Aquests dies el tema del serveis financers i la funció dels bancs centrals i en general de les institucions financeres sobre les possibilitats de desenvolupament és de gran actualitat. Ho és, tant amb relació als països desenvolupats, i especialment als països de la zona euro –i això es més nou-, com als països subdesenvolupats.

Respecte a la zona euro, la nostra preocupació dels últims temps s'ha centrat en el paper que ha de jugar el Banc Central Europeu per fer sortir l'economia europea del ritme de baix creixement en què està ficada tot i que els seus estatuts no li atribueixen més que la funció de preservar l'estabilitat de preus i el funcionament de l'euro.

Aquí tots sabem el terreny de joc difícil que el tractat de Maastricht i el tractat de Lisboa dibuixen en limitar les possibilitats d'acció del Banc Central Europeu. A més, el BCE també ha de lluitar amb l'actitud restrictiva del Deutsche Bundesbank i del Tribunal Constitucional alemany de Karsruhe, preocupat per les polítiques que pugui portar a terme Mario Draghi més enllà de la política de tipus d'interès reals negatius que s'han dut a terme des de Frankfurt.

També en els Estats Units la funció de la Reserva Federal ha estat al centre de la discussió partint del fet que s'ha tirat a l'esquena la recuperació de l'ocupació fins que el nivell d'atur baixi per sota del 6% en una actuació molt diferent de la del Banc Central Europeu que, com se sap, té l'objectiu de l'estabilitat i no la recuperació de l'economia europea.

En el cas del Regne Unit, la funció del Banc Central també ha estat activa en tractar d'estimular el creixement i, com se sap, el Regne Unit està tenint taxes de creixement que tot i que són reduïdes estan per sobre de la mitjana europea.

Podem dir, en definitiva, que els bancs centrals dels països rics juguen un paper fonamental per explicar la marxa de l'economia dels seus països i de l'economia mundial en general, com ha explicat Neil Irwin en el seu llibre publicat recentment en castellà titulat Los Alquimistas: Tres banqueros centrales y un mundo en llamas (Deusto).

En tot aquest entorn en què es demana que els bancs centrals tinguin un paper actiu, el que crida més l'atenció és que se'ls demani fins i tot que facin els possibles per aconseguir que els bancs privats donin crèdit a les empreses per combatre l'alt nivell de desocupació que, en més o menys mesura, hi ha a tots els països i que no facin pífies espectaculars com la que va significar el fet que la Reserva Federal deixés caure Lehman Brothers sense pensar que això generaria una crisi financera sistèmica de la qual encara no hem sortit.

Tot això vol dir que malgrat el que diguin els antisistema, els governs i els operadors són conscients que la funció financera i bancària és molt necessària per tal que l'economia funcioni perquè, com s'ha dit molts cops, sense bancs, ni existeix funció creditícia ni és possible que les transaccions es facin en ordre: un cos sense sang no pot sobreviure i l'economia necessita les institucions financeres.