Estem molt acos­tu­mats al segui­ment del dia a dia i, per això, a vega­des convé veure com estem des d'un punt de vista més estruc­tu­ral. Avui recor­da­rem alguns dels punts forts de l'eco­no­mia cata­lana.

Per començar, cal des­ta­car la situ­ació geogràfica, el clima i altres aspec­tes com ara la cul­tura, la gas­tro­no­mia i la qua­li­tat de vida, que fan que sigui una des­ti­nació turística de pri­mer ordre i amb una gran diver­si­fi­cació en l'oferta. Rebem el 25% dels turis­tes inter­na­ci­o­nals que arri­ben a Espa­nya. Això, acom­pa­nyat de la cul­tura empre­sa­rial i la tra­dició empre­ne­dora, la fan molt atrac­tiva per a la inversió estran­gera. A Cata­lu­nya tenen filial més de 5.600 mul­ti­na­ci­o­nals estran­ge­res i és una de les prin­ci­pals regi­ons euro­pees en cap­tació d'inversió.

També és des­ta­ca­ble que hi ha un bon equi­li­bri entre qua­li­fi­cació i cost de la mà d'obra; i un bon sis­tema de recerca bàsica, ja que produïm l'1% dels arti­cles de recerca mun­di­als, amb només el 0,1% de la població mun­dial. Pel que fa a infra­es­truc­tu­res, el Port de Bar­ce­lona és el pri­mer del Medi­ter­rani i també és molt impor­tant el de Tar­ra­gona.

Aques­tes for­ta­le­ses expli­quen l'ele­vat nivell d'acti­vi­tat, ja que, amb el 16% de la població espa­nyola, Cata­lu­nya genera el 20% del PIB espa­nyol. Ho fa amb una eco­no­mia molt diver­si­fi­cada amb dife­rents sec­tors que lide­ren l'eco­no­mia espa­nyola, com ara l'agro­a­li­men­tari, el químic, el far­macèutic, l'auto­mo­bilístic, etcètera. Una dada interes­sant és que, segons la Stock­holm School of Eco­no­mics, Cata­lu­nya és el pri­mer clúster agro­a­li­men­tari d'Europa, seguit de Llom­bar­dia i Dina­marca. I la indústria té un pes sig­ni­fi­ca­tiu en l'eco­no­mia, ja que repre­senta el 19% del PIB català. També podem des­ta­car que l'eco­no­mia cata­lana està for­ta­ment inter­na­ci­o­na­lit­zada i genera el 26% de les expor­ta­ci­ons espa­nyo­les. De fet, és una de les regi­ons euro­pees on més han aug­men­tat les expor­ta­ci­ons des de l'inici de la crisi econòmica.

Un altre actiu impor­tant és la marca Bar­ce­lona, que recent­ment ha estat con­si­de­rada com la sisena més impor­tant del món i la ter­cera d'Europa, al dar­rere de París i Lon­dres, segons The Guar­dian. No és casu­a­li­tat que Bar­ce­lona sigui la pri­mera ciu­tat del món en nom­bre de con­gres­sis­tes i la seu del Mobile World Con­gress. Com a exem­ple, recordo que abans dels Jocs Olímpics cos­tava que pro­fes­sors estran­gers vol­gues­sin vin­dre aquí, però des de fa uns anys, quan insi­nues la pos­si­bi­li­tat de con­vi­dar a fer una estada, tots diuen que sí imme­di­a­ta­ment.

Aquests punts forts expli­quen que Cata­lu­nya generi una renda per càpita supe­rior a la mit­jana de la Unió Euro­pea. Per això les seves apor­ta­ci­ons a la UE superen en uns 1.400 mili­ons d'euros l'any el que es rep pels dife­rents fons comu­ni­ta­ris i la política agrària comuna.

Però aquest diagnòstic seria incom­plet si no con­si­de­rem les feble­ses que també té l'eco­no­mia cata­lana. D'això en par­la­rem pro­pe­ra­ment en un altre arti­cle.