Si actu­al­ment la pensió suposa el 72% del dar­rer salari, el 2030 serà del 60%, con­ver­gint amb la mit­jana euro­pea, que és del 55%. La sos­te­ni­bi­li­tat del sis­tema públic de pen­si­ons s'observa quan es con­juga la reducció de les pen­si­ons amb l'espe­rança de vida, i estu­dis nos­tres ens reve­len que quan una per­sona es jubila les pos­si­bi­li­tats que vis­qui 20 anys més són del 90%.

Antany no es pre­pa­rava la jubi­lació perquè un 81% del dar­rer salari s'acos­tava als ingres­sos recur­rents, i si les coses es com­pli­ca­ven hi havia la família al cos­tat. Però ara la pensió s'allu­nya del salari, els interes­sos de pro­duc­tes finan­cers són molt bai­xos, l'habi­tatge s'ha deva­luat i la família, amb una fer­ti­li­tat tan baixa, que és de l'1,3, és un con­cepte eteri.

Sí, ha de refle­xi­o­nar sobre l'estil de vida que voldrà por­tar. Si en jubi­lar-se, a banda de tenir cober­tes les neces­si­tats bàsiques, vol tenir prou per anar dos cops al cinema al mes, o al res­tau­rant, viat­jar, etcètera, en funció d'això ha de cal­cu­lar els seus ingres­sos, tot conei­xent la pensió pública. Ha de cobrir la diferència, però no pas en funció de rebai­xes fis­cals. De tota manera, val a dir que no és fàcil convèncer el públic que ha de fer un canvi d'acti­tud i pen­sar més en l'estalvi de llarga durada que inver­tir a curt ter­mini, en dipòsits. Perquè es pro­du­eixi aquest canvi, pot aju­dar la decisió del govern d'infor­mar els més grans de 50 anys de quina serà la seva pensió.

La prin­ci­pal és aju­dar qui no estal­via a gene­rar estalvi amb la fina­li­tat de cobrir la seva jubi­lació. A més a més, també a través de l'estalvi, els bancs i les asse­gu­ra­do­res poden donar res­posta a les incidències de salut.

Per la nos­tra banda, farem tot el pos­si­ble perquè pro­duc­tes com els PIAS o les ren­des vitalícies tin­guin un desen­vo­lu­pa­ment molt més gran del que tenen actu­al­ment.