Focus

Catalunya deixa de perdre empreses

El cens empresarial comença a sumar negocis després de cinc anys en negatiu en què el teixit n'ha perdut uns 45.000. Es creen més societats i en desapareixen menys

Els experts no pensen que la millora de les expectatives animi els emprenedors
La tarifa plana en les quotes dels autònoms ha fet augmentar aquest col·lectiu
Barcelona Activa observa un increment dels préstecs dels bancs als projectes
Ara els emprenedors aixequen recursos i es palanqueja just el necessari
No calen mesures de foment empresarial sinó polítiques de reactivació
L'empresa necessita polítiques de suport que li posin les coses més fàcils
La difusió de la cultura emprenedora està agafant en la societat
Quan s'han destruït tantes empreses, les que queden són més resistents

Creix la base d'empre­ses a Cata­lu­nya després de cinc anys de min­ves con­ti­nu­a­des en què la població s'ha reduït en prop de 45.000 soci­e­tats, des de les 635.445 que hi havia el 2008 fins a les 590.629 del 2013. Enguany, en el segon tri­mes­tre, un període històrica­ment posi­tiu perquè pugen les altes d'acti­vi­tat anti­ci­pant la cam­pa­nya d'estiu en el turisme, el saldo entre cre­ació i des­a­pa­rició de nego­cis ha estat excep­ci­o­nal­ment bo. De fet, a l'Obser­va­tori d'Empresa i Ocu­pació, un orga­nisme de la Gene­ra­li­tat que fa un segui­ment de la demo­gra­fia empre­sa­rial, no recor­den un període tan favo­ra­ble.

Les estadísti­ques d'altes van regis­trar un aug­ment de 31.286 empre­ses, xifra que repre­senta el 5,3% de totes les que hi havia acti­ves en el pri­mer tri­mes­tre, men­tre que les bai­xes van ser de 23.482, el 4%. La diferència és el que s'ano­mena taxa neta d'entrada d'empre­ses (TNE) i la d'aquest segon tri­mes­tre, 1,3%, és la més ele­vada de la sèrie històrica. A més a més, enca­dena tres períodes en posi­tiu. No cal dir que al llarg de la crisi la gran majo­ria dels tri­mes­tres s'han tan­cat amb taxes nega­ti­ves. Manu­ela Redondo, tècnica del ser­vei d'Anàlisi, Estu­dis i Pros­pec­tiva del Depar­ta­ment d'Empresa i Ocu­pació, deta­lla que el tri­mes­tre amb la pit­jor taxa va ser el pri­mer del 2009, amb un -1,1%.

Així doncs, si està aug­men­tant la base d'empre­ses per pri­mera vegada en molt de temps és per una doble dinàmica: d'una banda, perquè cada cop hi ha més per­so­nes que fan el pas de mun­tar la seva empresa, i de l'altra, i pot­ser més impor­tant, perquè hi ha una menor mor­ta­li­tat d'empre­ses. Així, només entre els mesos d'abril i juny pas­sats han des­a­pa­re­gut unes 1.500 empre­ses menys que en els matei­xos mesos del 2013. Tot apunta que aquesta evo­lució es con­so­li­darà els pròxims mesos i que el 2014 se sal­darà en posi­tiu. És la con­dició sine qua non perquè es con­so­lidi la recu­pe­ració econòmica i que es gene­rin llocs de tre­ball.

¿Però la millora de la demo­gra­fia empre­sa­rial és causa o con­seqüència de la millora en l'eco­no­mia? ¿Es creen més empre­ses perquè han millo­rat les expec­ta­ti­ves econòmiques i això anima l'empre­ne­dor o l'eco­no­mia s'està recu­pe­rant gràcies al fet que la gent se sobre­posa i afronta els pro­ble­mes amb empre­ne­do­ria?

