Es tracta d'un ser­vei de pàrquing tan­cat i vigi­lat per a bici­cle­tes. Estre­nat a Vila­nova i la Geltrú (on té 70 abo­nats), el model s'ha repe­tit a Bar­ce­lona, amb un punt d'esta­ci­o­na­ment al car­rer Numància i un altre que s'obrirà a l'estació de Sants. A Bar­ce­lona és una oferta amb atrac­tiu poten­cial perquè, segons els Mos­sos d'Esqua­dra, s'han reco­llit 1.184 denúncies per roba­tori de bici­cle­tes només entre els mesos de gener i abril.

Mal­grat que l'apar­ca­ment només resta obert entre les vuit del matí i les nou del ves­pre, “l'usu­ari pot entrar i sor­tir quan vul­gui perquè té una tar­geta per acce­dir a la plaça on hi ha la seva bici­cleta”, explica Marina Arnau. Els abo­nats paguen 8 euros al mes, un preu que és con­si­de­rat molt ajus­tat, igual com també ho volen ser les tari­fes per a ús esporàdic: 1 euro per tan­car-hi la bici­cleta tot el dia. A banda del ser­vei d'apar­ca­ment vigi­lat, el Bici­park també ofe­reix llo­guer, repa­ració i venda de bici­cle­tes reci­cla­des.

El pro­jecte el pro­mou la Fun­dació For­mació i Tre­ball i els tre­ba­lla­dors (cada Bici­park genera tres llocs de tre­ball) són per­so­nes que estan apun­ta­des als ser­veis soci­als. Marina Arnau des­taca que es tracta d'un pro­jecte d'empre­ne­do­ria social i on el per­so­nal, a banda de tre­ba­llar, també s'està for­mant.

També es tracta d'un sis­tema per guar­dar la bici­cleta, però en aquest cas, més que pen­sar en grans apar­ca­ments on la bici esti­gui cus­to­di­ada, aquí es tracta d'una solució que per­met desar-la ocu­pant el mínim espai pos­si­ble. Mac­sis repensa la manera d'apar­car la bici a casa i subs­ti­tu­eix el tra­di­ci­o­nal espai ver­ti­cal per un pla horit­zon­tal. En con­cret, pro­posa ins­tal·lar un sis­tema de bar­res al sos­tre per apro­fi­tar uns metres d'alçada que nor­mal­ment esde­ve­nen inútils. Les bar­res es des­ple­guen còmoda­ment mit­jançant un sis­tema de polit­ges i l'invent ser­veix per poder-hi enca­bir la bici­cleta amb faci­li­tat.

Jaume Ibáñez Pelli­cer és un engi­nyer de Reus que està esta­blert a Girona. L'afició pel ciclisme d'època (jun­ta­ment amb el fet que la seva alçada li difi­cul­tava tro­bar una bici al seu gust) el va por­tar a dis­se­nyar la seva pròpia bici­cleta i, a par­tir d'aque­lla, s'han anat suc­ceint els encàrrecs. Mini­ma­lisme, pinyó fix i un acu­radíssim gust per l'estètica són les prin­ci­pals armes de Cutero. “Busco que la bici­cleta com­ple­menti l'estil de la per­sona”, explica el cre­a­dor de les Cutero. I avisa: “Si no t'agrada l'estil vin­tage serà com­pli­cat que t'agra­din les meves bicis.”

L'antiga estació de tren de Beni­fa­llet és ara un alberg que acull els ciclis­tes que peda­len per la via verda que uneix Horta de Sant Joan amb Tor­tosa. “El 80% dels usu­a­ris ho fan de bai­xada”, explica Vicent Ibàñez, i és per això que Esgambi ofe­reix un ser­vei de bici­cle­tes elèctri­ques amb ànim que la remun­tada no costi tan­tes suors. Encara més, la via verda s'allar­garà fins a Pue­bla de Híjar (Terol) pel nord i és fàcil­ment con­ti­nu­a­ble fins al delta de l'Ebre pel sud. Tot ple­gat, un recor­re­gut de 170 quilòmetres que la poden fer “la via verda més llarga de l'Estat espa­nyol” i una distància prou atrac­tiva per ven­dre-la inter­na­ci­o­nal­ment, con­si­dera Ibàñez. “Ara el 90% del públic d'entre set­mana ja és estran­ger”, remarca. L'afluència és de 50.000 ciclis­tes anu­als però la dada més interes­sant és la que revela que en tres anys el trànsit s'hi ha dupli­cat. L'antiga línia de fer­ro­car­ril de la Vall de Zafan és un punt d'atracció bici­turístic.