Es tracta d'un servei de pàrquing tancat i vigilat per a bicicletes. Estrenat a Vilanova i la Geltrú (on té 70 abonats), el model s'ha repetit a Barcelona, amb un punt d'estacionament al carrer Numància i un altre que s'obrirà a l'estació de Sants. A Barcelona és una oferta amb atractiu potencial perquè, segons els Mossos d'Esquadra, s'han recollit 1.184 denúncies per robatori de bicicletes només entre els mesos de gener i abril.

Malgrat que l'aparcament només resta obert entre les vuit del matí i les nou del vespre, “l'usuari pot entrar i sortir quan vulgui perquè té una targeta per accedir a la plaça on hi ha la seva bicicleta”, explica Marina Arnau. Els abonats paguen 8 euros al mes, un preu que és considerat molt ajustat, igual com també ho volen ser les tarifes per a ús esporàdic: 1 euro per tancar-hi la bicicleta tot el dia. A banda del servei d'aparcament vigilat, el Bicipark també ofereix lloguer, reparació i venda de bicicletes reciclades.

El projecte el promou la Fundació Formació i Treball i els treballadors (cada Bicipark genera tres llocs de treball) són persones que estan apuntades als serveis socials. Marina Arnau destaca que es tracta d'un projecte d'emprenedoria social i on el personal, a banda de treballar, també s'està formant.

També es tracta d'un sistema per guardar la bicicleta, però en aquest cas, més que pensar en grans aparcaments on la bici estigui custodiada, aquí es tracta d'una solució que permet desar-la ocupant el mínim espai possible. Macsis repensa la manera d'aparcar la bici a casa i substitueix el tradicional espai vertical per un pla horitzontal. En concret, proposa instal·lar un sistema de barres al sostre per aprofitar uns metres d'alçada que normalment esdevenen inútils. Les barres es despleguen còmodament mitjançant un sistema de politges i l'invent serveix per poder-hi encabir la bicicleta amb facilitat.

Jaume Ibáñez Pellicer és un enginyer de Reus que està establert a Girona. L'afició pel ciclisme d'època (juntament amb el fet que la seva alçada li dificultava trobar una bici al seu gust) el va portar a dissenyar la seva pròpia bicicleta i, a partir d'aquella, s'han anat succeint els encàrrecs. Minimalisme, pinyó fix i un acuradíssim gust per l'estètica són les principals armes de Cutero. “Busco que la bicicleta complementi l'estil de la persona”, explica el creador de les Cutero. I avisa: “Si no t'agrada l'estil vintage serà complicat que t'agradin les meves bicis.”

L'antiga estació de tren de Benifallet és ara un alberg que acull els ciclistes que pedalen per la via verda que uneix Horta de Sant Joan amb Tortosa. “El 80% dels usuaris ho fan de baixada”, explica Vicent Ibàñez, i és per això que Esgambi ofereix un servei de bicicletes elèctriques amb ànim que la remuntada no costi tantes suors. Encara més, la via verda s'allargarà fins a Puebla de Híjar (Terol) pel nord i és fàcilment continuable fins al delta de l'Ebre pel sud. Tot plegat, un recorregut de 170 quilòmetres que la poden fer “la via verda més llarga de l'Estat espanyol” i una distància prou atractiva per vendre-la internacionalment, considera Ibàñez. “Ara el 90% del públic d'entre setmana ja és estranger”, remarca. L'afluència és de 50.000 ciclistes anuals però la dada més interessant és la que revela que en tres anys el trànsit s'hi ha duplicat. L'antiga línia de ferrocarril de la Vall de Zafan és un punt d'atracció biciturístic.