Focus

El procés, de portes endins

La gran majoria de les organitzacions empresarials han mostrat el seu suport a la consulta, però predomina la voluntat de no implicar-se públicament en un debat polític excessivament tens

El govern valora que el suport de les patronals dóna solvència al procés
La posició de Foment respecte al procés podria animar una nova candidatura
La manca d'acord amb Madrid preocupa més que la viabilitat econòmica

El pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Artur Mas, ha dema­nat a l'empre­sa­riat català en més d'una ocasió que s'impli­qui en el procés polític que viu Cata­lu­nya. Ho ha fet perquè el govern és cons­ci­ent que l'aval del món econòmic i empre­sa­rial resulta clau per mos­trar de por­tes enfora que el camí obert amb la con­vo­catòria de la con­sulta del 9-N és sol­vent i rigorós.

Vénen set­ma­nes com­pli­ca­des. La pro­ba­ble sus­pensió cau­te­lar de la llei de con­sul­tes que ha d'apro­var el Par­la­ment a càrrec del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal ten­sarà la corda fins a l'extrem i en aquest esce­nari tots els suports seran ben­vin­guts. Però, està per la feina el món empre­sa­rial? El cert és que la majo­ria de les orga­nit­za­ci­ons han apro­vat decla­ra­ci­ons de suport al procés polític ende­gat pel Par­la­ment i, per tant, a la cele­bració de la con­sulta. Aquest suport es va esce­ni­fi­car de manera con­junta al maig en un acte cele­brat al far de Sant Sebastià, a Lla­franc (Pala­fru­gell), que va aple­gar dis­set patro­nals i les cam­bres de comerç, però que no va estar exempt de polèmica, ja que si bé Pimec, Fepime i la Cam­bra de Comerç de Bar­ce­lona es van adhe­rir al mani­fest, cap dels seus pre­si­dents va assis­tir a l'acte, tots per pro­ble­mes d'agenda. “Aques­tes absències van pro­vo­car certa decepció, però al cap i a la fi l'impor­tant és que les seves orga­nit­za­ci­ons van sig­nar”, des­taca el pre­si­dent de la Unió Empre­sa­rial de l'Anoia (UEA), una de les fir­mants, Blai Paco. La UEA havia apro­vat al prin­cipi del procés, i per una­ni­mi­tat, una decla­ració a favor de la con­sulta.

Alguns dels pre­sents en l'acte, però, accep­ten que els pro­ble­mes d'agenda es van com­pli­car en part per les “pres­si­ons i alguna tru­cada” i, de fet, en el cas de Fepime l'absència del seu ales­ho­res pre­si­dent, Eusebi Cima, era més que pre­mo­nitòria. Cima va donar el relleu a María Helena de Felipe Leh­to­nen al cap­da­vant de la patro­nal de pimes ads­crita a Foment del Tre­ball en les elec­ci­ons cele­bra­des el juliol pas­sat i la nova pre­si­denta ja ha dei­xat clar que Fepime només donarà suport a una con­sulta “dins la Cons­ti­tució i el marc legal”. Un gir que acosta Fepime a la línia que Joa­quim Gay de Mon­tellà defensa des de Foment.Es fa pinya a la cúpula, a pesar que bona part de les orga­nit­za­ci­ons ter­ri­to­ri­als de Foment del Tre­ball defen­sen sense fis­su­res el dret a deci­dir. “Veient el nom­bre tan ele­vat d'orga­nit­za­ci­ons i cam­bres sig­nants, ens podríem atre­vir a dir que el 80% o el 90% de l'empre­sa­riat dóna suport incon­di­ci­o­nal al procés ende­gat pel Par­la­ment de Cata­lu­nya”, indica Miquel Martí, pre­si­dent de Fem­cat, una altra de les orga­nit­za­ci­ons pre­sents. De fet, altres asso­ci­a­ci­ons empre­sa­ri­als com ara l'Adeg (Gar­raf, Alt Penedès i Baix Penedès) han apro­vat inter­na­ment decla­ra­ci­ons en aquest mateix sen­tit. “I, si no hi vam ser, a l'acte del mani­fest del far, va ser només perquè ens van avi­sar tard”, asse­nyala el seu pre­si­dent, Jordi Solé.

