La societat de cost marginal zero i les perspectives de creixement mundaial
En la seva reunió del 4 de setembre i vista la realitat d'una economia europea en baixada de creixement fins al 0,9%, acompanyada d'una inflació de només el 0,6%, el Consell del Banc Central Europeu presidit per Mario Draghi va rebaixar el preu del diner del 0,15% al 0,05%. Va anunciar que el BCE començarà a comprar “Asset backed securities” del sector no financer privat a partir de l'octubre i l'augment dels interessos negatius pels bancs que tinguin dipòsits inactius al BCE del -0,1 al -0,2% reservant-se, de moment, la possibilitat de tornar a comprar massivament títols europeus.
Això vol dir que el BCE veu la situació econòmica molt complicada després, sobretot, de veure que les economies dels grans països de la zona euro estan en crisi i que les xifres d'altres grans economies mundials no fan pensar que la demanda externa hi ajudi gaire.
És en aquest context de crisi econòmica global en què estem estancats des del 2007 que Edicions Paidós publica la traducció del llibre de Jeremy Rifkin La Sociedad de coste marginal cero: el internet de las cosas, el procomún colaborativo y el eclipse del capitalismo, que ens invita a pensar que estem entrant en una societat diferent en què el PIB mundial creixerà menys perquè els béns i serveis tendiran a ser gairebé gratuïts. Per això, les mesures monetàries del BCE no són més que un pal·liatiu a la crisi que no serveixen per fer front als motius de fons d'aquesta, ja que lliguen amb la gran transformació que experimenta el nostre sistema econòmic, tal com el descriu Rifkin.
Segons l'autor nord-americà, que també ha assessorat la Comissió Europea, hem de veure que en la tercera revolució industrial en què estem ens endinsem, en un sistema econòmic nou. Aquest no és ni el capitalisme tradicional ni el socialisme sinó un món en què es creen immenses xarxes per internet per intercanviar béns i serveis (el que Rifkin qualifica de procomú col·lectiu, en què els productors són al mateix temps consumidors). Amb això, decreix l'interès per acumular béns, es compra menys, s'estalvia més, cada cop es comparteix més i es desmunten les perspectives de venda de molts sectors: ¿es vendran tants cotxes com ara si la gent s'adhereix a xarxes d'ús mancomunat de cotxes?
La societat de Rifkin.
Continuarà sent cada cop menys necessari el treball, com ja va dir Rifkin en el seu llibre La fi del treball del 1995, perquè si la primera revolució industrial (la de introducció del vapor) va posar fi al treball d'esclaus i serfs i la segona (la de l'electricitat) va reduir el treball a l'agricultura i a l'artesanat, la tercera redueix dràsticament el treball assalariat en indústria i serveis en funció de l'intercanvi, i no per pagament.
El “procomú col·laboratiu” de Rifkin suposa el creixement d'entitats no lucratives de l'estil de certes ONG, associacions de veïns, organitzacions de voluntariat i d'altres que sempre es poden connectar a través d'internet i fer possible “l'economia del compartir”.
En definitiva, els missatges del nou llibre de Rifkin porten l'economia mundial a escenaris que tensen enormement moltes pràctiques en què es basen les societats de consum actuals, i l'autor ens diu: “Amb aquest model reduirem la petjada ecològica dels rics, traurem de la pobresa el 40% de la humanitat que hi ha i estabilitzarem i reduirem la població perquè la nostra espècie visqui del rèdit de la biocapacitat de la Terra sense menjar-se el seu capital, com passa ara.
Potser aquesta visió de Rifkin sobre les virtuts de l'economia del compartir és excessivament optimista, però és veritat que suposa un ordre econòmic diferent del capitalisme actual per tornar-se a adequar a la biocapacitat del planeta.
