Pla per explotar les aigües litorals

En una de les seves cròniques de premsa, l'escrip­tor Josep Pla va des­criure amb pre­cisió fotogràfica l'entorn que havia anat obser­vant men­tre feia ruta i avançava des de Bar­ce­lona fins a Girona tot vore­jant la costa. Expli­cava Pla que “al sor­tir de Bar­ce­lona, per la car­re­tera del lito­ral, i cre­uar, en un matí de sol medi­ter­rani, tebi i ruti­lant, els pobles de la costa de lle­vant, hom queda sorprès de la tran­quil·litat i la pau que res­pi­ren”. Era a les aca­ba­lles de la Guerra Civil quan Pla feia aquesta nar­ració (ori­gi­nal­ment en cas­tellà) en un arti­cle al qual va posar per títol “Retorno sen­ti­men­tal de un catalán a Gerona”. Des de lla­vors, la rea­li­tat ha sofert força can­vis a banda de la nor­ma­lit­zació del topònim gironí perquè, posats a bus­car adjec­tius que des­cri­guin un dia de sol medi­ter­rani en algun racó de la franja cos­ta­nera cata­lana, pocs seran tan des­en­cer­tats com par­lar de “tran­quil·litat” i “pau”.

A Cata­lu­nya hi ha unes 600.000 pla­ces d'allot­ja­ment turístic i reben anu­al­ment més de 80 mili­ons de visi­tants. El 80% d'aques­tes pla­ces estan situ­a­des a la franja cos­ta­nera. Un recent anunci fet pel govern de la Gene­ra­li­tat revela una volun­tat d'esprémer encara més les pos­si­bi­li­tats del lito­ral i de maxi­mit­zar-ne les ren­di­bi­li­tats econòmiques.

No és cap secret que el sol i la platja esde­ve­nen una mina d'or per a un país com Cata­lu­nya (el turisme repre­senta prop del 12% del PIB i genera una ocu­pació de 350.000 per­so­nes) però la Gene­ra­li­tat per­se­gueix orde­nar els usos del lito­ral i explo­rar-hi noves poten­ci­a­li­tats. Bate­jat com a Pla del lito­ral català, el pro­jecte que s'acaba d'enge­gar traça “un full de ruta, con­sen­suat amb el sec­tor, que té com a objec­tiu dina­mit­zar les acti­vi­tats vin­cu­la­des a la nàutica d'esbarjo i millo­rar la sos­te­ni­bi­li­tat econòmica, social i bio­am­bi­en­tal del ter­ri­tori”. El con­se­ller d'Agri­cul­tura, Rama­de­ria, Pesca, Ali­men­tació i Medi Natu­ral, Josep Maria Pelegrí, va ser l'encar­re­gat de sor­tir en una roda de premsa a finals d'agost per donar detalls d'un pro­grama que, més que cen­trar el focus en les poten­ci­a­li­tats econòmiques de la costa i el lito­ral, es fa exten­siu a les comar­ques cata­la­nes amb aigües con­ti­nen­tals o flu­vi­als
(rius i embas­sa­ments).“És un àmbit ple d'opor­tu­ni­tats”, con­si­de­rava el con­se­ller, i afe­gia: “Cata­lu­nya dis­posa d'unes con­di­ci­ons immi­llo­ra­bles per al gau­di­ment i l'apro­fi­ta­ment dels recur­sos que tant el front marítim com el gran nom­bre de rius i embas­sa­ments dis­tribuïts per tot el ter­ri­tori ens ofe­rei­xen.”

Si la idea no és plan­tar més para-sols a la sorra i aixe­car més hotels i blocs d'apar­ta­ments, a qui­nes poten­ci­a­li­tats des­a­pro­fi­ta­des es refe­reix el govern?

Les acti­vi­tats vin­cu­la­des als cen­tres d'acti­vi­tats marítimes (acadèmies nàuti­ques, cen­tres d'immersió i cen­tres nàutics), la pesca recre­a­tiva i el turisme pes­quer són, supo­sa­da­ment, un filó per explo­tar. Només a Cata­lu­nya hi ha actu­al­ment 330.419 titu­la­ci­ons, llicències i acre­di­ta­ci­ons rela­ci­o­na­des amb acti­vi­tats que tenen l'aigua com a esce­nari (les titu­la­ci­ons de nàutica d'esbarjo i les llicències de pesca recre­a­tiva de superfície són les més nom­bro­ses). Per ava­luar l'impacte econòmic, a aques­tes xifres cal sumar-hi el nom­bre de visi­tants estran­gers que anu­al­ment visi­ten el país per rea­lit­zar-hi alguna mena d'acti­vi­tat nàutica o pes­quera.

Fre­de­ric Valls és el direc­tor gerent de l'Escola de Capa­ci­tació Nau­ti­co­pes­quera de Cata­lu­nya i una de les per­so­nes que més a fons coneix el nou pla de tre­ball. Explica que a hores d'ara “no hi ha un impacte econòmic cal­cu­lat”, i ho jus­ti­fica: “Volem començar inte­grant la situ­ació de par­tida en el pro­jecte, no fent una situ­ació de par­tida falsa.” Alerta: “Si aga­fem els números par­ci­al­ment es pot inter­pre­tar que estem davant d'un tema menor, i no ho és.” Pre­ci­sa­ment, un dels argu­ments del pla apel·la a la trans­ver­sa­li­tat d'aquest tipus d'acti­vi­tat econòmica perquè de les 41 comar­ques que con­fi­gu­ren el ter­ri­tori català, fins a 33 tenen algun tipus de recurs nàutic, marítim o pes­quer explo­ta­ble.

Un estudi ela­bo­rat fa uns anys per Albert Maria Soliva, cap d'ins­pecció pes­quera de la direcció gene­ral de Pesca i Afers Marítims, cal­cu­lava en 269,5 mili­ons d'euros anu­als l'impacte de la pesca recre­a­tiva a Cata­lu­nya. L'estudi no està actu­a­lit­zat i l'autor admet a dia d'avui que “l'impacte de la crisi no es pot obviar”, però con­ti­nua con­si­de­rant les xifres actu­als poc esbi­ai­xa­des. El docu­ment, publi­cat pel depar­ta­ment de política econòmica de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona, des­grana que el pes­ca­dor de costa genera una des­pesa anual de 961 euros, que el sub­ma­ri­nista gasta 4.004 euros i que el pes­ca­dor recre­a­tiu d'embar­cació genera un movi­ment de 8.307 euros.