L'estratègia industrial de Catalunya

Dar­re­ra­ment s'ha pre­sen­tat en públic la nova estratègia indus­trial de Cata­lu­nya, fet que és real­ment posi­tiu perquè comença a demos­trar que el govern entén que la recu­pe­ració econòmica i la pros­pe­ri­tat futura del país necessària­ment reque­rei­xen un sec­tor indus­trial fort. Un altre aspecte posi­tiu és que s'ha obert un canal de par­ti­ci­pació perquè les per­so­nes dels dife­rents sec­tors indus­tri­als puguin par­ti­ci­par-hi envi­ant sug­ge­ri­ments con­crets res­pecte als seus sec­tors, obrint així un diàleg amb els admi­nis­trats que no només és neces­sari, sinó que és signe dels nos­tres temps. Tan­ma­teix hi ha alguns aspec­tes que es poden millo­rar de cara a ser com­pe­ti­tius a llarg ter­mini, que pot­ser van un pas més enllà de la pre­sen­tació d'un pla con­cret, com ara el fet que no és la pri­mera vegada que es pre­senta un pla estratègic simi­lar: durant l'etapa de l'ante­rior govern tri­par­tit també vam poder assis­tir a un procés simi­lar de defi­nició d'una estratègia d'inno­vació, i el fet que ara se'n faci una de nova és, en si mateix, pre­o­cu­pant. D'una banda, perquè ens hauríem de pre­gun­tar si un tema tan essen­cial i en el fons tan poc ideològic com l'estratègia de com­pe­ti­ti­vi­tat econòmica ha de can­viar cada cop que can­via el par­tit que governa o hau­ria de ser més un pro­jecte a llarg ter­mini que con­di­cionés el futur de tot un país. I, d'una altra, perquè en el fons els punts que es trac­ta­ven en aque­lla ocasió no són tan dife­rents dels que es pre­sen­ten actu­al­ment. De fet tots tenim clars els grans temes que són fona­men­tals en qual­se­vol eco­no­mia occi­den­tal: el pro­ta­go­nisme de la inno­vació en els pro­ces­sos indus­tri­als, la neces­si­tat de ser pre­sents en els mer­cats en l'àmbit glo­bal i la dis­po­ni­bi­li­tat de recur­sos finan­cers per esco­me­tre les fites ante­ri­ors. Aquests punts han can­viat molt poc en els dar­rers anys, però cada govern neces­sita fer un pla que defi­neixi estratègies com­ple­xes amb dese­nes de línies d'acció i punts per millo­rar, tan extens i de fet tan poc rea­lista, que a la pràctica els plans sec­to­ri­als se suc­ce­ei­xen sense gai­rebé tenir impacte en la rea­li­tat econòmica que ens envolta. En aquest sen­tit, seria pre­fe­ri­ble que cada govern fixés un o com a màxim dos objec­tius con­crets durant cada legis­la­tura, que fos­sin mesu­ra­bles i que real­ment es pogues­sin acon­se­guir des de l'admi­nis­tració: és impor­tant fomen­tar la inter­na­ci­o­na­lit­zació, però pot inci­dir el govern perquè les empre­ses tin­guin pro­duc­tes com­pe­ti­tius i equips que els puguin comer­ci­a­lit­zar en l'àmbit inter­na­ci­o­nal o això ho ha de fer cada com­pa­nyia? En canvi hi ha temes com ara la sim­pli­fi­cació admi­nis­tra­tiva que són molt urgents i impres­cin­di­bles per poder com­pe­tir amb l'exte­rior, i és on el govern real­ment pot inci­dir per acon­se­guir que sigui més sen­zill fer nego­cis a Cata­lu­nya.