Gran angular

La lluita contra l'efecte frontera

L'Orga­nit­zació Mun­dial de Comerç (OMC) està patint com mai no havia patit des de la seva posada en marxa, al gener del 1995, quan l'antic Acord Gene­ral sobre Aran­zels i Comerç nas­cut el 1947 va ser com­ple­tat a la fi de la ronda Uru­guai, a Marràqueix, pels acords sobre comerç de ser­veis i sobre pro­tecció de la pro­pi­e­tat intel·lec­tual.

La crisi econòmica mun­dial ha gene­rat reac­ci­ons pro­tec­ci­o­nis­tes d'alguns països i, ara, algu­nes de les mesu­res i con­tra­me­su­res adop­ta­des per la UE, els Estats Units, Rússia i altres països en relació amb la crisi d'Ucraïna estan fent que els matei­xos prin­ci­pis anti­pro­tec­ci­o­nis­tes i anti­dis­cri­mi­na­to­ris de l'OMC es vegin qüesti­o­nats.

De fet, la tra­jectòria de l'OMC –que en prin­cipi sem­blava que dona­ria pas a una molt més gran libe­ra­lit­zació al comerç mun­dial, con­gru­ent amb la glo­ba­lit­zació– va que­dar estan­cada com a con­seqüència que la ronda de Doha -que és la IX ronda mul­ti­la­te­ral des que va començar la sèrie de ron­des comer­ci­als mul­ti­la­te­rals, a la fi de la Segona Guerra Mun­dial- no s'ha pogut cul­mi­nar des que es va llançar, al novem­bre del 2001, tot just després de l'atemp­tat de les Tor­res Bes­so­nes de Nova York.

Per aquesta manca d'avançaments sig­ni­fi­ca­tius, per a la libe­ra­lit­zació del comerç mun­dial, la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal va aco­llir amb entu­si­asme l'acord sobre faci­li­tació del comerç que es va pac­tar a la novena reunió Minis­te­rial de l'OMC, que es va cele­brar a Bali al desem­bre del 2013.

La faci­li­tació del comerç no pretén els objec­tius ambi­ci­o­sos de rebai­xar els aran­zels de dua­nes o eli­mi­nar les sub­ven­ci­ons a les expor­ta­ci­ons agrícoles o altres ele­ments d'eli­mi­nació de bar­re­res, sinó millo­rar l'eficiència en la cir­cu­lació de béns entre les fron­te­res esta­tals, eli­mi­nant els obs­ta­cles admi­nis­tra­tius i tècnics que fan que “l'efecte fron­tera” sigui un impe­di­ment impor­tant per desen­vo­lu­par els inter­can­vis comer­ci­als.

L'acta única euro­pea.

La Unió Euro­pea (lla­vors encara Comu­ni­tat Euro­pea) es va pre­o­cu­par d'eli­mi­nar “l'efecte fron­tera” entre els seus estats mem­bres amb l'Acta Única Euro­pea. Amb aquell trac­tat, es va acon­se­guir que el 31 de desem­bre del 1992 arribéssim al “mer­cat únic euro­peu” sense tra­ves admi­nis­tra­ti­ves, físiques o nor­ma­ti­ves que difi­cul­tes­sin el trànsit de mer­ca­de­ries entre els estats mem­bres.

A més d'aquest exem­ple euro­peu i del que han seguit altres acords regi­o­nals de comerç o el que figura al full de ruta del poten­cial futur acord de Lliure Comerç Transatlàntic EUA-UE o de les nor­mes ja en vigor en alguns dels acords entre la UE i altres països ter­cers, l'Orga­nit­zació Mun­dial de Dua­nes i el Banc Mun­dial s'estan pre­o­cu­pant de fer avançar l'acord sobre faci­li­tació del comerç de l'OMC, la qual cosa està impli­cant en molts casos la gestió coor­di­nada d'ins­pec­ci­ons i con­trols fron­ta­lers entre estats per evi­tar que aques­tes difi­cul­tin l'inter­canvi de mer­ca­de­ries.

La cosa no resulta fàcil perquè tots els estats volen exer­cir con­trol sobre els tràfic comer­cial exte­rior, tant per raons estadísti­ques com per raons de segu­re­tat i de con­trol de les acti­vi­tats i pràcti­ques il·lícites que es puguin pro­duir com a con­seqüència del tràfic de dro­gues, movi­ments migra­to­ris irre­gu­lars, diferències en les nor­mes sanitàries a ambdós cos­tats de les fron­te­res, etc.

Això es pot acon­se­guir per l'ope­ració con­junta de con­trols o pel seu reco­nei­xe­ment mutu, per acords sobre hora­ris de tan­ca­ment de fron­te­res, per l'esta­bli­ment d'infra­es­truc­tu­res comu­nes o per l'har­mo­nit­zació de la docu­men­tació reque­rida per acom­pa­nyar els pro­duc­tes, per la gestió apro­pi­ada dels ris­cos deri­vats de les càrre­gues sos­pi­to­ses, etc.

Tot això reque­reix recur­sos finan­cers, humans i tècnics i la volun­tat política de les admi­nis­tra­ci­ons sobi­ra­nes a les dues ban­des de les fron­te­res, i això no sem­pre es fàcil de nego­ciar.

El que s'ha dit fins ara ser­veix per posar en relleu que “l'efecte fron­tera” no és anodí. Ara que tots estem ana­lit­zant el procés català cap al 9-N i el que com­por­ta­ria una even­tual inde­pendència de Cata­lu­nya de la resta d'Espa­nya amb la cor­res­po­nent sor­tida de la Unió Euro­pea, plan­te­jar el tema de l'“efecte fron­tera” és molt impor­tant com a com­ple­ment de l'anàlisi que es pugui fer del finançament autonòmic o d'una més que pos­si­ble sor­tida de la zona euro.

Dèficit o saldo posi­tiu.

Cata­lu­nya te dèficit amb les seves rela­ci­ons comer­ci­als amb l'estran­ger i, en canvi, saldo posi­tiu amb la resta d'Espa­nya, la qual cosa suposa un efecte posi­tiu sobre el PIB. De fet, el prin­ci­pal impacte posi­tius de les ven­des a l'exte­rior prové del superàvit acon­se­guit amb les transac­ci­ons amb Aragó (3.900 mili­ons d'Euros) molt supe­rior, per exem­ple, als superàvits amb França (2.700) o amb Por­tu­gal (2.300), mal­grat el pes de les res­pec­ti­ves pobla­ci­ons.

Per això, cal ser molt rea­lista res­pecte a l'anàlisi del que és ara o del que no seria, en un futur de inde­pendència de Cata­lu­nya, l'“efecte fron­tera” en relació amb la resta d'Espa­nya, i tot això sense comp­tar amb un even­tual boi­cot als pro­duc­tes cata­lans, en què no crec gaire.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.