Les eleccions del 25-M al Parlament Europeu
Del 14 al 17 d'abril ha tingut lloc l'última sessió de la setena legislatura del Parlament Europeu, que, a més d'oposar-se a la desintegració d'Ucraïna, ha aprovat definitivament nous elements de la Unió Bancària Europea per minimitzar el cost per als contribuents dels rescats bancaris fent pagar els rescats a accionistes i creditors.
Però si aquest ha sigut el tema més important aprovat en aquest últim ple, també s'han tractat temes de gran transcendència per a Europa i els europeus: intercanviar projectes pel programa Frontex, pel qual es tracta d'evitar el descontrol fronterer que possibilita la situació d'irregularitats immigratòries, i altres temes que inclouen des d'idees per activar les pimes o la mobilització del fons europeu d'adaptació a la globalització o la protecció dels consumidors en els serveis d'utilitat pública.
Hi ha hagut també un debat entre els presidents dels set grups polítics amb representació al Parlament Europeu per tal de concertar la forma en què es durà a terme l'elecció del pròxim president de la Comissió Europea pel període 2014-2019 d'acord amb el que va establir el Tractat de Lisboa. Un tractat de Lisboa, per cert, que va reforçar molt i molt les competències que fins ara havia tingut el Parlament Europeu. Europa avança i el Parlament Europeu té molt a dir en els procediments legislatius perquè té codecisió amb el Consell en gairebé tots els temes que proposi la Comissió Europea.
És per això, precisament, que més que mai s'hauria de produir un alt nivell de participació en les properes eleccions al Parlament Europeu, previstes per al dia 25 de maig, amb excepció d'alguns estats membres on les eleccions no es faran en diumenge sinó en altres dies d'aquell cap de setmana. Només a Bèlgica, Xipre i Grècia el vot és obligatori. En tots els països es vota a partir dels 18 anys, excepte a Àustria, on es fa a partir dels 16 anys. Les modalitats de vot i les circumscripcions electorals són de moment diferents als 28 estats membres.
751 diputats.
L'important en la vida del Parlament no és, però, la nacionalitat dels eurodiputats, sinó el partit polític del qual són i que determinen les corresponents majories per aprovar els texts legislatius segons les orientacions polítiques de cada grup.
Fins ara el grup parlamentari europeu més nombrós era el del Partit Popular Europeu, amb 274 eurodiputats, seguit per l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates, amb 195, i l'Aliança de Demòcrates i Liberals, amb 84.
Aquests tres grans grups polítics del Parlament Europeu tenen el seu respectiu cap de llista com a proposta per presidir la Comissió Europea si obtenen els resultats electorals que esperen. Si guanyessin els populars, la presidència de la Comissió Europea seria per al luxemburguès i fins fa poc president de l'eurogrup Jean-Claude Juncker; si guanyessin els socialistes el president seria l'alemany Martin Schulz, i el candidat liberal i federalista europeu, el belga Guy Verhofstadt. Els candidats d'altres grups no tenen possibilitats de ser presidents perquè tenen missatges que no tenen acollida majoritària a Europa: verds, esquerres, ultradreta, i euròfobs i euroescèptics de tota mena, i, per altra banda, estan molt desunits en les seves reivindicacions i posicions polítiques sobre austeritat o sobre medi ambient, sobre energia o, en general, respecte a “més o menys Europa”.
Un parlament més fort.
Difícils equilibris.
