Focus

Mínim vital per rescatar les persones

La majoria dels parlamentaris estan d'acord a instaurar la renda garantida de ciutadania per assegurar a tothom l'ingrés mínim per viure dignament. CiU s'hi oposa per les dificultats pressupostàries i la por de generalitzar la cultura del subsidi

Suïssa votarà si es fixa un sou públic mensual de 2.000 euros per a tothom
El grup del govern es nega a obligar que hi hagi pressupost per ajudar tothom
Un terç de la població de Catalunya està en risc de pobresa extrema

Els par­tits cata­lans han dedi­cat molta més ener­gia a dir el nom del porc als res­pon­sa­bles de la reta­llada de l'Esta­tut del 2006 que no pas a des­ple­gar la part que es va sal­var. I així es tro­ben que, vuit anys després, comen­cen a tra­mi­tar una llei per fer rea­li­tat l'arti­cle 24.3, que esta­bleix que “les per­so­nes o famílies que es tro­ben en situ­ació de pobresa tenen dret a acce­dir a una renda garan­tida de ciu­ta­da­nia que els asse­guri els mínims d'una vida digna, d'acord amb les con­di­ci­ons que legal­ment s'esta­blei­xen”. I ho fan no per ini­ci­a­tiva d'algun grup par­la­men­tari, sinó obli­gats per una ini­ci­a­tiva legis­la­tiva popu­lar (ILP) per a la cre­ació de la renda garan­tida de ciu­ta­da­nia (RGC) ava­lada per 121.192 fir­mes a la qual cap grup -ni CiU, el més reti­cent- va gosar pre­sen­tar esmena a la tota­li­tat quan va ser pre­sen­tada al Par­la­ment el 26 de març.

La pro­po­sició de llei que ha de deba­tre el Par­la­ment diu que la RGC ha de garan­tir uns mínims quant a la cober­tura de les neces­si­tats bàsiques de la per­sona, i que la quan­tia de la pres­tació serà equi­va­lent a la de l'indi­ca­dor de renda de suficiència de Cata­lu­nya vigent en cada moment (actu­al­ment, 644 euros men­su­als per a una per­sona que viu sola), en funció dels ingres­sos del con­junt del nucli fami­liar o de con­vivència. Es tracta de garan­tir que tot­hom ingressi men­su­al­ment el mínim vital, que en el cas de les famílies seria aquests 664 euros més un 70% de la mateixa quan­ti­tat per cada mem­bre addi­ci­o­nal, de manera que si són tres se'ls garan­ti­ria un ingrés men­sual de 1.594 euros. Això no vol dir que la Gene­ra­li­tat paga­ria tot aquest mínim, sinó la diferència entre aquest i els altres ingres­sos fami­li­ars. Per exem­ple, si es cobra una pensió no con­tri­bu­tiva de 300 euros o es cobra aquesta quan­ti­tat per un tre­ball a temps par­cial, el pres­su­post català paga­ria 364 euros més. Tin­drien dret a cobrar la renda garan­tida tots els majors d'edat o menors eman­ci­pats amb una residència mínima a Cata­lu­nya de dotze mesos en situ­ació de manca de recur­sos econòmics produïda com a mínim en els qua­tre mesos ante­ri­ors a la sol·lici­tud.

L'arti­cle 24.3 de l'Esta­tut està par­ci­al­ment desen­vo­lu­pat amb la renda mínima d'inserció (RMI), a la qual l'any pas­sat es van des­ti­nar 480,47 mili­ons. La RGC reque­reix molts més recur­sos, en pri­mer lloc perquè la renda mínima es paga en prin­cipi per un màxim de dotze mesos (pror­ro­ga­bles), men­tre que la renda garan­tida es cobra­ria men­tre es man­tingués la situ­ació de pobresa. I en segon lloc perquè l'import màxim que cobra una família amb la RMI és el salari mínim, 14 pagues de 645 euros a l'any. Can­di­da­tes imme­di­a­tes a tenir dret a cobrar la renda garan­tida són les 207.400 per­so­nes que, segons l'Ides­cat, el quart tri­mes­tre de 2013 no tenien cap ingrés, i molts números per aca­bar sent-ho té la població en risc de pobresa extrema -la que té uns ingres­sos infe­ri­ors al 30% de la mit­jana, que el 2011 era el 7,3% del total.

fort impacte.