Camil Ros, secre­tari de política sin­di­cal d'UGT Cata­lu­nya, s'inclina més de la segona opció. Pensa que el pols econòmic del país i del con­junt d'Europa és tan feble que més que de recu­pe­ració s'ha de par­lar d'estan­ca­ment. En aquest con­text veu difícil que les expec­ta­ti­ves esti­guin sent un revul­siu en la fer­ti­li­tat empre­sa­rial i apunta a la “des­es­pe­ració” de mol­tes per­so­nes que no tro­ben feina i que s'han que­dat sense recur­sos i “no tenen altra alter­na­tiva que mun­tar un negoci”, asse­gura.

L'empre­ne­do­ria per neces­si­tat és cer­ta­ment un dels motors de cre­ació d'empre­ses. I si s'observa la taxa d'atu­rats de llarga durada -el 40,7% dels atu­rats fa més de dos anys que bus­quen feina-, aquesta font de nous empre­sa­ris no ha fet més que créixer en els dar­rers anys. Aquest és un dels prin­ci­pals fac­tors que també s'obser­ven a Bar­ce­lona Activa, l'agència per al desen­vo­lu­pa­ment de l'Ajun­ta­ment de la capi­tal cata­lana. Xavier Dumont, cap del cen­tre de recur­sos per empren­dre d'aquest orga­nisme, explica que un dels per­fils empre­ne­dors que més han cres­cut és el de l'atu­rat que fa molt de temps que busca feina sense èxit.

A Bar­ce­lona Activa l'any 2013 van asso­lir un màxim històric d'atenció a per­so­nes que volien mun­tar el seu negoci: prop de 15.000, un 10% més. “Aquesta tendència no s'explica per un únic fac­tor sinó per la suma de diver­ses cau­ses. Una d'elles és que en deter­mi­nats sec­tors, sobre­tot els vin­cu­lats amb les TIC, la cre­a­ti­vi­tat o les bio­tec­no­lo­gies, s'ha for­jat tot un eco­sis­tema d'empre­ses de referència, d'acce­le­ra­do­res, d'incen­tius i d'ins­ti­tu­ci­ons que estan afa­vo­rint el sor­gi­ment de pro­jec­tes en aquest àmbit”, diu Dumont.

Teks­tom Solu­ti­ons és un d'aquests pro­jec­tes. L'empresa es va cons­ti­tuir l'abril pas­sat i actu­al­ment està en una fase pre­li­mi­nar de desen­vo­lu­pa­ment del pro­ducte i de veri­fi­cació de la via­bi­li­tat davant els cli­ents poten­ci­als: les edi­to­ri­als. Teks­tom genera infor­mació qua­li­ta­tiva perquè els edi­tors tin­guin més pun­te­ria a l'hora d'iden­ti­fi­car els lli­bres que poden ser super­ven­des. Els seus impul­sors són Marc Martínez i Marc San­tan­dreu, que tenen al vol­tant dels qua­ranta anys i aquesta és la seva pri­mera experiència empre­ne­dora.

Per què ara? San­tan­dreu asse­gura que el que els ha fet deci­dir són raons per­so­nals i no tant d'entorn econòmic: “Tenim experiència, hem vist l'opor­tu­ni­tat i ens tro­bem en un moment de les nos­tres vides que ens il·lusi­ona fer aquest pas”, diu San­tan­dreu. Aquests dos empre­ne­dors reco­nei­xen que els ajuts públics i el suport ins­ti­tu­ci­o­nal a l'hora de dema­nar un préstec els han apla­nat el camí, perquè opi­nen que l'accés al finançament encara és un fre impor­tant per a la cre­ació d'empre­ses.

Recur­sos.

L'accés al capi­tal és un dels fac­tors crítics que més han can­viat en els dar­rers anys, en el sen­tit que s'ha com­pli­cat molt. Jaume Moreno, direc­tor del seg­ment d'empre­ses de Banc Saba­dell, explica que la faci­li­tat amb la qual abans les enti­tats finan­ce­res con­ce­dien els diners ha donat pas a un major “rigor”, però refusa la idea que l'aixeta esti­gui tan­cada per als empre­ne­dors. “Ara mirem molt que el pla de negoci sigui cohe­rent amb l'empresa que es vol mun­tar i que la sol·lici­tud de finançament s'ajusti en tots els aspec­tes amb el que ha de ser i no més”, pun­tu­a­litza Moreno.

