“No vam començar a pensar en l'exportació quan va arribar la crisi. Així es fa tard, perquè abans de començar a exportar has d'invertir, fer contactes... Passen almenys dos anys fins que fas la primera venda”, explica Gerard Blanch, coadministrador de Blasau, que l'any passat va exportar el 21% de la producció (la quota era del 6,8% el 2012) i preveu que les vendes a l'exterior de 2014 representin el 27% d'una facturació que augmentarà un 5%, fins als 2,5 milions d'euros.

“Per arribar fins aquí -afegeix-, cal tenir en compte que l'any 2003 vam començar a fer contactes amb empreses espanyoles que exportaven, col·laborant amb enginyeries a les quals encarregaven projectes d'escorxadors, una manera de tenir possibilitats que el client al final t'encarregui la part de l'obra que podem fer.” Blasau dissenya, fabrica i instal·la rails aeris per a escorxadors petits i mitjans, sales de desfer i fàbriques d'embotits, màquines de sacrifici per a escorxadors i tot tipus d'equipaments d'acer inoxidable per a la indústria agroalimentària.

Un escorxador a la Guyana francesa i un altre a Veneçuela són alguns dels projectes que Blasau ha realitzat en els dos últims anys. “Tocàvem Sud-amèrica, Rússia, el nord d'Àfrica..., però hem decidit centrar-nos a França, on hem fet obres gràcies a la bona relació amb enginyeries d'aquest país”, explica Blanch, que destaca l'avantatge que tecnològicament es pot competit amb els francesos i els costos són menors. Avantatge que li ha permès estar construint un escorxador a Perpinyà.

Tot i posar el focus a França, continuen atenent les peticions que els vénen d'altres zones, i tenen moltes expectatives a Algèria, on el govern cedeix terrenys i dóna ajudes a qui vulgui fer escorxadors que compleixin les normatives europees per impulsar l'exportació de carn. També tenen ofertes d'Angola, Nigèria i el Marroc, que sempre arriben per recomanacions de col·laboradors en anteriors projectes. “La màxima preocupació dels clients africans és que siguem fiables. Pel passat colonial, tenen molta por que anem a fer el pelotazo, que els fem la instal·lació i els deixem abandonats quan hi hagi un problema Però quan agafen confiança, el preu passa a segon terme”, assenyala Blanch.

Des de fa tres anys, Blasau té la col·laboració a temps parcial d'un tècnic d'exportació de la patronal Pimec, “una inversió que paga la pena, perquè a les fires ara s'hi va per feina, amb entrevistes concertades amb les empreses que abans has analitzat. Abans, hi anàvem a mirar i a parlar amb qui ens semblava”, diu l'administrador.

L'exportació compensa el descens d'activitat en el mercat espanyol, on amb molta competència l'obra nova està pràcticament a zero. “Ens salva que hi ha molta remodelació. Tenim un tècnic comercial que ofereix optimitzar el negoci: analitzem com poden fer més producció amb la mateixa gent, o com fer la mateixa producció invertint i estalviant personal.” També dóna feina en el mercat intern el fet que l'empresa treballa per a petits i mitjans escorxadors, que han de fer reformes per complir les normatives higièniques de la UE.

Tot i l'augment de l'exportació que ha posat fi a dos anys de descensos de vendes, Blanch té clar que ara l'empresa estaria morta si hagués arribat a la crisi amb endeutament. “Sempre ens hem autofinançat, i no sé on seríem ara si ens haguéssim hipotecat per traslladar la fàbrica a un polígon industrial d'algun municipi proper.” S'ho van rumiar, i finalment van fer una inversió molt més petita per ampliar en uns terrenys al costat mateix de la fàbrica de la carretera d'Olot.