Sí, però no

Dues idees prèvies sobre la reforma fiscal anunciada pel govern. No es tracta d'una reforma sinó que és un nou compendi de múltiples esmenes a l'actual normativa tributària. Segona, és una reforma lampedusiana: es modifica gran part de la normativa sense que s'alteri la recaptació tributària, és a dir, res. Però, des del nostre particular punt de vista, hi ha clamoroses absències. Per exemple, no hi ha cap incentiu fiscal que serveixi d'estímul directe a les empreses i emprenedors per a la creació de nous llocs de treball; no s'implanta cap mesura fiscal que bonifiqui o reconegui que una persona capacitada prolongui la seva situació laboral o professional més enllà de l'edat de jubilació, amb el consegüent estalvi per al sistema de pensions; i finalment, en lloc de limitar o restringir la competència tributària entre territoris, facilitant les deslocalitzacions per estrictes motius fiscals, es mira a una altra banda i s'abandona la idea d'una veritable unitat de mercat.

Dit això, les mesures anunciades semblen anar per bon camí: tractar de reduir, almenys nominalment, la imposició directa i mantenir la imposició indirecta, oferint una mica d'aire als ciutadans i les empreses després d'aquests anys d'extraordinària opressió fiscal. Que els ciutadans i empreses disposin de nous recursos lliures per al seu consum i inversió és la millor medecina per al creixement i certa prosperitat econòmica.

En l'àmbit de l'IRPF, s'agraeix la reducció dels tipus impositius aplicables. En particular, ja era hora que el tipus marginal màxim de l'escala general de gravamen retornés per sota del 50%, nivell que mai no havia d'haver sobrepassat. Ara bé, aquesta rebaixa va acompanyada de rebaixes en múltiples beneficis o incentius, de tal manera que s'ha d'analitzar si efectivament hi ha una efectiva reducció impositiva.

Respecte de la reforma, plantegem una objecció important: el fet d'ampliar el mínim exempt (fins als 12.000 euros), la reducció dels tipus marginals màxims i les rebaixes en els beneficis fiscals, provoquen que s'agreugi més la pressió recaptatòria sobre el col·lectiu de classe mitjana i mitjana-alta del nostre país. Si bé, aparentment, hi ha una reducció lineal a tots els col·lectius, la veritat és que una quantitat menor de contribuents seran els que hagin de mantenir o sostenir el pes de la recaptació. Amb això, es manté l'error i s'aguditza la progressivitat fiscal: s'amplia la borsa de persones que no contribueixen per IRPF (alhora que són els que tenen més accessibilitat a les ajudes i prestacions públiques) i es manté (o agreuja) el gravamen per a una menor base de població. Com casa això amb el mandat constitucional del “tots contribuiran al sosteniment de la despesa pública”?. Aquesta política fiscal l'únic que aconsegueix és aprofundir les tensions entre contribuents nets (classe mitjana i alta) i els perceptors nets (classe baixa), amb els consegüents efectes col·laterals en traslladar, artificiosament, aquest debat a l'àmbit territorial.

Una de les qüestions més positives és l'actualització i revisió dels mínims personals i familiars, les quanties exemptes que es correspondrien amb els mínims econòmics vitals de les llars. Aquesta mesura pretén incentivar i estimular les famílies i així revertir l'alarmant estat de la nostra piràmide poblacional.

Si passem a l'àmbit empresarial, l'impost sobre societats, la proposta de reduir el tipus impositiu, objectivament, és positiva. Ara bé, aquesta mesura és merament estètica ja que en els últims anys els successius canvis legislatius en relació a l'IS han aconseguit que, sense canviar el tipus impositiu, s'elevés la potencial recaptació mitjançant l'elevació artificiosa de les bases imposables (limitacions a la deduïbilitat fiscal de despeses financeres, amortitzacions, deterioraments, retribucions a administradors, etcètera), límits parcials a la compensació de bases imposables negatives, eliminació d'incentius fiscals, etcètera. En conclusió, la reducció del tipus impositiu nominal acompanyada de la consolidació de les mesures adoptades aquests darrers anys, no sempre comportarà un veritable estalvi fiscal.

El que s'ha dit: sí, però no.