Després de mesos de negociacions, Ancar, un fabricant de cadires mèdiques de Vilassar de Mar, ha hagut de renunciar de moment a una important comanda dels EUA que hauria significat per a l'empresa multiplicar per quatre les vendes en aquest mercat i reforçar la seva presència. Josep Llenas, director financer d'Ancar, explica que la fortalesa de l'euro en aquests moments ha estat una “barrera massa elevada de superar”. Amb una llarga trajectòria d'internacionalització, Ancar ven a l'exterior el 80% dels 11,3 milions d'euros que factura. Ho fa principalment a Europa però cada vegada està venent a països més llunyans, com ara Rússia, el sud-est asiàtic o els països àrabs. L'apreciació de la divisa europea respecte a les monedes locals suposa un problema afegit a la tasca de comercialització: “Estem creixent a l'exterior però menys del que ho podríem fer amb un euro menys fort”, afegeix Llenas, qui estima en un 10% la sobrevaloració de l'euro respecte al dòlar.

Des de juliol del 2012, quan la desconfiança dels mercats va empènyer la moneda europea a una cotització d'1,20 dòlars per euro, aquesta ha anat escalant posicions respecte a la divisa dels EUA i fa uns dies va estar a punt d'arribar als 1,40, cosa que significa una revaloració de més del 16%.

L'escalada va portar el president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, a anunciar mesures per frenar una evolució que està repercutint en la inflació, lluny de l'objectiu del 2%. A més d'una rebaixa de tipus que tot apunta que el BCE podria adoptar en la reunió del pròxim 5 de juny, també es plantejaria una intervenció en el mercat de divises. “Que el BCE rebaixi el preu del diner un 0,10%, quan ja està en el 0,25%, és una actuació més psicològica que d'un impacte real: el que fa Mario Draghi és situar el sostre de la cotització de l'euro”, explica Alejandro Alcaraz, professor de finances d'EADA.

Certament, les declaracions de Draghi han tingut un efecte balsàmic i aquesta setmana la cotització euro-dòlar havia baixat a l'1,35%. El fet que la Fed comenci a retirar els instruments d'estímul de la seva economia també podria ajudar a relaxar la situació.

Cal pensar que la fortalesa de la divisa és conseqüència de la millora de la confiança dels inversors en l'economia europea. Dit d'una altra manera: malgrat les febleses del vell continent, la resta del món presenta interrogants superiors i els capitals, que havien fugit en plena tempesta de l'euro, estan tornant a la recerca d'aixopluc. Per aquest motiu ha caigut la prima de risc espanyola, per exemple.

El dòlar havia assumit històricament la funció de valor refugi, però la política monetària expansiva -és a dir, la facilitat amb què s'activa la màquina de fer diners- ha erosionat la confiança respecte a la seva economia.

Per la seva banda, les polítiques que des de fa dos anys està duent a terme el govern japonès per devaluar el ien i així activar les exportacions no convida a comprar moneda japonesa en el curt termini.

En aquest context els bancs centrals asiàtics estan reformulant la seva cistella de divises, reduint el pes d'altres monedes en favor de l'euro. També els grans inversors que estaven en països emergents han vingut a Europa quan han començat a notar que aquests països començaven a perdre pistonada.

El fet cert és que aquest escenari de desercions està enfortint l'euro i això “és un important factor de risc per a l'assentament de la recuperació”, pensa Josep Oliver, catedràtic d'economia aplicada de la UAB. No és sobrer recordar el paper de motor que les exportacions de béns i serveis i el turisme estan tenint en la sortida del túnel de la crisi. I que gràcies a aquest fet, els darrers anys l'Estat espanyol ha aconseguit corregir el seu dèficit comercial.

De moment, tot i l'enfilada de l'euro, les exportacions catalanes continuen força dinàmiques -i en els tres primers mesos de l'any han crescut un 4,1%–. És cert que la major part de les vendes catalanes a l'exterior tenen com a destinació països amb els quals compartim l'euro, però el creixement dels darrers anys ha estat gràcies a les vendes fora de la zona euro.

També és cert que les importacions han augmentat un 9,4% en el mateix període, fet que podria ser un reflex del vigor de l'euro, que abarateix les compres a l'exterior, millorant la capacitat de consum d'empreses i famílies i alleugerint la càrrega que suposa la dependència energètica.