupar-se. Hem de pensar que aquí no hi havia cap mena de responsabilitat legal de tancar les pàgines d'enllaços, cosa que sí que es pot fer d'una manera efectiva a la resta de països europeus.

Barcelona sempre ha estat capital de l'edició, fins i tot en els temps dels incunables, des de l'aparició de la impremta. Ja abans del boom llatinoamericà, ha estat la gran capital de la llengua castellana. La profunda crisi de consum que patim ha fet que es reforci més la presència a l'Amèrica Llatina. Aquest mercat no s'ha descuidat mai, però apareix ara com una manera de compensar la facturació, com es veu clarament en unes quantes editorials. Els editors han tornat a fer les maletes.

Les xarxes en aquests moments s'han convertit en un poderós instrument de difusió i promoció. Ja hem vist casos de llibres que primer s'han publicat a la xarxa i després s'han convertit en un gran èxit editorial. El cas més evident és el de Les ombres de Grey. També molts editors han incorporat eines com ara el book trailer, però crec que aquesta mena de promoció a la xarxa encara no ha trobat del tot el model. Tots hem après també a desconfiar una mica més de les xarxes socials. Si fa uns anys la gent veia bones crítiques d'un llibre a les xarxes i pensava que havia de ser bo, ara necessita un filtre. És cert, però, que la mania lectora té molts adeptes a internet. Nosaltres, Edhasa, tenim molt de contacte amb pàgines de lectors del món romà, que nosaltres editem molt. Aquesta mena de grups s'estan desenvolupant molt i s'han de cuidar.

Un dels mals de l'edició de llibreria a Catalunya i Espanya és l'excés d'edició. El nombre de títols ja està baixant, i això no és del tot dolent, encara que tingui una conseqüència cultural negativa, perquè es redueix l'oferta però fa més raonable la comercialització. El nostre gran mal és la devolució, aquest sistema que estimula la devolució financera, que el llibreter, com que està en una mala situació financera, torni els llibres als editors per evitar satisfer la factura que li toca aquell mes. Necessitaríem llibreries més grans, amb més capacitat de cuidar el fons o que estiguin més especialitzades, cosa que ja s'està produint en part. El Departament de Cultura, en aquests moments, tot i la crisi pressupostària, té previst fer un pla nacional de la lectura, perquè entén que la lectura és part fonamental de la cultura d'un país. I en aquest pla fonamental, jo crec que ajuts directes a llibreters per fer créixer o mantenir fons s'haurien de preveure. També es podria racionalitzar la cadena de distribució i logística del llibre. Amb un sol operador logístic que treballi amb totes les llibreries i editors, de segur que ho farà més barat, simplement per volums. Això encara no existeix, i el gran estalvi logístic, en què l'editor podria esgarrapar dos o tres punts de marge, encara no s'ha produït.

Hi ha una cosa que no sé si totes les administracions en són conscients. Barcelona és capital del llibre, i és important que no perdi aquesta capitalitat. S'ha de consolidar com a marca i capital de l'edició, a tot el món. A diferència d'altres capitals, té aquest gran pont amb l'Amèrica Llatina. Caldria involucrar-hi institucions com la Unesco, que podrien declarar Barcelona ciutat del llibre. I també hi podrien participar la Generalitat i l'Estat, perquè es reconegués que la indústria editorial és la principal indústria cultural aquí, per damunt de les altres que estem en un moment de reconversió industrial, en què canvia tot, i cal modificar la manera de repartir-nos la cadena de valor. Calen plans concrets d'acció, no només bones intencions, i arribada de diners per no perdre el lideratge. En aquest sentit, crec que la Generalitat està fent bona feina canviant el suport genèric al llibre en català per una política de crèdits que es col·loquen sobre un pla de negoci i són reintegrables, amb un índex de retorn a l'administració notable.