Gran angular

DE MEMÒRIA

Celler, gravera i granges

Al 1951, Jaume Alsina i Calvet (Guissona, 1934) va iniciar la producció d'animals de tir, però la mecanització agrària el féu girar cap a la producció de carn en granges. El 1959, impulsà la creació d'una cooperativa agropecuària, que ha anat esdevenint, també, un conglomerat empresarial de grans dimensions, amb uns 4.100 treballadors. El model és, com a Raimat, les colònies industrials del XIX. En alguns casos (a Manlleu, per exemple) incloïen la creació d'una caixa d'estalvis. Aquí, des de 1963, funciona la Caixa de Guissona

Apar­tir del tri­ple impacte de la cons­trucció dels canals d'Urgell i de Cata­lu­nya i Aragó, de l'elec­tri­fi­cació basada en els salts d'aigua dels Piri­neus i de la for­mació, el 1914, de la Man­co­mu­ni­tat de Cata­lu­nya, a les ter­res de Lleida van començar diver­ses ini­ci­a­ti­ves empre­sa­ri­als d'una gran cre­a­ti­vi­tat.

La pri­mera fou la trans­for­mació de les exten­ses ter­res ermes de Rai­mat en vinyes, amb la cons­trucció d'un gran celler i d'una colònia indus­trial, i l'inici de la pro­ducció d'un vi que arri­barà a ser de gran qua­li­tat. El pro­ta­go­nista ini­cial fou Manuel Raventós i Domènech (Sant Sadurní d'Anoia, 1862-Bar­ce­lona, 1930), fill del Raventós cre­a­dor del cava Codor­niu. A par­tir de la com­pra de la finca, el 1914, Manuel Raventós va començar la molt ambi­ci­osa colo­nit­zació de 3.200 ha seguint un model molt ori­gi­nal en què es com­bi­na­ria la plan­tació d'arbres, la cons­trucció de 100 km de séquies, el con­reu de cere­als i la idea de les colònies indus­tri­als de riu. Amb un finançament, segons J.​Martí i F.​Nadal, rea­lit­zat a par­tir dels bene­fi­cis obtin­guts pel cava de Can Codor­niu.

Joan Rubió i Bell­ver.

L'arqui­tecte del celler de 150 x 33 m pro­jec­tat el 1918 (que fou una de les pri­me­res cons­truc­ci­ons que uti­lit­za­rien el for­migó armat a l'Estat espa­nyol) fou Joan Rubió i Bell­ver. És a dir, el tècnic res­pon­sa­ble de la defi­nició arqui­tectònica de la Uni­ver­si­tat Indus­trial (del car­rer Urgell de Bar­ce­lona), d'ele­ments de la Colònia Güell i del Sana­tori Anti­tu­ber­culós de Coll­se­rola. O del Banc de Sòller.

A Rai­mat, la pro­ducció de vi s'inicià el 1930, no es va inter­rom­pre durant els anys de la col·lec­ti­vit­zació de 1936-39, però als anys 1960 calgué plan­tar una nova vinya amb ceps cali­for­ni­ans.

Al 1988, amb l'aug­ment de la pro­ducció, calgué cons­truir un nou celler, ara dins un turó. Després, la pro­ducció i l'expor­tació de vins negres i vins blancs s'ha dis­pa­rat.

Al 1954, es va ini­ciar una altra tra­jectòria empre­sa­rial llei­da­tana, a Menàrguens, par­tint, també, de l'ari­desa del sòl. En aquest cas, el que féu Juli Sorigué, d'entrada, fou estric­ta­ment l'extracció de grava, la cre­ació d'una gra­vera.

Per un procés divers, de la mateixa manera que els bos­cos plan­tats per Raventós a Rai­mat esde­vin­drien camps de blat i vinyes, la gra­vera de Sorigué aca­ba­ria esde­ve­nint un oli­ve­rar que seria la base de la pro­ducció d'oli. Al segle XXI, el Grup Sorigué és for­mat per 50 empre­ses, ocupa unes 2.000 per­so­nes, pro­du­eix i dis­tri­bu­eix, amb un sis­tema logístic propi, una gran vari­e­tat de mate­ri­als de cons­trucció (inclo­ent aglo­me­rats asfàltics i pre­fa­bri­cats de for­migó), més els deri­vats de la pro­ducció d'oli­ves. Amb Raventós de l'erm en sor­ti­ria vi, i amb Sorigué, cons­trucció i oli.

La notícia de juny del 2014 és que un pro­jecte de la Fun­dació Sorigué és a la Bien­nal d'Arqui­tec­tura de Venècia. Aquest pro­jecte té un nom: Planta. Una planta –lle­gim- és un vege­tal, però també és la planta del peu, la planta d'un edi­fici, una planta indus­trial.

Al 1951, Jaume Alsina i Cal­vet (Guis­sona, 1934) va ini­ciar la pro­ducció d'ani­mals de tir, però la meca­nit­zació agrària el féu girar cap a la pro­ducció de carn en gran­ges. El 1959 impulsà la cre­ació d'una coo­pe­ra­tiva agro­pecuària, que ha anat esde­ve­nint, també, un con­glo­me­rat empre­sa­rial de grans dimen­si­ons, amb uns 4.100 tre­ba­lla­dors. El model és, com a Rai­mat, les colònies indus­tri­als del XIX. En alguns casos (a Man­lleu, per exem­ple) incloïen la cre­ació d'una caixa d'estal­vis. Aquí, des de 1963, fun­ci­ona la Caixa de Guis­sona.

Guis­sona, cicle com­plert.

Les diferències, però, són con­si­de­ra­bles. Guis­sona és una coo­pe­ra­tiva, amb uns socis impor­tants. A Guis­sona s'ha acon­se­guit la inte­gració del cicle com­plet de la pro­ducció i dis­tri­bució de carn. Des de la fabri­cació de pinso fins a l'ela­bo­ració de plats pre­cui­nats. O les ben­zi­ne­res. També, com a Rai­mat, la expor­tació és impor­tant. I és impor­tant, també, ven­dre a fora -i ben lluny- uns pro­duc­tes com les carns.

Des de 1914, doncs, tres experiències empre­sa­ri­als sin­gu­lars a les ter­res de Lleida, que han aca­bat defi­nint una vari­ant amb èxit del model econòmic català.

Tres fórmules empresarials

Tres empreses, tres fórmules empresarials. Diferents, però amb èxits. Raimat forma part de Codorniu. Codorniu és una empresa familiar de llarga durada, que s'ha autofinançat sempre i exporta a tot el món. Sorigué és un grup empresarial, que ha creat una fundació amb uns plantejaments molt originals, que l'han dut a la Biennal d'Arquitectura de Venècia. Guissona és una cooperativa i una caixa, botigues, gasolineres. I un gran productor i exportador de carn.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.