Amb xifres com aques­tes, la comissió pro­mo­tora de la llei asse­nyala que tin­dria un impacte en la des­pesa pública de més de 2.000 mili­ons d'euros anu­als. La dipu­tada de CiU Anna Figue­ras, que eleva el cost fins a la rat­lla de 3.000 mili­ons, ja va anun­ciar en el ple del 26 de març que el seu grup no donarà suport a fer que la llei obli­gui a posar en els pres­su­pos­tos tots els diners que cal­guin per aju­dar tot­hom que com­pleixi el requi­sit de pobre. Una obli­gació “impos­si­ble de sos­te­nir en l'actu­a­li­tat”, va dir, recor­dant que aquests 3.000 mili­ons d'euros equi­va­len al 88% del Depar­ta­ment d'Ense­nya­ment, a més del 45% de la des­pesa en salut i a més del doble del pres­su­post del Depar­ta­ment de Benes­tar Social.

Si CiU apel·la al rea­lisme i diu que no es pot anar gaire més enllà dels 852,7 mili­ons d'euros anu­als que la Gene­ra­li­tat des­tina a ajuts direc­tes a les per­so­nes i a pal·liar situ­a­ci­ons de pobresa, quin futur espera a la ILP? En l'apar­tat econòmic, en prin­cipi pot que­dar força igual, si els grups par­la­men­ta­ris man­te­nen les posi­ci­ons anun­ci­a­des. ERC, ICV-EUiA i CUP són mem­bres de la comissió pro­mo­tora i el PSC ha reco­llit fir­mes a favor, asse­gu­rant la seva dipu­tada Eva Gra­na­dos que si el cost són 3.500 mili­ons ”ja podem tirar enda­vant”. El repu­blicà Oriol Amorós, però, ja va dei­xar anar que la riquesa que genera Cata­lu­nya per­met tenir una política de ren­des d'equi­tat com­pleta, però que la part que ges­ti­ona la Gene­ra­li­tat “és finita, i qui digui el con­trari no estarà ajus­tant-se a la rea­li­tat”. No hi veu pro­blema, en canvi, el dipu­tat del PP Rafael López, que diu que cal com­plir l'Esta­tut i afe­geix: “És clar que tenim els recur­sos, el que passa és que els hem d'apli­car per al que els hem d'apli­car. Cata­lu­nya actu­al­ment té una des­pesa per habi­tant 600 euros més gran que la mit­jana espa­nyola, però a polítiques soci­als hi des­tina 200 euros menys.” Clara­ment a favor que la renda garan­tida no esti­gui sub­jecta a dis­po­ni­bi­li­tat pres­su­postària està José María Espejo-Saa­ve­dra, de Ciu­ta­dans, segons el qual el pres­su­post ha de tenir una par­tida sem­pre oberta perquè ningú quedi exclòs per falta de diners.

En el debat també van sor­tir algu­nes idees d'on treure els diners que CiU no troba. Laura Mas­sana, d'ICV-EUiA, va expo­sar que es podrien reco­llir ingres­sos si s'apliqués bé l'impost de suc­ces­si­ons a les 500 famílies més riques de Cata­lu­nya, es reduïssin bene­fi­cis fis­cals i s'eli­mi­nes­sin les esco­les con­cer­ta­des de l'Opus Dei, i David Fernández, de la CUP, va recor­dar els 16.000 mili­ons d'euros de frau fis­cal català.

