Des de l'inici de la crisi, el sector exterior s'ha apuntat com a un dels àmbits on s'havia de centrar l'estratègia de recuperació de l'activitat econòmica i, per tant, de la creació d'ocupació. No s'ha d'oblidar, però, que des de meitats dels noranta del segle passat fins a l'any 2007 es van produir importants desequilibris, com ara una creixent pèrdua de competitivitat de les empreses espanyoles i uns elevats nivells d'endeutament i dèficit exterior. Ara bé, entre 2007 i 2013 el dèficit exterior s'ha reduït de manera significativa des d'un 10% del Producte Interior Brut (PIB) fins nivells propers al 3% del PIB segons les darreres dades facilitades pel Banc d'Espanya. En aquest procés d'ajustament de la balança de pagaments, ha tingut un paper clau l'evolució de la balança per compte corrent i més concretament l'evolució del comerç internacional tant de béns com de serveis. En concret, i en part, com a conseqüència de la pròpia dinàmica de la crisi les importacions s'han estabilitzat i fins i tot reduït en molts grups de productes, però la major part de l'ajustament s'explica principalment per l'evolució de les exportacions tant de béns com de serveis.

Sovint resulta complicat distingir les exportacions de serveis de les exportacions de béns, ja que en molts casos es tracta de prestacions complementàries a la venda d'algun producte, però en canvi hi ha altres exemples molt més clars, com ara l'activitat turística. En el cas de l'economia espanyola i durant els últims anys, els ingressos de l'activitat turística s'han mantingut força estable al voltant del 4,5% del PIB, una evolució que s'explica per l'impacte que ha tingut la crisi sobre la contenció de la demanda en alguns dels països d'on procedeixen la major part dels turistes que ens visiten (de fet, l'any 2009 van caure fins al 3,6%). Resulta clau amb vista als pròxims anys mantenir i fins i tot augmentar aquest superàvit turístic i, per tant, cal posar especial atenció a mantenir uns nivells adequats de qualitat. Ara bé, tal i com explica Narcís Mir al seu article al butlletí FullTurisme de gener de 2014, “... la qualitat és un concepte relatiu i subjectiu. És relatiu perquè es tracta d'una qualitat comparada amb la competència. La nostra qualitat relativa pot millorar per millores pròpies en la nostra oferta o bé per empitjorament (per exemple, disminució de la seguretat pública) en un país competidor. I és subjectiva, ja que es tracta d'una qualitat percebuda”. Així doncs, desenvolupar estratègies que permetin millorar la qualitat en l'àmbit del turisme és una tasca continua que no és fàcil ni immediata.

Ara bé, pel que fa a l'exportació de serveis no turístics, cal destacar com Espanya ha guanyat quota a escala internacional de manera destacada en un context on el comerç internacional de serveis ha crescut de manera significativa. Aproximadament una tercera part dels ingressos per exportacions a Espanya corresponen a exportacions de serveis i actualment d'aquestes al voltant del 55% es corresponen a serveis no turístics.