L 'acord per entrar al capital de Ficosa amb una participació del 49% representa el retorn de Panasonic a la fabricació a Catalunya, nou anys després del tancament de la fàbrica d'aspiradores de Celrà. Aquesta va ser una de les primeres multinacionals japoneses que es van instal·lar al país -la primera va ser Sanyo, el 1969, a Barberà del Vallès-, amb l'obertura l'any 1975 d'una planta que els primers anys es dedicava exclusivament a les aspiradores i posteriorment va ampliar l'activitat als altaveus d'alta fidelitat i als vídeos. En la dècada següent, altres empreses japoneses d'electrònica de consum es van instal·lar a Catalunya com a plataforma d'exportació a la UE, però la introducció de la competència xinesa els va treure competitivitat per preu i Panasonic -que ja hi havia abandonat l'activitat d'àudio i vídeo- va tancar a Celrà, des d'on exportava a més de 30 països però on havia acumulat 12 milions d'euros de pèrdues en cinc anys, per passar a fabricar les aspiradores a la Xina.

Després van marxar Yamaha, Sharp i Sony, que tenia a Viladecavalls una fàbrica que va comprar Ficosa, un del socis que Panasonic ha triat per créixer en el sector de l'automoció, dins un pla de reconversió del grup, que s'ha rendit a l'evidència que l'electrònica de consum japonesa no té futur davant la competència xinesa i coreana. En aquest context, l'any passat va anunciar que deixava de fabricar televisors de plasma i la seva entrada en camps com l'automoció, l'aviació i l'energia. Vol deixar de ser considerada només com una companyia que ven televisors o càmeres digitals, es defineix com una ecoenginyeria i vol créixer fora del Japó en negocis on ja treballa allí, on aquest grup amb quasi 300.000 treballadors arreu del món també es dedica ala construcció i venda de cases eficientment energètiques i al desenvolupament de bateries per a automòbils, especialment després de la compra de Sanyo.

Panasonic ha apostat pel desenvolupament de sensors d'automòbils, i pretén combinar aquesta tecnologia amb els sistemes de càmeres i identificació d'obstacles per a automòbils concebuts per Ficosa. Amb aquesta operació, aspira a convertir-se en un actor mundial en les tecnologies de conducció automatitzada, per a les quals es preveu un important augment de la demanda a mitjà termini. Concretament, Panasonic s'ha fixat l'objectiu d'augmentar la seva facturació a l'àrea de l'automòbil d'un 50 per cent per a 2018, fins als 2.000 bilions de iens (14.400 milions d'euros), i l'aliança amb el fabricant català busca augmentar unes vendes al mercat europeu que ara són febles.

També en l'àmbit de l'automòbil, Panasonic s'està bolcant en el desenvolupament de bateries d'ió-liti per a cotxes elèctrics, i aquest mes ha creat una filial als Estats Units dins l'acord amb Tesla per construir una fàbrica de bateries per a cotxes elèctrics als Estats Units, que disposarà d'una plantilla de 6.500 treballadors l'any 2020.

El segment d'energia, basat en productes que permetin la seva creació, emmagatzematge i administració, inclou també panells solars, piles de combustible i sistemes de gestió. Panasonic va anunciar al novembre la seva entrada al mercat europeu d'enllumenat amb les seves llums LED de baix consum, aprofitant que a la UE està prohibida la fabricació i venda de bombetes incandescents. Té una fàbrica de panells solars a Hongria, i aspira a ser d'aquí a dos anys una de les empreses líders en aquest sector a Europa, on ara ven sobretot al Regne Unit i Alemanya.

El cost. La reinvenció del grup ha costat l'acomiadament de 30.000 treballadors entre 2011 i 2013, any en què va tornar a tenir beneficis (uns 850 milions d'euros), després de dos anys de pèrdues que el 2012 van pujar a 5.320 milions d'euros. En l'últim any fiscal, tancat el 31 de març, Panasonic va facturar 54.573 milions d'euros, un 5,9 per cent més.