Cul­tura de sub­sidi. Pro­ble­mes finan­cers a part, l'esta­bli­ment del dret gene­ral i inde­fi­nit a cobrar un ajut públic si no s'arriba a un deter­mi­nat nivell de renda és qüesti­o­nat pels que con­si­de­ren que es desin­cen­tiva la cerca de feina. Ale­jan­dro Goñi, pre­si­dent de Pimec Comerç, explica que aquests diners esti­mu­la­rien el con­sum, però que “aquesta no és una mesura que esti­muli l'esforç i el tre­ball. Tro­ba­ria molt més cohe­rent que es des­ti­nes­sin diners a incen­ti­var l'ocu­pació i crear llocs de tre­ball”. En aquesta línia, el pre­si­dent del grup de CiU al Par­la­ment, Jordi Turull, va dei­xar clar que no s'opo­sa­ven a la tra­mi­tació de la ILP perquè era una opor­tu­ni­tat de fer un debat sobre la pobresa, però que no estan d'acord a “gene­ra­lit­zar la cul­tura del sub­sidi”. Dios­dado Tole­dano, repre­sen­tant de la comissió pro­mo­tora, replica que la renda garan­tida “és un dret que té una obli­gació, que és accep­tar l'oferta d'un tre­ball legal, sota pena de per­dre el dret a aquesta renda. Per tant, és fals que desac­tivi la recerca de feina”. ICV-EUiA afe­geix per la seva banda que “no hi ha cul­tura del sub­sidi més gran que la del sub­sidi cap a la banca -40.000 mili­ons-, les grans elèctri­ques -500.000 mili­ons i un 25% de pobresa energètica- o el res­cat de les auto­pis­tes”, i David Fernàndez, de la CUP, manté que dar­rere els comen­ta­ris sobre que s'ha de posar fi a la cul­tura del sub­sidi “hi ha la trampa de la meri­tocràcia i l'empre­ne­do­ria, que ens des­vela un darwi­nisme ofi­cial alar­mant, de pre­ju­di­cis basats en l'eli­tisme”.

Els soci­a­lis­tes també con­si­de­ren que aquesta ini­ci­a­tiva no és “allò de parar la mà o la cul­tura del sub­sidi”, sinó que estem par­lant de dis­tri­bució de la riquesa, però pre­sen­ta­ran esme­nes a la pro­posta en l'apar­tat que esta­bleix que el cobra­ment d'aquesta renda no ha d'estar con­di­ci­o­nat a l'obli­gació de par­ti­ci­par en cap tipus d' acti­vi­tat d'inserció labo­ral o social. El PSC pro­po­sarà que la pres­tació esti­gui vin­cu­lada a la inserció soci­o­la­bo­ral (com la RMI), i en això també hi estan d'acord ERC -sense haver de par­ti­ci­par en pro­gra­mes d'inserció molts ciu­ta­dans no enten­drien les aju­des-, el PP i Ciu­ta­dans.

La renda de ciu­ta­da­nia cata­lana no seria la pri­mera. A Bèlgica, per exem­ple, tots els ciu­ta­dans sense recur­sos tenen dret a per­ce­bre l'ingrés d'inte­gració, que es con­ce­deix quan els sol·lici­tants no poden bene­fi­ciar-se d'altres pres­ta­ci­ons soci­als. Els joves de 18 a 25 anys han de fir­mar un con­tracte de pro­jecte indi­vi­du­a­lit­zat d'inte­gració social pel qual es com­pro­me­ten a col·labo­rar en la recerca de recur­sos que posin fi a la seva situ­ació d'assis­tits. Aquest con­tracte no és obli­ga­tori per a les per­so­nes majors de 25.

Al Bra­sil, el govern paga un sub­sidi mínim com­ple­men­tari de 70 reals (uns 30 euros) a totes les famílies regis­tra­des com de pobresa extrema, uns 22 mili­ons de per­so­nes.