També des­taca aquest suport àmpli­a­ment majo­ri­tari al dret a deci­dir de l'empre­sa­riat el pre­si­dent de la patro­nal de Lleida, Coell, i alhora pre­si­dent de la Cam­bra de Comerç de Lleida, Joan Simó: “Una altra cosa és quin per­cen­tatge d'empre­sa­ris està a favor de la inde­pendència, però el com­promís amb la con­sulta és pràcti­ca­ment unànime.” I aquí el con­sens també és ampli a l'hora de mos­trar res­pecte per qual­se­vol opció de res­posta: “Nosal­tres hem de donar suport al dret a deci­dir, i així ho hem fet des del pri­mer moment, però no hem de defi­nir-nos sobre la inde­pendència perquè les posi­ci­ons dels nos­tres socis sobre aquest punt són plu­rals”, des­taca el pre­si­dent de Pimec, Josep González.

De fet, aquesta neu­tra­li­tat va supo­sar la sor­tida, abans de l'estiu, del Cer­cle Català de Nego­cis de la patro­nal que pre­si­deix González. El CCN és una de les poques asso­ci­a­ci­ons empre­sa­ri­als que es defi­neix i, de fet, es jus­ti­fica en l'objec­tiu d'asso­lir una Cata­lu­nya inde­pen­dent. Per al seu pre­si­dent, Albert Pont, resulta “sor­pre­nent” que hi hagi enti­tats que no s'hagin pro­nun­ciat de manera més oberta sobre el procés “perquè ha que­dat clar que el govern espa­nyol actua en con­tra dels interes­sos econòmics de Cata­lu­nya i perquè així el que fan és per­ver­tir les opi­ni­ons domi­nants a les seves bases”.

Por de les reac­ci­ons.

Ober­ta­ment inde­pen­den­tis­tes són també els prop de mil asso­ci­ats a la sec­to­rial empre­sa­rial de l'Assem­blea Naci­o­nal Cata­lana. La sec­to­rial va orga­nit­zar un acte de pre­sen­tació a Sant Fruitós de Bages el juliol pas­sat, que va reu­nir prop de 200 empre­sa­ris, i ultima pels pròxims dies un altre acte en favor de la inde­pendència, amb el suport d'altres orga­nit­za­ci­ons empre­sa­ri­als, que es pre­sen­tarà en breu i del qual el seu por­ta­veu, Fran­cesc Sánchez, encara no en vol reve­lar cap detall.

En tot cas, Sánchez veu “nor­mal” que costi que els empre­sa­ris es pro­nunciïn ober­ta­ment, “perquè molts tenen por de les reac­ci­ons que poden tenir els seus cli­ents espa­nyols, per exem­ple”. És el que va poder cons­ta­tar una empresària del sec­tor immo­bi­li­ari. “Fa dos anys vaig escriure una opinió sobre el procés amb motiu de la Diada i allò em va cos­tar dos cli­ents”, explica.

La situ­ació inversa, és a dir, la d'empre­sa­ris con­tra­ris al procés i que no s'atre­vei­xen a donar la seva visió per por de represàlies, la va denun­ciar l'expre­si­dent de l'asso­ci­ació de direc­tius ale­manys Albert Peters en la pre­sen­tació, al febrer, de l'ano­me­nada Decla­ració de Bar­ce­lona, una ini­ci­a­tiva pro­mo­guda bàsica­ment per direc­tius estran­gers i sig­nada avui per prop de 160 exe­cu­tius. “Hi ha gent que té por de sor­tir de l'armari”, afirma. La ini­ci­a­tiva de la Decla­ració de Bar­ce­lona va sor­gir –explica Peters– “de la pre­o­cu­pació per les con­seqüències de tot aquest procés sobre una de les regi­ons més for­tes d'Europa”. Però el que pre­o­cupa per sobre de tot aquest grup de direc­tius –admet Peters– són les for­mes. “Si aquí estiguéssim en una situ­ació pac­tada com la que hi ha a Escòcia, la nos­tra posició seria clara­ment dife­rent, ales­ho­res podríem par­lar-ho.” La diferència entre l'acti­tud dia­lo­gant del govern de David Came­ron i la del govern de Mari­ano Rajoy també aixeca els ànims dels empre­sa­ris més sobi­ra­nis­tes. “Came­ron afronta el pro­blema i intenta convèncer, men­tre que Rajoy prac­tica l'immo­bi­lisme”, diu el pre­si­dent de la Cecot, Antoni Abad.

