No es pot negar que el sector editorial transita per temps d'incertesa, la que confereixen les xifres dels darrers anys, que tracen un procés de reducció d'escala: si la facturació el 2009, tot just engegar la crisi, es fixava en els 1.588 milions d'euros, l'any passat davallava un 30%, fins als 1.100 milions. Pel que fa a les plantilles d'empleats, s'han aprimat un 23% del 2008 ençà, dels 6.336 als 4.907. Quant a títols publicats, el sector va assolir els seus pics el 2009, amb 24.880 títols en castellà i 8.548 en català, per tot seguit davallar fins a uns registres el 2012 de 23.759 (-5%) i 8.000 (-6,5%), respectivament.

Hi ha motius perquè s'encengui l'alerta roja? Les xifres es poden interpretar també com una il·lustració d'un nou ecosistema editorial en què grans corporacions, com ara Penguin Random House, Planeta i RBA, que amb el temps han anat acollint sota la seva fèrula editorials mitjanes clàssiques, coexisteixen amb petits segells que, tot i la conjuntura desfavorable, apareixen de manera recurrent en el panorama català, i mostren com n'és de resilient el nostre sector editorial, que encara pot enlairar Barcelona com a indiscutible capitalitat editorial.

Xavier Mallafré, president de la Federació de Gremis d'Editors d'Espanya i director general d'Edicions 62, considera: “Afortunadament el món del llibre és molt obert, amb diversitat d'editors en tipus i grandària, i la convivència entre grans grups que sumen diversos segells i editors petits és el que passa a altres països.” Encara ressonen les paraules del mític editor de Penguin Peter Mayer en una clausura de fa ja anys del màster en edició de la Universitat Pompeu Fabra (UPF): “Ens acostem a un model en què hi haurà uns quants grups editorials molt grans i molts de petits.” Per a Javier Aparicio Maydeu, director del màster, en aquest nou paradigma “els petits tenen al seu davant un futur sanejat si saben conxorxar-se amb altres segells semblants per compartir despeses en distribució o a l'hora d'acudir als grans esdeveniments firals”. Un exemple d'haver sabut treballar aquest sentit mutualista el donaria una editorial com Minúscula. Amb el benentès que el sector editorial català ha demostrat manta vegades la seva capacitat de regeneració, Javier Aparicio recomana al sector “publicar menys i concentrar més esforços en menys títols, una estratègia que permetria reduir les devolucions de les llibreries”, un cost important per a les editorials, ara que els marges s'estrenyen. Una estratègia en què han excel·lit, per exemple, segells com ara Salamandra i La Campana. Conèixer-se millor a si mateix, com diu Mallafré: “Per defensar els marges, cal més informació sobre què es compra, qui compra i per què, i així es poden fer propostes adequades i defensar els marges.” I si parlem de marges, entre els editors està arrelat el convenciment que en la cadena de valor del llibre cal reequilibrar el repartiment dels beneficis. Si ara, el 50% del preu correspon a la distribució i l'altre 50% a l'edició, aquesta ha de reservar un 10% per a l'autor i un altre 15% a la producció del llibre, amb la qual cosa es pot dir que un editor, de cada 10 euros que inverteix, si ven, en guanya 1,5, marge escadusser, que encara ho és més si tenim en compte que les devolucions arriben a unes ràtios del 40%, impensables en altres mercats. Des de certs angles de l'edició hom considera que en el 50% de la distribució, en què la llibreria s'endú el 30% i la distribució real el 20%, aquest esglaó hauria de reduir la seva participació en el pastís. Hom argumenta que si els distribuïdors, com passa en altres països europeus, només s'encarreguessin de la logística i fos exclusiva de l'editor la tasca d'informar, de manera més personalitzada, sobre les novetats als llibreters, als editors i als autors, els correspondria un marge més gran. Com ha passat en altres àmbits d'activitat, el sector exterior, tradicionalment important per als nostres editors, llueix més que mai: si les 272 editorials que resideixen a Catalunya van facturar 2.600 milions d'euros el 2012, 1.408 milions, un 54,1%, van correspondre a l'activitat als mercats exteriors. Xavier Mallafré considera que ha estat fonamental el pont de plata que el sector editorial català ha bastit des de fa anys: “La balança comercial positiva amb els mercats de Llatinoamèrica ha ajudat a mantenir la salut del sector, tot incloent-hi les vendes de productes editats aquí més la riquesa addicional que han generat les filials.” Com anota Javier Aparicio, “hem vist darrerament com els grans grups, Planeta o Penguin Random House, estan reforçant les seves filials a Llatinoamèrica, i també als EUA”. El món editorial, com totes les indústries de continguts, ha estat afectat per la plaga de la pirateria. Respecte del nou remei legal amb què es combatrà el mal, la llei de propietat intel·lectual, en tràmit, “va en la direcció correcta, però s'ha d'aplicar, i això vol dir destinar-hi recursos”, com diu Mallafré. Javier Aparicio, per la seva banda, ensuma canvis sociològics: “Detecto entre els estudiants més joves que es comença a posar en dubte que la cultura, si és gratuïta, pugui tenir qualitat.” A Mallafré, com a tots els editors que representa, també els preocupa que un irracional IVA del 21% no hagi permès al llibre electrònic tenir unes vendes més amunt de