0
Gran angular
Catedràtic d'organització econòmica internacional de la UB i membre de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres d'Espanya. Creu de Sant Jordi - 19 abril 2014 2.00 h

Les eleccions del 25-M al Parlament Europeu

- Catedràtic d'organització econòmica internacional de la UB i membre de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres d'Espanya. Creu de Sant Jordi

Del 14 al 17 d'abril ha tingut lloc l'última sessió de la setena legislatura del Parlament Europeu, que, a més d'oposar-se a la desintegració d'Ucraïna, ha aprovat definitivament nous elements de la Unió Bancària Europea per minimitzar el cost per als contribuents dels rescats bancaris fent pagar els rescats a accionistes i creditors.

Però si aquest ha sigut el tema més important aprovat en aquest últim ple, també s'han tractat temes de gran transcendència per a Europa i els europeus: intercanviar projectes pel programa Frontex, pel qual es tracta d'evitar el descontrol fronterer que possibilita la situació d'irregularitats immigratòries, i altres temes que inclouen des d'idees per activar les pimes o la mobilització del fons europeu d'adaptació a la globalització o la protecció dels consumidors en els serveis d'utilitat pública.

Hi ha hagut també un debat entre els presidents dels set grups polítics amb representació al Parlament Europeu per tal de concertar la forma en què es durà a terme l'elecció del pròxim president de la Comissió Europea pel període 2014-2019 d'acord amb el que va establir el Tractat de Lisboa. Un tractat de Lisboa, per cert, que va reforçar molt i molt les competències que fins ara havia tingut el Parlament Europeu. Europa avança i el Parlament Europeu té molt a dir en els procediments legislatius perquè té codecisió amb el Consell en gairebé tots els temes que proposi la Comissió Europea.

És per això, precisament, que més que mai s'hauria de produir un alt nivell de participació en les properes eleccions al Parlament Europeu, previstes per al dia 25 de maig, amb excepció d'alguns estats membres on les eleccions no es faran en diumenge sinó en altres dies d'aquell cap de setmana. Només a Bèlgica, Xipre i Grècia el vot és obligatori. En tots els països es vota a partir dels 18 anys, excepte a Àustria, on es fa a partir dels 16 anys. Les modalitats de vot i les circumscripcions electorals són de moment diferents als 28 estats membres.

751 diputats.

En les properes eleccions els europeus elegirem 751 diputats, que són menys que els 766 que teníem fins ara. Els alemanys en triaran 96, els francesos 74, els italians 73, els espanyols 54, els polonesos 51 i els romanesos 32. A partir d'aquí i pel fet de tenir menys població, les xifres d'eurodiputats que els electors de cada estat membre poden triar va baixant fins als sis de Luxemburg, Xipre i Malta.

L'important en la vida del Parlament no és, però, la nacionalitat dels eurodiputats, sinó el partit polític del qual són i que determinen les corresponents majories per aprovar els texts legislatius segons les orientacions polítiques de cada grup.

Fins ara el grup parlamentari europeu més nombrós era el del Partit Popular Europeu, amb 274 eurodiputats, seguit per l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates, amb 195, i l'Aliança de Demòcrates i Liberals, amb 84.

Aquests tres grans grups polítics del Parlament Europeu tenen el seu respectiu cap de llista com a proposta per presidir la Comissió Europea si obtenen els resultats electorals que esperen. Si guanyessin els populars, la presidència de la Comissió Europea seria per al luxemburguès i fins fa poc president de l'eurogrup Jean-Claude Juncker; si guanyessin els socialistes el president seria l'alemany Martin Schulz, i el candidat liberal i federalista europeu, el belga Guy Verhofstadt. Els candidats d'altres grups no tenen possibilitats de ser presidents perquè tenen missatges que no tenen acollida majoritària a Europa: verds, esquerres, ultradreta, i euròfobs i euroescèptics de tota mena, i, per altra banda, estan molt desunits en les seves reivindicacions i posicions polítiques sobre austeritat o sobre medi ambient, sobre energia o, en general, respecte a “més o menys Europa”.

Un parlament més fort.

De cara a la nova legislatura, que començarà en les eleccions europees del 25 de maig, el Parlament tindrà més responsabilitats tant per les atribucions institucionals de codecisió legislativa com perquè la Unió Europea que el Parlament Europeu codirigeix té ara més funcions per a la gestió de l'economia europea i perquè té més responsabilitats mundials en les àrees del comerç i la cooperació humanitària i de desenvolupament. però haurà també de fer els possibles –en col·laboració amb el governs– per demostrar als eurodecebuts que la UE no és tan inútil com alguns diuen que és per tal de no reconèixer que moltes de les culpes que s'atribueixen a Europa són culpes dels governs dels estats membres. El nou Parlament Europeu haurà de lluitar perquè les polítiques europees segueixin sent el que ha sigut el model europeu d'estat del benestar i no un model estrictament neoliberal i d'austeritat creador de molts indignats i molts euroescèptics. La connivència del Parlament Europeu amb el Banc Central Europeu serà, també, molt necessària.

Difícils equilibris.

És evident que la integració europea té una institucionalització complicada que no sempre és ben entesa pels ciutadans no especialistes i que ha de mantenir difícils equilibris entres els seus 28 estats membres i les seves 273 regions amb estructures productives, tradicions, nivells de renda i d'atur molt diferents i, fins i tot, posicions polítiques desiguals i aspiracions diferents. La recerca d'aquests equilibris és quelcom que no poden fer ni el Consell ni la Comissió Europea, i encara menys organismes consultius com el Comitè de les Regions o com el Comitè Econòmic i Social. És quelcom que ha de fer el Parlament com a expressió que la UE no és una realitat allunyada de la ciutadania o poc democràtica. És per això que el Parlament Europeu elegit el maig del 2014 té molt a aportar per convèncer tots els europeus que sense una Europa forta el nostre Vell Continent està condemnat a la seva irrellevància en el món globalitzat d'avui i de demà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Francesc Granell
Altres articles de l'autor