En aquest con­text, el direc­tiu del Banc Saba­dell reco­neix que els empre­ne­dors opten per limi­tar al màxim el seu palan­que­ja­ment i tiren dels estal­vis, de la família, per capi­ta­lit­zar l'atur o d'inver­sors par­ti­cu­lars. No obs­tant això, aquesta enti­tat està aug­men­tant el nom­bre d'ope­ra­ci­ons i el volum del capi­tal: el 2013 ho van fer en un 25% i 9% intera­nual, res­pec­ti­va­ment, i aquest any, fins al juliol, en un 30% i 10%. En els set pri­mers mesos de l'any ja s'han con­ce­dit 530 mili­ons d'euros a pro­jec­tes empre­sa­ri­als que comen­cen.

També a Bar­ce­lona Activa estan notant que torna a fluir el finançament ban­cari, com a mínim als pro­jec­tes que ells estu­dien. “Des de prin­cipi d'any ja hem superat tot el capi­tal con­ce­dit per bancs al llarg del 2013 i el mateix amb el nom­bre d'ope­ra­ci­ons”, apunta Xavier Dumont.

Inversió estran­gera.

Un altre fac­tor que està con­tri­buint a la cre­ació d'empre­ses és l'arri­bada d'inversió estran­gera, aquesta pot­ser més con­di­ci­o­nada per les notícies de represa de l'eco­no­mia. Així, per exem­ple, el segon tri­mes­tre de l'any va ser l'esco­llit per una firma de logística suïssa per ins­tal·lar-se a Bar­ce­lona, des d'on pretén coman­dar la implan­tació a tot l'Estat. Al maig es va cons­ti­tuir la soci­e­tat i la pre­visió és que s'obrin sucur­sals a València i a Madrid. De moment la plan­ti­lla la for­men qua­tre per­so­nes. Òscar Martínez, res­pon­sa­ble per a Espa­nya de la com­pa­nyia, explica que la decisió empre­sa­rial forma part d'un pla més ampli que pre­veu l'esta­bli­ment de la com­pa­nyia suïssa en 15 països. Ara bé, reco­neix que el sec­tor logístic és un dels pri­mers que estan notant la represa de l'eco­no­mia, per la qual cosa és un moment oportú: “El con­sum de les famílies millora i les impor­ta­ci­ons crei­xen i això són bones notícies per a una empresa que es dedica al trans­port de mer­ca­de­ries amb l'Àsia”, afirma.

Autònoms.

Amb tot, les grans dinàmiques rela­ci­o­na­des amb l'evo­lució de la demo­gra­fia empre­sa­rial estan pro­ta­go­nit­za­des per nego­cis molt petits i en molts casos uni­per­so­nals. Tor­nant a la TNE del segon tri­mes­tre, la taxa és supe­rior en el cas de les empre­ses amb pocs tre­ba­lla­dors: de l'1,6% en el cas de les soci­e­tats que tenen entre 1 i 9 assa­la­ri­ats, i de l'1,2% en les que no tenen assa­la­ri­ats. Per con­tra, la TNE de les empre­ses de 10 tre­ba­lla­dors o més, essent posi­tiva, és molt baixa.

També des­taca el fet que de les 31.286 empre­ses que es van mun­tar el segon tri­mes­tre, gai­rebé un terç són, en rea­li­tat, reac­ti­va­ci­ons, és a dir, empre­ses pre­e­xis­tents que van dei­xar d'estar acti­ves durant un temps i que han tor­nat a fac­tu­rar. Manu­ela Redondo reco­neix que aquest tipus de com­por­ta­ments encaixa més amb el per­fil de l'autònom.

