Eines

‘Design Thinking'

Un cop hem elaborat un conjunt coherent de solucions que resolen el problema plantejat al principi, es tracta de veure si funcionen. Com? Doncs prototipant-les fins a l'últim detall (en la mesura que això sigui possible) i veure si els prototips funcionen o no

No és nou però està de moda. Es tracta sens dubte d'un dels mètodes d'inno­vació més eficaços i popu­lars, uti­lit­zat per mul­ti­tud d'empre­ses a tot el món. És el famós Design Thinking. Veiem com fun­ci­ona?

En pri­mer lloc, cal detec­tar un pro­blema a resol­dre (Job to be done). Ima­gi­nem per exem­ple que un cen­tre edu­ca­tiu pensa que, en gene­ral, les seves aules són poc apro­pi­a­des per a les meto­do­lo­gies acti­ves (mobi­li­ari massa estàtic, etcètera) i vol cons­truir uns espais didàctics molt més versàtils.

A con­ti­nu­ació es tracta d'obser­var, durant un temps con­si­de­ra­ble, quins són els pro­ble­mes que tenen els usu­a­ris de les aules clàssi­ques (pro­fes­sors i alum­nes, bàsica­ment). Emprant tècni­ques d'obser­vació antro­pològica cal anar des­co­brint pau­tes invi­si­bles que ens aju­din a com­pren­dre millor les neces­si­tats no expres­sa­des o latents dels usu­a­ris. Per exem­ple, pot­ser ens ado­na­rem que les aules, en gene­ral, no estan gaire adap­ta­des a l'ús de les noves tec­no­lo­gies (ipads, per exem­ple).

Solu­ci­ons.

Quan tenim el pro­blema ben defi­nit i hem obser­vat de forma sis­temàtica (inten­tant també estu­diar tendències rela­ci­o­na­des amb el món pedagògic), arriba el moment de la ide­ació o la cre­a­ti­vi­tat. Es tracta de començar a pen­sar en solu­ci­ons per a tot el que fins ara hem des­co­bert. Aquí pot encai­xar qual­se­vol de les tècni­ques més clàssi­ques de pen­sa­ment cre­a­tiu: la pluja d'idees o l'SCAM­PER, per exem­ple.

Ara arriba un dels moments clau i dis­tin­tiu del Design Thinking. Un cop hem ela­bo­rat un con­junt cohe­rent de solu­ci­ons que reso­len el pro­blema plan­te­jat al prin­cipi, es tracta de veure si fun­ci­o­nen. Com? Doncs pro­to­ti­pant-les fins a l'últim detall (en la mesura que això sigui pos­si­ble) i veure si els pro­to­tips fun­ci­o­nen o no. Per tant, és impor­tant que en la fase de pro­to­ti­patge hi hagi els cli­ents o els des­ti­na­ta­ris finals del pro­ducte o ser­vei que estem desen­vo­lu­pant. Sense el seu feed­back i els seus comen­ta­ris no serà pos­si­ble com­pren­dre si el que s'està fent té sen­tit o no. Si estem tre­ba­llant sobre un pro­ducte tan­gi­ble els pro­to­tips també ho seran. Però si ho fem sobre un ser­vei o un procés hau­rem de tre­ba­llar amb vídeos, role-plays, story­bo­ards, dibui­xos, pòsters...

Cor­rec­ci­ons.

El pro­to­ti­patge no s'acaba fins que tenim la cer­tesa que hem resolt el pro­blema que ens plan­tejàvem al prin­cipi del procés. Per tant, cal anar fent les ite­ra­ci­ons i cor­rec­ci­ons que cal­gui fins tro­bar una apro­xi­mació el més exacta pos­si­ble al pro­blema plan­te­jat. Aquest és el punt fort del Design Thinking: les inno­va­ci­ons no són sim­ples idees ple­nes d'incer­tesa sinó que són solu­ci­ons. No diuen que inno­var és arris­cat i car? Segu­ra­ment la inno­vació de baixa qua­li­tat és així. Però a través del Design Thinking acon­se­guim que inno­vació i resul­tats vagin de la mà. A ningú no li pas­sa­ria pel cap d'accep­tar com a defi­ni­tiva una idea que no fun­ci­ona o que no cobreix ple­na­ment les nos­tres neces­si­tats.

Ima­gi­neu una aula de for­mació on hi hagués pis­sarra a totes les parets? I on les tau­les i les cadi­res dels alum­nes tin­gues­sin rodes i fos­sin fàcil­ment movi­bles? L'empresa Ste­el­case, amb l'ajut d'IDEO, ha dis­se­nyat un mobi­li­ari molt inno­va­dor per tren­car l'habi­tual rigi­desa d'aules i sales de con­ferències. El Design Thinking ens per­met repen­sar la rea­li­tat. Ens per­met fer pos­si­bles els nos­tres som­nis.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.