Degoteig baixista i dol
Un cop esvaït l'optimisme pel BCE, s'imposa la recollida de beneficis just quan apareixen dubtes nous en l'horitzó borsari. L'Íbex 35 perd un 2,33% i diu adéu als 11.000 punts
i la segona, per la concentració del sector
L'optimisme que va inundar els mercats borsaris la setmana passada, amb el Banc Central Europeu (BCE), s'ha esvaït. Els inversors han tocat de peus a terra i un cop han digerit les bondats dels plans d'estímul endegats per Mario Draghi, president de l'entitat, les vendes s'han estès pertot arreu en una setmana òrfena de dades macroeconòmiques de rellevància. Després de les alces de la setmana prèvia (la segona millor del selectiu Íbex 35 en el 2014, que va pujar un 3,92%) tocava fer caixa i això és precisament el que ha passat ara, que el panorama s'omple de núvols.
La proximitat del referèndum a Escòcia (que se celebra dijous vinent) i la incertesa sobre el resultat han sacsejat les borses en les últimes sessions. Els dubtes sobre aquest procés i les seves semblances amb el cas català han colpejat tant la borsa londinenca com l'espanyola, una de les que pitjor comportament setmanal ha registrat.
Tant és així que el selectiu índex espanyol ha acabat en números vermells en quatre dels cinc dies que té la setmana. Divendres l'Íbex 35 es va acomiadar en els 10.888,90 punts, després de caure un 2,33% en cinc sessions. D'aquesta manera els guanys anuals de l'índex es redueixen fins al 9,80%.
La recollida de beneficis en els valors bancaris ha estat una de les causes que han llastrat l'evolució de l'Íbex 35 en la setmana. Els bancs havien pujat molt la setmana precedent a l'abric de les mesures del BCE, i durant els últims dies els inversors han preferit passar per caixa.
A més, la mort sobtada del president del Santander, Emilio Botín, encara ha colpejat més els títols de l'entitat per les incerteses sobre el seu substitut i sobre l'evolució del banc en el futur més immediat. L'acció del Santander ha acabat la setmana amb un descens de més del 2%, tot i que el mercat ha superat el dol i ha donat el vistiplau a Ana Botín com a nova timonera del banc.
A part del sector bancari, que ha estat un dels protagonistes indiscutibles d'aquesta setmana per les raons esmentades abans, les empreses de telecomunicacions també han tingut rellevància en les darreres sessions. Jazztel torna a estar rodejada de rumors i notícies sobre les concentracions en el sector.
Aquesta setmana els responsables de la companyia han confirmat que estudien la compra de Yoigo, avançant-se a Orange, per esdevenir una de les grans del sector. No obstant això, Jazztel continua sent la candidata perfecta per ser opada per Orange i això ha fet que hagi estat un dels pocs valors que han aconseguit tancar la setmana amb guanys. Tan sols en la sessió de divendres les accions de Jazztel van arribar a repuntar més d'un 3% i en el conjunt de la setmana han repuntat prop d'un 3,5%.
Càstig.
Per contra, Mediaset ha esdevingut el millor valor d'aquesta setmana, ja que ha esquivat les pèrdues que s'han estès per la pràctica totalitat de valors, i divendres va tancar amb un alça superior al 7% en cinc sessions. La millora del mercat publicitari i, amb aquesta, els ingressos que podrien percebre les empreses de mitjans de comunicació, han impulsat la cotització del grup, que ha repetit el comportament positiu de la setmana precedent (en què ja s'insinuava una alça del 6,62%).
La manca de referències de rellevància ha intensificat la prudència dels inversors i ha desviat l'atenció dels mercats en altres focus que poden fer trontollar les borses en les properes jornades. La treva a Ucraïna i les sancions econòmiques de la Unió Europea (UE) a Rússia preocupen els inversors, tot i que les tensions a la zona sembla que s'han relaxat els últims dies. A més a més, la dada d'atur negativa als EUA de dijous va donar més excuses als inversors per extremar la cautela a final de setmana, ja que va posar en dubte la fortalesa del mercat laboral. Malgrat la confusió en els parquets i el degoteig baixista de les últimes sessions, cal destacar que molts dels principals índexs borsaris encara estan en nivells màxims i que serà difícil que intentin pujar fins a límits superiors si no apareixen motors nous que els facin avançar.