En aquest mateix sen­tit, cal recor­dar que el 2013 el govern espa­nyol va apro­var l'ano­me­nada tarifa plana d'autònoms dins de l'estratègia de foment de l'empre­ne­do­ria. Aquesta nor­ma­tiva ha reduït sig­ni­fi­ca­ti­va­ment les quo­tes i ha esti­mu­lat l'apa­rició de nous autònoms, sobre­tot joves.

Fent un repàs men­tal sobre les ini­ci­a­ti­ves legals que poden haver influït en la fer­ti­li­tat empre­sa­rial, Oriol López, res­pon­sa­ble de l'asses­so­ria d'empre­ses Asfem, no en troba cap de tan efec­tiva com aquesta. Segu­ra­ment perquè hi havia una demanda latent: “Hi ha tota una gene­ració jove que és més bel·lige­rant a l'hora de per­se­guir els seus som­nis, estan més des­perts per detec­tar opor­tu­ni­tats i s'hi llan­cen assu­mint tots els ris­cos. La crisi ha vin­gut a acti­var molta gent en aquest sen­tit. El resul­tat són empre­ses peti­tes amb una mínima estruc­tura però amb ambició glo­bal; d'aquest tipus se n'estan cre­ant mol­tes”, asse­gura López.

Però des de la patro­nal de la petita i mit­jana empresa, Pimec, s'asse­gura que el legis­la­tiu encara pot fer més per reforçar el repunt de l'empre­ne­do­ria. En con­cret, Joan Maria Gimeno, vice­pre­si­dent de la ins­ti­tució, explica que estan inten­si­fi­cant les acci­ons de pressió davant les instàncies polítiques per tal que s'adop­tin mesu­res en favor d'una admi­nis­tració més “ama­ble” amb el tei­xit empre­sa­rial. Gimeno pensa que la crisi ha demos­trat tot el con­trari (vegeu pàgina 4). Pimec també tre­ba­lla per tal que la reforma fis­cal que pre­para el govern cen­tral sigui sen­si­ble amb les deman­des de les pimes.

Pel que fa a l'admi­nis­tració cata­lana, la llei òmni­bus de la Gene­ra­li­tat tenia un dels seus pilars en la sim­pli­fi­cació admi­nis­tra­tiva, tan recla­mada per les asso­ci­a­ci­ons empre­sa­ri­als. Llar­ga­ment anun­ci­ada però que no acaba de veure la llum.

Per als sin­di­cats, més que mesu­res con­cre­tes per esti­mu­lar la cre­ació d'empre­ses en aquests moments el que calen són polítiques de reac­ti­vació econòmica que garan­tei­xin l'acti­vi­tat: “Aquesta és la millor manera d'afa­vo­rir les empre­ses”, diu Camil Ros d'UGT.

Gimeno pensa també que tan impor­tant com aju­dar els que volen mun­tar una empresa és evi­tar que els nego­cis que estan en la corda fluixa aca­bin abai­xant la per­si­ana: “Encara hi ha mol­tes empre­ses amb difi­cul­tats”, adver­teix.

Ara bé, les dades sobre la reducció de la mor­ta­li­tat són molt posi­ti­ves. La lec­tura que en fan els experts con­sul­tats és que quan han des­a­pa­re­gut tan­tes empre­ses, les que han resis­tit l'impacte s'han fet més for­tes. “Estem en un cas de selecció natu­ral, les empre­ses que han fet els ajus­tos i han sobre­vis­cut difícil­ment des­a­pa­rei­xe­ran ara”, asse­gura Jaume Moreno, de Banc Saba­dell.

D'aquesta manera, la nova demo­gra­fia empre­sa­rial de Cata­lu­nya està for­mada per empre­ses que, havent superat la part més dura d'una de les cri­sis més pro­fun­des i com­ple­xes que es recor­den, s'han fet més resis­tents. Però també per una nova gene­ració d'empre­ses que han vist la llum en un entorn de màxima exigència i nei­xen més pre­pa­ra­des per fer front a les con­tingències.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.