Al con­trari. Tot­hom parla de turisme de con­gres­sos i defensa aquest tipus d'acti­vi­tat. Però el cert és que mai han bus­cat la nos­tra inter­lo­cució, i això que tenim molt a dir. Ningú mai ens ha con­vo­cat per par­lar d'estratègia. Ni abans que es par­lava d'Euro­ve­gas ni ara que es fa de BCN World.

No sé quin tipus de con­gres­sos vin­dran, perquè entre el 80% i el 90% de les acti­vi­tats con­gres­su­als que estem orga­nit­zant són científiques, finançades prin­ci­pal­ment per la indústria far­macèutica, que té un codi deon­tològic que li pro­hi­beix allot­jar assis­tents en hotels de cinc estre­lles i anar a llocs de joc.

Insis­teixo que no hem tin­gut cap mena de con­tacte. Però de con­gres­sos no en faran, en tot cas incen­tius o con­ven­ci­ons empre­sa­ri­als. Estem repli­cant el model que ens ha por­tat a tenir palaus de con­gres­sos buits a cada muni­cipi. Tirar pel dret sense pre­gun­tar a qui estem en con­tacte amb la gent que vol fer els con­gres­sos i sabem què és el que es neces­sita.

A nosal­tres ens rega­len palaus a canvi que por­tem con­gres­sos, però és molt difícil en segons quins llocs. Això era un error total des del prin­cipi. No es poden fer con­gres­sos allà on no hi hagi una bona comu­ni­cació ni capa­ci­tat hote­lera. La sort que hem tin­gut és que ha arri­bat l'AVE a les qua­tre capi­tals cata­la­nes, perquè a Girona, per exem­ple, no podies fer res perquè no tenies com arri­bar-hi.

Bàsica­ment neces­si­tes infra­es­truc­tura per dur-lo a terme, allot­ja­ment i comu­ni­ca­ci­ons. A àmbit inter­na­ci­o­nal ajuda que la gent hi vul­gui anar. Per això Bar­ce­lona s'ha enfi­lat al quart lloc a Europa com a des­ti­nació de con­gres­sos, perquè la gent vol venir. Els orga­nit­za­dors saben que si el por­ten a Bar­ce­lona vindrà més gent. Molts dels nos­tres cli­ents són repre­sen­tants locals d'orga­nit­za­ci­ons que han dema­nat que es faci a Bar­ce­lona. Hem d'evi­tar espat­llar-ho.

Les notícies sobre el turisme de bor­rat­xera que hem tin­gut aquest agost poden posar en risc tot el que hem acon­se­guit.

No de moment. Però pen­sem que pot afec­tar. A mi m'ha pas­sat que quan he pro­po­sat algun espai prop de les Ram­bles, m'han arru­fat el nas perquè pen­sen que els atra­ca­ran. La por de la delinqüència ha bai­xat aquests últims mesos gràcies a l'esforç en segu­re­tat. Per això les notícies de la Bar­ce­lo­neta ens han de fer posar en alerta.

Sí. Aquests grans con­gres­sos que por­ten més de 30.000 assis­tents solen estar orga­nit­zats per fir­mes estran­ge­res. Però per a la ciu­tat són impor­tantíssim per la riquesa que com­por­ten però també pel ressò mediàtic inter­na­ci­o­nal que acon­se­guei­xen i que cri­den cap a Bar­ce­lona altres reu­ni­ons. Paral·lela­ment al congrés de car­di­o­lo­gia, els dife­rents mem­bres de l'asso­ci­ació hem estat orga­nit­zant altres con­gres­sos. La meva empresa, per exem­ple, n'ha mun­tat un de neu­ro­fi­bro­ma­tosi al qual han vin­gut unes 300 per­so­nes de tot Europa. Més del 50% dels con­gres­sos tenen menys de 500 assis­tents.

No n'hem sor­tit tan mal parats com altres sec­tors. Mal­grat que hi ha hagut gran des­a­pa­ri­ci­ons com ara Via­jes Mar­sans o Ibe­ria Con­gre­sos, que l'ha absor­bit Bar­celó, i algun colós inter­na­ci­o­nal que ha des­a­pa­re­gut. Ara bé, l' estruc­tura de la majo­ria dels OPC és molt petita; la mit­jana de tre­ba­lla­dors estava abans de la crisi en 6,5 per­so­nes. Ales­ho­res l'adap­tació a la crisi no ha estat traumàtica.

Els incen­tius i les con­ven­ci­ons van caure en picat. Però els con­gres­sos, que tenen un per­fil més científic i que estan molt pau­tats en el temps, s'han con­ti­nuat fent, però s'han vist afec­tats perquè la indústria far­macèutica no podia pagar els preus d'abans. També ens ha per­ju­di­cat molt la pujada de l'IVA cul­tu­ral al 21%. En canvi no hem pogut apu­jar les quo­tes perquè els met­ges també han patit. Per tant, hem tin­gut menys recur­sos per fer coses. Hi ha con­gres­sos que s'han reduït un 60-70%. Ara sem­bla que torna a can­viar de mica en mica la tendència.

Ara sem­bla que torna a aug­men­tar. Però si el con­gres­sista pot estal­viar-se l'allot­ja­ment, va i torna el mateix dia. En con­seqüència hem hagut d'adap­tar els con­gres­sos i ara mirem de fer-los en cap de set­mana: diven­dres tarda i dis­sabte matí, per exem­ple. Això es fa per evi­tar que els met­ges per­din dies de for­mació que no tenen.