La tem­pesta per­fecta que ha estat aquesta crisi s'ha endut mol­tes i bones empre­ses i els cor­res­po­nents llocs de tre­ball. El reple­ga­ment dels mer­cats finan­cers va aga­far molts nego­cis amb uns nivells d'endeu­ta­ment ele­vats i amb les seves tre­so­re­ries massa depen­dents dels pro­duc­tes finan­cers cre­ats en l'època de l'ale­gria. Aquest pri­mer tsu­nami es va aba­tre sobre una pri­mera línia d'empre­ses, que va des­a­parèixer. Després la moro­si­tat va pro­vo­car una segona onada de des­a­pa­ri­ci­ons en cas­cada. La ter­cera plaga va venir amb la cai­guda del con­sum i l'ensor­ra­ment d'alguns sec­tors com ara el de la cons­trucció o el finan­cer mateix que van aca­bar per rema­tar un altre grup de nego­cis.

Per si no fos sufi­ci­ent, la patro­nal Pimec pensa que el fei­xuc marc que regula les obli­ga­ci­ons de les empre­ses i l'acti­tud infle­xi­ble de les admi­nis­tra­ci­ons han pogut ser el cop de gràcia. En aquest sen­tit, Joan Maria Gimeno, pre­si­dent de la comissió econòmica i fis­cal de l'enti­tat, con­si­dera que mol­tes empre­ses que han des­a­pa­re­gut es podrien haver sal­vat si les instàncies públi­ques hagues­sin lle­git millor el moment i hagues­sin actuat amb més com­prensió en temes com ara els impa­ga­ments a Hisenda o la Segu­re­tat Social.

El fet és que aquest ter­ra­bas­tall ha can­viat radi­cal­ment la demo­gra­fia empre­sa­rial de Cata­lu­nya. Per sec­tors, des­taca la pèrdua de pes de la cons­trucció, que de supo­sar el 18,6% de les empre­ses el 2008 ara repre­senta el 13,2%, com a con­seqüència de la des­a­pa­rició d'un terç dels nego­cis.

La indústria també s'ha vist arros­se­gada per la crisi i ha accen­tuat la seva pro­lo­gada pèrdua de pro­ta­go­nisme de les últi­mes dècades. Un 21,1% de les soci­e­tats han abai­xat la per­si­ana i de ser el 7,8% del total ara són el 6,6%.

Els nous nego­cis s'han obert prin­ci­pal­ment en el sec­tor dels ser­veis. Entre els anys 2008 i 2013 el nom­bre de soci­e­tats en aquest àmbit han aug­men­tat en un 1,2% i supera el llistó del 80%.

Si s'ana­litza la sag­nia d'aquests anys des del punt de vista de la dimensió, s'observa el càstig sofert per les empre­ses de 10 a 49, que han acu­mu­lat un des­cens del 30,3%, segui­des de les de 200 a 249 emple­ats, que han cai­gut prop d'un 20%, i les de 50 a 199, amb un -17%. El grup d'empre­ses amb 250 tre­ba­lla­dors o més han acu­mu­lat un des­cens de prop del 13%.

També és força dis­par l'impacte geogràfic de la crisi. Men­tre a Tar­ra­gona han des­a­pa­re­gut el 9,7% de les empre­ses -aquest cop entre els anys 2009 i 2013- i a Lleida, el 8,4%, a la demar­cació de Bar­ce­lona s'ha regis­trat un des­cens del 6,2% i a Girona, el 2%.

A l'Asso­ci­ació Empre­sa­rial de l'Hos­pi­ta­let i Baix Llo­bre­gat (Aeball), un ter­ri­tori històrica­ment indus­trial, es comença a fer balanç de la des­trossa de la crisi. Pre­o­cupa espe­ci­al­ment la des­a­pa­rició de les empre­ses indus­tri­als per la qual es mos­tren espe­ci­al­ment actius a l'hora de recla­mar la rein­dus­tri­a­lit­zació de la comarca: “Els polígons s'han anat trans­for­mant en espais per a la logística, però som un país indus­trial i aspi­rem que torni la indústria”, pro­clama Javier Bara­tech, pre­si­dent de la comissió d'indi­ca­dors econòmics de l'asso­ci­ació. Bara­tech demana un entorn més pro­cliu a la indústria: “Hi ha molts empre­sa­ris manu­fac­tu­rers que es venen els seus nego­cis perquè estan farts”, diu.