Gran angular

La ‘Catalunya industrial'

En la història de la pintura i del muralisme modern hi ha, és clar, representacions –idealitzades o no– de burgesos i, paral·lelament, frescs, olis, dibuixos a ploma, etcètera, que presenten obrers –reals o mitificats–. El que és excepcional és trobar burgesos i obrers en un mateix pla, dins d'una mateixa composició, perfectament diferenciats, però sense que un dels dos grups sembli ‘superior' a l'altre

Enric Prat de la Riba, pri­mer pre­si­dent de la Man­co­mu­ni­tat de Cata­lu­nya de 1914, va pro­po­sar la con­fecció d'uns murals de grans dimen­si­ons al pin­tor –i teòric de l'art- uru­guaià-català Joa­quim Tor­res-Gar­cia. Aquests murals havien de tra­duir el mis­satge bàsic del cata­la­nisme polític ini­ciat amb Valentí Almi­rall al llen­guatge visual de la pin­tura. Es trac­tava de pre­sen­tar al món la soci­e­tat cata­lana. Començant, de moment, per pre­sen­tar-lo als visi­tants del palau gòtic-renai­xen­tista de la Gene­ra­li­tat a Bar­ce­lona, que la Dipu­tació i la Man­co­mu­ni­tat de Cata­lu­nya esta­ven remo­de­lant. L'encàrrec no era fàcil de resol­dre, ni plàsti­ca­ment ni con­cep­tu­al­ment, i la tria de Prat era arris­cada.

Tor­res-Gar­cia, nas­cut a Mon­te­vi­deo d'un pare català que torna, amb la família, al seu Mataró natal el 1891, ja havia demos­trat una gran capa­ci­tat de tre­ball. I, alhora, s'havia impli­cat, en el debat cul­tu­ral i polític i en els pro­jec­tes de l'escola nova cata­lana. Era veí, a més, de Cebrià Mon­to­liu. En uns anys de ràpida trans­for­mació de la soci­e­tat cata­lana (elec­tri­fi­cació, gasi­fi­cació, ciment armat, seda arti­fi­cial, tram­vies, telèfons, automòbils), havia optat, com altres artis­tes i escrip­tors, per una rein­ter­pre­tació del model cul­tu­ral de Grècia i Roma. “La tra­dició clàssica amb les seves referències gre­co­lla­ti­nes –lle­gim en un text francès recent- fou con­vo­cada per donar un per­fil modern a l'evo­lució del pen­sa­ment i de les arts”. El clas­si­cisme era modern.

El 1911, a una expo­sició orga­nit­zada per l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona, Tor­res-Gar­cia pre­sentà un oli titu­lat: La Filo­so­fia pre­sen­tada per Pal·las al Parnàs. Les for­ces de la intel·ligència con­tra les for­ces des­truc­to­res del mal. Dos anys després, Tor­res-Gar­cia accep­tava l'encàrrec de Prat de la Riba per rea­lit­zar uns grans frescs per als murs del Saló de Sant Jordi del Palau de la Gene­ra­li­tat, seu del govern de la Man­co­mu­ni­tat. El pri­mer fresc que lliurà, el 1913, fou: La Cata­lu­nya eterna. Al 1915, el segon: L'Edat d'Or de la Huma­ni­tat. El ter­cer, el 1916: Al·lego­ria de les muses del Parnàs. El quart fresc, ina­ca­bat, és de 1917: La Cata­lu­nya indus­trial. S'estruc­tura en tres fran­ges horit­zon­tals. A dalt, dues figu­res feme­ni­nes ves­ti­des amb túniques anti­gues amb una mà damunt d'una roda den­tada (la del cen­tre) o d'una tur­bina (la de la dreta), i un Ulis­ses (a l'esquerra) asse­gut damunt una biga metàl·lica. Al fons, un avió. A la franja del mig, fàbri­ques, xeme­ne­ies, grues, magat­zems, han­gars, una màquina de tren.

Fins aquí, res d'extra­or­di­nari. El que és nou és el que Tor­res-Gar­cia pinta a la franja de baix del mural. Són dos grups d'homes: uns amb bar­ret de copa, abric i cor­batí, els altres amb gorra i brusa sense coll. Uns bur­ge­sos i uns tre­ba­lla­dors. Uns i altres, igual­ment miti­fi­cats, igual­ment embe­llits. Uns i altres dins del mateix gran fresc que sim­bo­litza, segons l'autor, la Cata­lu­nya indus­trial. En la història de la pin­tura i del mura­lisme modern hi ha repre­sen­ta­ci­ons –ide­a­lit­za­des o no- de bur­ge­sos i, paral·lela­ment, frescs, olis, dibui­xos a ploma, etcètera, que pre­sen­ten obrers –reals o miti­fi­cats–. El que és excep­ci­o­nal és tro­bar bur­ge­sos i obrers en un mateix pla, dins d'una mateixa com­po­sició, per­fec­ta­ment dife­ren­ci­ats, però sense que un dels dos grups sem­bli supe­rior a l'altre. El pri­mer fresc de Tor­res-Gar­cia va sus­ci­tar una forta polèmica. Una part de la crítica el qüestionà. Mort, al 1917, Prat de la Riba, el nou pre­si­dent de la Man­co­mu­ni­tat, Josep Puig i Cada­falch, can­cel·là el con­tracte amb Tor­res-Gar­cia. El fresc La Cata­lu­nya indus­trial restà ina­ca­bat. Les dic­ta­du­res de 1923-30 i 1939-77 van fer des­a­parèixer els frescs de les parets del Saló de Sant Jordi del Palau de la Gene­ra­li­tat. A par­tir de 1977-80, amb el res­ta­bli­ment de la Gene­ra­li­tat, els frescs encar­re­gats per Prat de la Riba són en una nova sala de reu­ni­ons i con­ferències, dita, jus­ta­ment, Saló Tor­res-Gar­cia. Però el lloc de La Cata­lu­nya indus­trial és l'MNAC.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.