La Renda bàsica. Els que s'opo­sen a la implan­tació d'una renda mínima inde­fi­nida per als pobres -per por que no es pugui man­te­nir i/o que sigui una fàbrica de sub­si­di­ats- tin­drien un cobri­ment si a Cata­lu­nya es pro­posés per llei donar un sou públic que s'acu­mula a la resta de ren­des del bene­fi­ci­ari, però no només per als que no tenen recur­sos, sinó a tot­hom. És el que pas­sarà a Suïssa, on una ini­ci­a­tiva legis­la­tiva ha reco­llit les fir­mes necessàries per obli­gar a con­vo­car un referèndum sobre la implan­tació d'una renda bàsica de 2.500 francs (uns 2.000 euros men­su­als). Si s'aprova, cos­tarà al pres­su­post esta­tal uns 200.000 mili­ons de francs suïssos, quasi un terç del PIB, però els pro­mo­tors asse­gu­ren que això no és pro­blema per a un país que ja gasta 70.000 mili­ons de francs en sub­si­dis soci­als. Con­tra els que diuen que ningú vol tre­ba­llar, els pro­mo­tors asse­gu­ren que la renda bàsica per­metrà fer més atrac­tius els tre­balls poc popu­lars i mal pagats, i insis­tei­xen que un mínim men­sual garan­tit no pri­varà la gent del desig de tre­ba­llar, ja que la majo­ria tre­ba­lla perquè veu impor­tant el que està fent i sent que la soci­e­tat valora posi­ti­va­ment la seva tasca. També afir­men que la renda bàsica aug­men­tarà la pro­duc­ti­vi­tat, ja que tot­hom es dedi­carà a la feina que real­ment li agradi, dei­xant a part les pri­o­ri­tats mate­ri­als: no tindrà por de can­viar de feina i expe­ri­men­tar. A més, la gent tindrà més temps per edu­car els nens i pres­tar assistència als fami­li­ars malalts.

Un exem­ple de renda bàsica és el d'Alaska, on des de l'any 1982 cada resi­dent cobra pel sim­ple fet de ser ciu­tadà 900 dòlars anu­als d'un fons que depèn dels ingres­sos deri­vats de l'explo­tació dels recur­sos natu­rals, sobre­tot el petroli.

Un subsidi desfasat

La comissió promotora de la RGC, amb el lema “Rescatem les persones”, integra més de 50 entitats, i el detonant de la seva creació va ser la retallada que l'agost de 2011 el govern de CiU va fer de la RMI, quan va deixar de ser un dret subjectiu i es va fer fora un terç dels beneficiaris.

La renda garantida, segons el projecte, hauria de substituir la RMI, que el 2011 cobria 34.545 persones (un 1,07% dels 3,2 milions en risc de pobresa, mentre que el subsidi similar a França cobria el 13,5%). La cobertura ha baixat, i ara només la cobren poc més de 23.000 catalans.

La insuficiència de la RMI va ser certificada el gener per la Comissió Europea dels Drets Socials, en un dictamen en el qual s'afirma que a Espanya -excepte el País Basc (641 euros) i Navarra (658 euros)- els sistemes de renda mínima no són conformes a la Carta Social europea, ni pel que fa a prestacions, molt per sota del sostre de pobresa, ni per les restriccions i les condicions d'aplicació.

Què és la renda garantida?

Les rendes mínimes d'inserció són per a persones que viuen en l'extrema pobresa. Amb diferents denominacions (renda bàsica a Andalusia i Extremadura, ingrés mínim d'inserció a la Rioja, renda garantida de ciutadania al País Valencià, salari social a Astúries...), posen el requisit que el beneficiari accepti mesures d'inserció laboral.

Què és la renda bàsica?

La renda bàsica és un ingrés pagat per l'Estat, com a dret de ciutadania, a tots els residents, fins i tot si no volen treballar de forma remunerada, i sense prendre en consideració si són rics o pobres. La filosofia és que s'ha de garantir l'existència material de tota la

població, condició perquè la llibertat sigui possible. El gran increment del poder de negociació dels treballadors que una RB possibilitaria seria un exemple.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.