És innegable la fortalesa que la paraula Barcelona té en molts àmbits. El nom de la ciutat es troba present en els cervells dels consumidors de gairebé tot el món. Des del punt de vista del turisme, l'abans coneguda com a ciutat de fires i congressos anterior als Jocs Olímpics de 1992 s'ha anat convertint en una destinació mixta, on els visitants de caps de setmana d'oci ocupen les habitacions que durant els dies feiners allotgen viatgers de negocis. I això sense haver perdut progressió en les activitats del sector anomenat MICE, per les inicials de Meetings (reunions), Incentives (incentius), Conferences (congressos i convencions) i Exhibitions (fires i salons firals).

Barcelona, doncs, destinació mixta d'oci i de negoci, que al juliol i agost es converteix en gairebé exclusivament de vacances, amb platges pròpies i properes, tot i que alguns estius –com aquest- també acull algun congrés mèdic i altres concentracions massives de professionals.

Barcelona és coneguda i atreu des de molts enfocaments, i el sector turístic se'n beneficia. Per exemple del prestigi de la creació tèxtil i dels avenços mèdics i quirúrgics, per posar dos exemples distants. Tant és el poder d'atracció de la capital catalana que, igual que altres ciutats destacades al món, la seva notorietat ha sobrepassat la del seu país, quan no l'ha eclipsat.

En turisme, són molts ara els qui volen emparar-se sota la marca Barcelona. La costa del Maresme, per exemple, rebatejada com a Costa Barcelona i costa de Barcelona Maresme. Tota una declaració explícita i implícita d'acollir-se i apropar-se mentalment a la capital, jugant amb l'ambivalència de la denominació provincial, encara que sembla evident el motiu de la nova referència. No és el moment ni el lloc per criticar el model turístic de Barcelona, encara que recomano veure un interessant documental acabat de sortir: Bye bye Barcelona, signat per Eduardo Chibás, que es troba a internet (http://www.byebyebarcelona.com/ i http://www.youtube.com/watch?v=msapqgijeiy). Abans del litoral barceloní ampliat, de la denominació Barcelona s'havien apropiat companyies aèries de baix cost i agències de viatges on line quan van començar a oferir els aeroports de Girona-Costa Brava i de Reus com Barcelona-Nord i Barcelona-Sud, respectivament. Això eclipsa parcialment el valor turístic proper de tots dos aeroports. Ara bé, això no succeeix només amb els de aquí sinó també amb els secundaris d'altres ciutats europees.

Que la denominació Barcelona és una marca poderosa i atractiva està fora de qualsevol dubte, tot i que alguns polítics excessivament portats dels seus sentiments nacionalistes hagin lluitat contra això. Disculparà el lector que faci al·lusió a una situació personal en relació amb el tema, que esmento pel que té de referència didàctica. Fa uns anys, després d'haver assistit a la meva dissertació sobre marques en una sessió organitzada pel patronat de Turisme Terres de Lleida, una professional pirinenca de l'administració turística em va convidar a intervenir a la Seu d'Urgell sobre aquest tema del valor de la marca en el sector turístic.

A primera fila del poblat saló, ple de professionals, hi havia autoritats locals i comarcals. Entre elles un significat polític que després va ser conseller de la Generalitat quan el país va ser governat pel tripartit. Davant la meva exposició, asèptica i acadèmica, en la qual vaig esmentar que Barcelona era més coneguda que Catalunya, la seva reacció va ser tan apassionada com vehement en defensa de la marca Catalunya. A banda que mai més no vaig ser convidat a impartir un seminari o taller, la realitat és la que és, ens agradi o no.

Personalment m'agradaria que Catalunya fos igual o més coneguda que Barcelona. Però mentre no sigui així, acceptem-ho. I que els qui vulguin, puguin i els deixin, que ho aprofitin. Per ells i pel benestar de la resta del país.