El patrimoni ocult s'aireja
Volem explicar la història del nostre país a través del seu patrimoni, obrint al públic les cases i els palaus dels prohoms”, explica Isabel Vallès, cofundadora de Cases Singulars, una firma que s'encarrega de difondre i organitzar visites i altres activitats culturals en immobles d'una certa rellevància, entre els quals hi ha la Casa Rocamora i la Casa Lleó i Morera, a Barcelona, la Casa Masó, a Girona, i el Castell Jalpí, a Arenys de Munt.
Cada cop hi ha més indrets d'aquestes característiques que fins ara estaven tancats al públic i als quals ara es pot accedir de manera controlada. Alguns són veritables tresors. Aquest és el cas, per exemple, de la Torre Bellesguard, obra de l'arquitecte Antoni Gaudí sobre les ruïnes del castell de Martí l'Humà, l'últim rei de la casa comtal de Barcelona. Actualment és la residència de la família Guilera, però es pot visitar prèvia reserva de dilluns a divendres.
Fa vint anys que Isabel Vallès i la seva sòcia Laura Pastor van començar a treballar en el camp de la gestió cultural en diversos projectes. Però és ara que comença a haver-hi més interès per part del públic local, i també estranger, per descobrir aquest patrimoni ocult.
Però també existeix una creixent inclinació dels propietaris a compartir amb el ciutadà aquest llegat familiar, entre d'altres raons, perquè suposa uns ingressos molt interessants per conservar el patrimoni.
Una vintena d'edificis únics de Catalunya formen part de l'oferta d'aquesta empresa, però ja hi ha una desena de propostes que estan en cartera. A més a més, també gestiona visites a immobles de la resta de l'Estat i del Regne Unit, on el costum de visitar castells i mansions està més arrelat.
Monumenta.
Cal pensar que a Catalunya es té constància de l'existència d'uns dos mil castells –segons explica Javier Gimeno, president de Monumenta-, però d'alguns només queden unes quantes pedres amuntegades; ara bé, n'hi ha uns dos-cents que estan en bon estat i, més dels que no ens pensem, estan habitats. Aquests singulars immobles formen part del patrimoni de famílies i han passat de generació en generació d'un mateix llinatge, sovint esmicolant-se la propietat entre molts membres. Heretar un castell (total o parcialment) és un privilegi a l'abast d'uns pocs, però també un motiu de desfici perquè són espais de molts segles que costa molt de conservar. “Monumenta intenta donar resposta a les necessitats que tenen els propietaris a l'hora de gestionar i mantenir aquests edificis”, diu Gimeno. Aquesta missió es fonamenta cada cop més en l'obertura de la casa o el castell al públic per obtenir-ne un rendiment. “Cada edificació ha de tenir vida pròpia”, subratlla el president de Monumenta.
Aquest fet està canviant la percepció que en alguns municipis tenien de “la família del castell”, sovint molt allunyada de la realitat de la població. Ara estan col·laborant en projectes de dinamització local, braç a braç amb l'ajuntament i els negocis d'hoteleria, restauració o producció local del poble, com és el cas del castell de Florejacs.
En aquests espais, s'organitzen visites però també concerts, trobades d'empresa o presentacions de productes. Un cinquanta per cent dels socis de Monumenta estan en aquesta dinàmica. Aquest canvi de xip coincideix amb un relleu generacional en molts d'aquests tresors, fet que està impulsant noves maneres de gestionar el patrimoni.
“El turisme cultural està despuntant i és la gran aposta de l'interior de Catalunya, i els castells hi volem ser”, afirma Javier Gimeno.