Borsa

Draghi anima el nou curs

Una sobtada rebaixa dels tipus d'interès retorna l'optimisme a uns mercats que s'estaven recuperant de la correcció patida a l'agost. L'Íbex 35 arriba als 11.148, 90 punts.

La recuperació durant l'agost i l'impuls rebut del BCE tornen
a situar l'Íbex 35 com
el segon millor índex
de l'exercici 2014

Lluny que­den les tur­bulències borsàries de l'agost que havien por­tat els prin­ci­pals par­quets a patir una forta cor­recció. L'aug­ment de les ten­si­ons geo­polítiques –prin­ci­pal­ment foca­lit­za­des a Ucraïna- i el dete­ri­o­ra­ment de l'eco­no­mia de la zona euro van pas­sar fac­tura aquest estiu als prin­ci­pals índexs. Aquesta dava­llada, que va por­tar l'Íbex 35 a caure a mínims per sota els 10.000 punts durant les pri­me­res set­ma­nes d'agost, feia pre­sa­giar un altre mes nega­tiu en el 2014 després que al juliol es trenqués la posi­tiva ratxa de set mesos amb guanys men­su­als. Però, a mesura que avançava l'agost, els inver­sors van anar retor­nant als par­quets apro­fi­tant la manca d'alter­na­ti­ves a les quals des­ti­nar els estal­vis i els bai­xos preus que havien asso­lit les acci­ons, en espera que l'enso­pe­gada fos tem­po­ral.

Dit i fet. Un cop ha arri­bat el setem­bre, i amb ell l'inici del nou curs, el Banc Cen­tral Euro­peu (BCE) ha entrat en escena per fer més supor­ta­ble la tor­nada a la rutina amb una actu­ació sor­presa. Dijous pas­sat el con­sell de govern del BCE es va reu­nir, però els mer­cats no espe­ra­ven cap movi­ment de rellevància. Només pro­me­ses d'actu­ació per esti­mu­lar l'eco­no­mia i poca cosa més. Per això la decisió de rebai­xar fins al 0,05% el preu del diner (que ja s'havia reta­llat el 8 de juny) va sor­pren­dre tot­hom. A aquesta mesura el pre­si­dent del BCE, Mario Draghi, hi va afe­gir la com­pra de deute i l'aug­ment de la pena­lit­zació als bancs pels diners dipo­si­tats a l'enti­tat. Tot per fer que el diner arribi a l'eco­no­mia, s'incre­menti la liqui­di­tat i, amb ella, el con­sum, i que el fan­tasma de la deflació i l'estan­ca­ment econòmic des­a­pa­re­guin de l'escena. I és que el BCE s'ensuma un dete­ri­o­ra­ment de l'eco­no­mia en les dar­re­res set­ma­nes i el vol fre­nar abans no sigui massa tard.

Aquesta bate­ria de mesu­res anun­ci­ada pel BCE i la treva en el con­flicte entre Ucraïna i Rússia -actu­al­ment en nego­ci­a­ci­ons- han des­per­tat l'opti­misme dels mer­cats en la pri­mera set­mana de setem­bre i els índexs s'han apun­tat impor­tants guanys.

Entre els millors.

El selec­tiu Íbex 35 ha estat capaç de sal­tar per sobre els 11.000 punts i ha pogut aca­bar la set­mana en els 11.148,90 punts, nivell que suposa un incre­ment del 3,92% en cinc ses­si­ons. Aquesta alça, jun­ta­ment amb la recu­pe­ració de l'índex en les dar­re­res set­ma­nes de l'agost, torna a situar l'Íbex 35 com el segon millor índex del 2014 entre els euro­peus i els nord-ame­ri­cans en apre­ciar-se un 12,43%, només superat per la plaça ita­li­ana. Així doncs, la por que des­per­ta­ven els països perifèrics arran de la pas­sada crisi de l'euro ha aca­bat per cap­gi­rar-se i ara les opor­tu­ni­tats d'inversió es tro­ben en aques­tes zones, que són les que reben els majors flu­xos de diner dels inver­sors.

La set­mana que aco­mi­a­dem ha engres­cat els inver­sors, atès que la pràctica tota­li­tat de valors del selec­tiu han fina­lit­zat diven­dres amb guanys. L'excepció del bon to gene­ra­lit­zat ha estat Grífols, que s'ha depre­ciat al vol­tant d'un 1%. Els sec­tors més bene­fi­ci­ats per la decisió del BCE han estat banca i cons­trucció. OHL, Acci­ona, Sacyr i FCC s'han apre­ciat més d'un 4% en la set­mana.

Per la seva part, Bankin­ter, Cai­xa­bank, BBVA, Banc Saba­dell també s'han gua­nyat el favor dels inver­sors i s'han apun­tat guanys set­ma­nals per sobre del 4%.Tot i no pertànyer a cap dels esmen­tats sec­tors, les acci­ons de Medi­a­set (Tele­cinco) s'han ficat entre les més alcis­tes de la set­mana en apun­tar-se un guany de més del 6,5% (simi­lar a la que sumen OHL, Bankin­ter i Cai­xa­bank) cotit­zant la millora del mer­cat publi­ci­tari.

Jazz­tel s'escalfa.

Durant les dar­re­res ses­si­ons també ha des­ta­cat Jazz­tel, després que Orange hagi mos­trat interès per obte­nir la com­pa­nyia de tele­co­mu­ni­ca­ci­ons. Cal asse­nya­lar que Jazz­tel acos­tuma a moure's a cop de rumors i en les dar­re­res set­ma­nes s'havien refre­dat les expec­ta­ti­ves de com­pra de la com­pa­nyia després que Voda­fone obtingués el con­trol d'Ono. No obs­tant això, Orange vol plan­tar cara a les grans tele­cos com Telefónica i la britànica Voda­fone, i s'ha interes­sat per Jazz­tel i Yoigo, cosa que ha escal­fat la cotit­zació de la pri­mera que s'ha apre­ciat un 4,5%.

La set­mana vinent vindrà mar­cada per la res­saca de les mesu­res d'estímul econòmic ende­ga­des pel BCE i per la manera com els mer­cats paei­xen que l'actu­ació del banc cen­tral res­pon al fet que l'eco­no­mia no s'ha reac­ti­vat tot i les mesu­res apli­ca­des ante­ri­or­ment per l'enti­tat.

A més, la set­mana vindrà far­cida d'indi­ca­dors macro­e­conòmics que ser­vi­ran per veure l'estat de l'eco­no­mia euro­pea i nord-ame­ri­cana, ara que l'alça dels tipus a l'altra banda de l'Atlàntic és més a prop i que l'evo­lució del mer­cat labo­ral ha dece­but a finals d'aquesta set­mana.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.