Fa uns tres anys Euge­nio Gar­nica va can­viar una feina esta­ble a Iber­drola que impli­cava viat­jar arreu del món visi­tant cen­trals nucle­ars –“Va dei­xar d'omplir-me”, diu– per llançar-se a l'aven­tura d'empren­dre. Amb qua­tre socis més va fun­dar Sadako Tech­no­lo­gies -el nom de l'empresa és un home­natge a la nena japo­nesa Sadako Sasaki, una dels cen­te­nars de milers de vícti­mes mor­tals de l'atac nuclear sobre Hiros­hima- i, després d'una pri­mera fase desen­vo­lu­pant la tec­no­lo­gia, ultima la seva sor­tida al mer­cat.

L'aposta de Sadako és apli­car la robòtica i la visió arti­fi­cial al procés de trac­ta­ment de resi­dus. L'objec­tiu, recu­pe­rar els milers d'arti­cles amb valor que dia a dia es per­den en les cin­tes de les plan­tes de trac­ta­ment. “Això no només pro­voca una pèrdua econòmica milionària, sinó que a més la nor­ma­tiva euro­pea està apun­tant que el 2020 el 50% d'aquest mate­rial valo­rit­za­ble haurà de ser recu­pe­rat”, explica Euge­nio Gar­nica.

Aquest juliol Sadako pro­varà el pri­mer pro­to­tip d'un robot pro­gra­mat específica­ment per fer aquesta selecció a la planta de trac­ta­ment de resi­dus de Mataró. Només en aquest cen­tre cen­trat en resi­dus pro­vi­nents dels con­te­ni­dors gri­sos, és a dir, els de rebuig, els seus ges­tors cal­cu­len que cada any es per­den prop de 2 mili­ons d'euros en no poder recu­pe­rar mate­rial amb valor com el plàstic. “Són molt cons­ci­ents del pro­blema, però fins ara no han dis­po­sat d'una solució via­ble econòmica­ment”, explica Gar­nica. Actu­al­ment les plan­tes de trac­ta­ment ja sepa­ren les tones de resi­dus que els arri­ben amb tec­no­lo­gies elec­tro­mecàniques i òpti­ques, però resul­ten poc efec­ti­ves, igual que la sepa­ració manual. “Som cons­ci­ents que la implan­tació de robots en el mer­cat labo­ral pot tenir con­seqüències soci­als molt impor­tants, però pre­ci­sa­ment estem con­vençuts que aquest és un tipus de feina que han de fer els robots i no els homes”, des­taca l'empre­ne­dor.

El pro­to­tip que Sadako ins­tal·larà a la planta de Mataró ser­virà a més com a apa­ra­dor tec­nològic per arri­bar a altres pos­si­bles cli­ents. El mer­cat és extens si es té en compte que a l'Estat fun­ci­o­nen 300 plan­tes de trac­ta­ment de resi­dus, una qua­ran­tena d'elles a Cata­lu­nya. “Totes amb les que hem par­lat s'han mos­trat interes­sa­des a dis­po­sar d'aquesta tec­no­lo­gia”, asse­gura Gar­nica.

Aquesta pri­mera versió del braç robo­tit­zat de Sadako està pro­gra­mada per des­triar bàsica­ment plàstic PET. “Bàsica­ment l'hem ense­nyat a detec­tar aquest mate­rial. És com ense­nyar un nen a fer una tasca”, explica l'empre­ne­dor. I la manera d'ense­nyar-lo ha estat ela­bo­rant un banc de fotos amb imat­ges reals de les cin­tes de la planta de Mataró: “L'impor­tant és que sigui capaç d'iden­ti­fi­car aquest mate­rial quan arriba tren­cat o doble­gat, que és com se'l tro­barà a la planta”, explica. A més, el robot és capaç de fer aquesta tasca a molta velo­ci­tat, amb la qual cosa garan­teix una efec­ti­vi­tat supe­rior a la de les tec­no­lo­gies actu­als.

Després del PET, Sadako ja es plan­teja noves apli­ca­ci­ons i en aquest sen­tit Gar­nica explica que els ges­tors de resi­dus “estan també molt interes­sats, per exem­ple, en el cartró”. A més, el model de negoci de Sadako Tech­no­lo­gies és fàcil­ment esca­la­ble i en el procés de comer­ci­a­lit­zació els empre­ne­dors tin­dran també molt pre­sent les plan­tes de trac­ta­ment de resi­dus de la resta de països euro­peus.

En poc més de dos anys Sadako Tech­no­lo­gies ja dóna feina a set per­so­nes, entre elles la ger­mana bes­sona d'Euge­nio Gar­nica, Belén, encar­re­gada de la direcció finan­cera. En aquest camp la firma ha tin­gut feina, ja que fins ara ha aixe­cat 525.000 euros d'inversió externa, 355.000 de finançament públic i 170.000 de finançament pri­vat. A més els socis hi han inver­tit una mica més de 145.000 euros des del 2012. “Un cop comen­cem a ven­dre i hàgim d'indus­tri­a­lit­zar la pro­ducció, neces­si­ta­rem una nova cerca de finançament”, explica Gar­nica. Tot i que per a aquesta cerca l'empre­ne­dor es mos­tra més interes­sat “per un soci indus­trial que no pas per un de pura­ment finan­cer”.

Sadako pre­veu col·locar al mer­cat el seu braç robo­tit­zat a un preu d'uns 85.000 euros, “un preu que per­metrà a les plan­tes ren­di­bi­lit­zar la inversió en un any”.