Més deter­mi­nant sem­bla la posició contrària expres­sada per des­ta­cats empre­sa­ris, com són el pre­si­dent de Frei­xe­net, Josep Bonet, i el del grup Pla­neta, José Manuel Lara. Són, això sí, dels pocs exem­ples d'empre­sa­ris que, a títol indi­vi­dual, s'han sig­ni­fi­cat en con­tra d'una hipotètica inde­pendència, igual, això sí, que escas­sos són els noms com ara Joan Font (Bon Preu) i Víctor Grífols (Grífols), que han apos­tat per par­lar ober­ta­ment d'aquest esce­nari com una opor­tu­ni­tat posi­tiva. De fet, les sor­ti­des de l'armari –com diu Peters– són poques perquè la majo­ria dels empre­sa­ris, i sobre­tot aquells que es mouen en nego­cis ori­en­tats al con­su­mi­dor final, tenen clar que la neu­tra­li­tat és la carta més segura per evi­tar qual­se­vol tipus de boi­cot. I en aquest esce­nari és evi­dent que els que tenen el negoci fora de les fron­te­res penin­su­lars gau­dei­xen de més lli­ber­tat d'expressió. “Ja m'agra­da­ria ser el senyor Grífols”, comenta un empre­sari de l'entorn de Fem­cat. I no ho poden ser gai­res, ja que el 33% de les ven­des de pro­duc­tes cata­lans que es fan a fora van al mer­cat espa­nyol.

De fet, a la Gene­ra­li­tat estan prou con­tents de no haver de lle­gir cons­ta­ment als mit­jans decla­ra­ci­ons d'empre­sa­ris que par­lin en nega­tiu del procés. En aquest sen­tit, el pre­si­dent Mas apro­fi­tava la seva par­ti­ci­pació, aquesta set­mana, en els dinars col·loqui que orga­nitza la Cam­bra de Comerç de Bar­ce­lona per des­ta­car l'“acti­visme” d'una part de l'empre­sa­riat en l'adhesió al Pacte Naci­o­nal pel Dret a Deci­dir. I, de fet, més enllà de si és fàcil o no que els empre­sa­ris facin un pas més, per a molts d'ells l'acti­visme ha de que­dar-se just aquí, en la defensa de la cele­bració de la con­sulta. “Els empre­sa­ris són ciu­ta­dans com qual­se­vol altre i no han de pro­nun­ciar-se públi­ca­ment”, des­taca el pre­si­dent de la giro­nina Foeg, Ernest Plana. “La seva opció per­so­nal, ja la mani­fes­ta­ran si final­ment ens dei­xen votar”, hi afe­geix el pre­si­dent de Fem­cat, Miquel Martí. Al cap i a la fi, com des­taca el pre­si­dent de l'Adeg: “Sigui quin sigui l'esce­nari resul­tant, els empre­sa­ris sabrem adap­tar-nos-hi.”

El que és menys clar, però, és saber fins a quin punt el pro­ba­ble blo­queig del TC pugui gene­rar noves res­pos­tes. De moment, l'únic acte pre­vist és el que orga­nitza la sec­to­rial de l'ANC, però l'acció del govern espa­nyol en els pròxims dies podria gene­rar noves res­pos­tes. “Ho ani­rem veient”, diu Abad. Una altra incògnita paral·lela és saber si la posició man­tin­guda per la cúpula de Foment a favor d'una ter­cera via pugui tenir con­seqüències en les elec­ci­ons que la patro­nal ha de cele­brar abans de finals d'any. L'opció d'una can­di­da­tura alter­na­tiva que recu­lli una visió més en clau sobi­ra­nista -la que defen­sen bona part de les orga­nit­za­ci­ons ads­cri­tes- està oberta, si bé des de les orga­nit­za­ci­ons que s'han sig­ni­fi­cat amb la defensa al dret a deci­dir, com ara la patro­nal giro­nina, es deixa clar que, a pesar de les diferències amb la posició ofi­cial de Foment, no hi ha hagut pres­si­ons ni ten­si­ons. “La Foeg forma part de Foment, però té els seus pro­pis esta­tuts i òrgans de govern inde­pen­dents, i això evita qual­se­vol tipus de tensió”, afirma Ernest Pla­nas. En tot cas, el pre­si­dent de la Cecot, a qui molts apun­ten com a pos­si­ble líder d'aquesta can­di­da­tura, des­carta per ara l'opció i indica que “la qüestió política no hau­ria de ser l'argu­ment prin­ci­pal”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.