l'escadusser 3-5% que representen a hores d'ara. I per això reclamen una rebaixa urgent, fins al 4%. Eugènia Broggi, després d'una dilatada experiència editorial en segells com ara Anagrama i Empúries, s'ha llançat amb L'Altra Editorial a l'aventura de fundar un nova editorial, amb el convenciment que hi ha nous públics per descobrir: “M'agradaria convèncer molts lectors inquiets, prescriptors a la xarxa i que només llegeixen en castellà, que llegeixin autors en català, que n'hi ha molts d'interessants”, com ara Toni Sala, que publica ara Els nois, o Yannick Garcia, amb La nostra vida vertical. Hom diu que en el mercat català comença a escassejar la classe mitjana absolutament independent, dins d'aquesta polarització entre grans, molt grans i petits. Per Broggi, “hi ha espai per crear una classe mitjana, si aquestes editorials petites funcionen i prosperen”. I fan bé “la guerra de guerrilles”, que vol dir “saber establir una complicitat amb els llibreters perquè defensin els seus llibres davant els lectors”. Saber moure's en el món real de les llibreries i en el virtual de la xarxa. Javier Aparicio remarca, com a virtut que distingeix els petits editors, el seu acostament a internet: “No només saben emprar molt bé la xarxa com a eina de difusió, sinó que també la fan servir com un canal per codecidir amb el lector què es pot publicar.” Eugènia Broggi també pensa: “Una web pot ser més que un aparador, ha de servir per crear una comunitat lectora, que el lector hi digui la seva.” I quina política del llibre espera de les institucions una petita editorial com L'Altra? “No hi crec, en les subvencions, però sí en tasques com la de la Institució Ramon Llull, que exporta la literatura catalana, i ens ha permès comprovar que autors com Jaume Cabré, Jordi Puntí, Teresa Solanas o Marta Rojals poden ser traduïts a altres llengües sense passar pel castellà.” Una altra editorial que ha aparegut sota el sol dels llibres fa pocs mesos és Malpaso, on exerceix de director editorial un altre jove però expert professional, Malcolm Otero, que té clar que el nou segell “pot jugar en una lliga mitjana, té la vocació de créixer fins al nivell que als anys setanta van tenir Tusquets, Lumen o Anagrama, que en el seu origen van ser petites”. Amb el propòsit de treure al mercat 30 llibres l'any, l'estratègia de Malpaso “és aplegar tant autors prou reconeguts com altres que encara no ho són tant, però poden fer-se el seu públic”. Així, al costat de la biografia d'una llegenda vivent del rock com Neil Young o clàssics contemporanis com Kingsley Amis i Kurt Vonnegut, hi trobem apostes com Esther García Llovet o Pablo Ramos. Amb una web que també vol ser un punt de trobada i que té fins i tot un vessant radiofònic, Malpaso cobeja ser reconeguda “per fer una edició cuidada, amb valor afegit, perquè el llibre és una cosa més que un plec de fotocòpies”. I això no vol dir que es pugui deixar de banda el fet digital, que Malpaso treballa d'una manera prou original: si hom adquireix un llibre físic, té el dret a descarregar-se'n un de digital. Com diu Otero, “hem nascut digitals, i regalar el llibre electrònic amb el de paper és per trobar complicitats amb el lector digital”. Otero té molt clar que el futur del sector es basa a potenciar la capitalitat editorial de Barcelona, projectada cap al mercat llatinoamericà: “Barcelona, la indiscutible capital mundial en castellà, pot tenir en els mercats de Llatinoamèrica la seva gran pota per sobreviure. Veiem com creix la classe mitjana a Xile, Colòmbia o Mèxic.” I perquè Barcelona pugui exercir amb garanties com a far, “aquesta idea de capitalitat hauria de tenir el suport d'una activitat cultural associada.” De l'any 2000 ençà, editorial Meteora ha anat fent la viu-viu incorporant col·leccions que han consolidat un catàleg que va de la novel·la al llibre infantil, passant per l'assaig i la poesia. Maria Dolors Sàrries, cofundadora amb Jordi Fernando del segell, pensa que l'ecosistema editorial actual “s'explica perquè en els moments de crisi és quan més produccions es desenvolupen, perquè no ens queda més que la imaginació i la fem treballar a tota hora”. Afegeix que el món dels petits editors independents es desenvolupa en els forats que deixen els grans grups: “El que ells no cobreixen perquè consideren que no val la pena invertir-hi. I així tots anem trobant el nostre espai.” Interrogada sobre com la concentració afecta l'edició en català, Sàrries diu: “perjudica la producció d'obres en català, i col·leccions especialitzades en llengua catalana i de llarga tradició desapareixen quan les editorials són absorbides pels grans, de fet podríem dir-ne «el gran grup». Allà el que preval és que surtin els números a final de mes i la producció en llengua castellana. Per això els petits editors anem recuperant espais que ells han deixat de cobrir.” L'estudi Hàbits de lectura i compra de llibres, encarregat pel Gremi d'Editors de Catalunya i l'Associació d'Editors en Llengua Catalana, dóna marge a l'esperança: el nombre de lectors creix al país un 3,4% en els últims tres anys i la freqüència de lectura s'incrementa un 3,2%. I els lectors creixen on no creixien: un 4,9% en més grans de 55 anys i un 5,4% en lectors amb estudis primaris. Dades que, com diu Mallafré, “ofereixen un espai de recorregut per captar nous lectors”.